Resultats de la cerca
Es mostren 15968 resultats
Vilademires
Sant Mateu de Vilademirres
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Cabanelles (Alt Empordà), a la vora de la riera de Vilademires o de Sant Jaume, afluent del Fluvià, al sector occidental del terme.
L’església parroquial de Sant Mateu, romànica, d’una nau, havia estat possessió de la collegiata de Vilabertran Al segle XVII era lloc reial
Calders
Església de Santa Maria de Calders, a Sant Gregori (Gironès)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Calders), a la parròquia de Constantins, del municipi de Sant Gregori (Gironès), obra del 1770.
les Ares
Refugi de Santa Maria d’Ares, port de la Bonaigua
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de les Ares, anomenat també la Mare de Déu, situat al vessant pallarès i a uns 4 km del port de la Bonaigua, al peu de la carretera que uneix el Pallars amb la Vall d’Aran, al municipi d’Alt Àneu.
Fou refet el 1960 Al costat del santuari hi ha el refugi de les Ares , important centre d’excursions
Adri
Sant Llorenç d’Adri
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Canet d’Adri (Gironès) al vessant oriental de la serra de Rocacorba.
L’església parroquial de Sant Llorenç, del segle XII, es troba a 303 m d’altitud, entre les capçaleres de les rieres de Gàrrep i de Pedrola, prop d’un dels dos cràters del puig d’Adri o de Montcal, que és l’aflorament volcànic més important del Gironès per l’abundància de material basàltic i l’acumulació de greda Dos corrents de lava s’escorren cap al sud-est, al llarg d’aquelles rieres i, més avall, de la riera d’Adri afluent, per l’esquerra, del Ter, fins prop de Santa Eugènia de Ter
Falgars
Capella de l’Anunciació
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Caseria
Masia
Masia i caseria (950 m alt.) del municipi de Beuda (Garrotxa), dins la parròquia de Segueró, al vessant oriental de la muntanya de la Mare de Déu del Mont.
A tocar de la casa hi ha la capella de l’Anunciació
les Deus
Capella de la Salut
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Veïnat
Veïnat del municipi d’Olot (Garrotxa) situat prop de la Font Moixina.
Hi ha la capella de la Mare de Déu de la Salut , edifici neoclàssic, erigit el 1885, destruït el 1936 i refet el 1940
Cuéllar
El castell de Cuéllar
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi de la província de Segòvia, Castella i Lleó, drenat pel riu Cega.
Agricultura i ramaderia oví i equí Indústries alimentàries i de mobles Centre comercial La vila de Cuéllar és un exemple d’arquitectura mudèjar muralles, castell, diverses esglésies
Llambilles
Església parroquial de Llambilles
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació És situat al SE de la ciutat de Girona i de Quart, al sector nord-occidental del massís de les Gavarres Al N limita amb el terme de Quart d’Onyar, a l’est amb l’extens terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura del Baix Empordà, al S, on el límit passa sota el puig de la Font i segueix parcialment la riera de Bugantó, amb Cassà de la Selva, i a l’W, on el termenal passa vora Ca l’Empordanès, amb Campllong i, més al nord, travessant la riera de Bugantó, amb el terme de Fornells de la Selva El territori és drenat per la riera de Bugantó, que desguassa a l’Onyar…
orella de llebre
orella de llebre
José María Escolano (CC BY-NC-SA 2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles oblongues o espatulades, coriàcies, i de flors groguenques, agrupades en umbel·les múltiples.
Es fa en boscs clars i en pastures seques
la Cisa
Santuari de la Cisa
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Cisa, situat a tocar del mas Cisa del terme de Premià de Dalt (Maresme), entre aquest poble i Vilassar de Dalt.
El lloc de la Cisa és esmentat ja el 995, i la masia, al segle XIII hom té referències del santuari des del 1408 l’edifici construït el 1543 fou cremat el 1713 per les tropes borbòniques només en restà la imatge gòtica El nou edifici fou acabat el 1759 Fins el 1936 posseí una gran quantitat d’exvots mariners