Resultats de la cerca
Es mostren 17487 resultats
nitrur de bor
Química
Cadascuna de les dues formes sòlides de fórmula empírica BN que formen el bor amb el nitrogen.
L’una, d’estructura cristallina cúbica, del tot comparable a la del diamant borazó L’altra, molt semblant al grafit, anomenada simplement nitrur de bor , bé que també hom li dóna el nom de grafit inorgànic , la cellula elemental de la qual és una unitat hexagonal formada per àtoms de bor i nitrogen alternats B 3 N 3 amb les longituds d’enllaç B-N molt iguals a les de C-C Els anells hexagonals es troben ordenats uns sobre els altres intercanviant les posicions dels bors i els nitrògens en cada capa, bó i formant una estructura macromolecular en capes És emprat en la fabricació d’…
carbonil
Química
Grup de fórmula C = O, característic dels aldehids i de les
cetones.
Els electrons π del seu doble enllaç carboni-oxigen són més atrets cap a l’oxigen a causa de l’electronegativitat d’aquest, la qual cosa origina una polaritat de l’enllaç Aquesta fa que el grup carbonil sigui molt reactiu, susceptible d’atac nucleòfil sobre l’àtom de carboni deficitari d’electrons per una gran varietat de reactius en forma aniònica o amb una elevada concentració electrònica o susceptible d’atac electròfil sobre l’àtom d’oxigen, bé que aquest cas només té importància quan l’agent electròfil és un protó o un àcid de Lewis que participa en la catàlisi àcida i…
nomenclatura binària
Biologia
Mètode sistemàtic, establert per Linné, per tal de designar els gèneres i les espècies.
Fins que foren coneguts tots els mecanismes dels gèneres i de les espècies, hom no pogué establir les bases de la nomenclatura Linné n'establí les bases en els seus llibres Systema naturae 1735 i Species plantarum 1753 Cada ésser té un nom per al gènere, el qual és un mot llatí o llatinitzat que hom escriu en cursiva i en majúscula, i un nom per a l’espècie, que és un mot llatí o llatinitzat que recorda alguna de les característiques de l’espècie o bé és un nom de la persona que ha descobert l’espècie, un nom geogràfic o un nom compost, que hom escriu en cursiva i en minúscula
massa
Psicologia
Sociologia
Conjunt d’un gran nombre d’individus aplegats els uns al costat dels altres.
En aquest sentit, el tipus de relació existent entre els individus de la massa es distingeix, per exemple, del tipus de relació entre individus que hom caracteritza com a situats cara a cara Bé que transitòria i, en principi, desorganitzada, la conducta de les masses posseeix una certa coordinació amb vista a l’acció comuna i, així, la massa es diferencia també del simple agregat de persones, passiu i mancat de propòsit L’estudi sociopsicològic de la conducta de masses ha portat a considerar com a fenòmens multitudinaris més ordinaris els següents el dels moviments socials, els…
jívaro
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Sud, de llengua independent, que habita al vessant oriental dels Andes, entre els rius Pastaza i Amaçones, en un ampli territori que correspon en part al Perú i en part a l’Equador.
Els jívaros es divideixen en quatre tribus i en diverses subtribus, que habiten aïllades les unes de les altres al mig de la selva Són agricultors i caçadors i construeixen grans cases comunals — jivaría —, on habiten unes quantes famílies Els diversos grups mantenen una forta rivalitat, que determina lluites ferotges Quan un guerrer mata un enemic, li talla el cap i el sotmet a una sèrie de manipulacions el cou amb herbes, l’asseca sobre un foc fumejant fins que és reduït a la mida d’una taronja Aquest trofeu, anomenat chancha , és el tresor més apreciat per un guerrer jívaro , que el porta…
indonesi | indonèsia
Etnologia
Individu d’una raça asiàtica, anomenada també protomalaia, que s’estén per una part de la península d’Indoxina, l’arxipèlag de les Filipines i les illes i arxipèlags de la República d’Indonèsia.
Bé que la majoria dels antropòlegs inclouen la raça indonèsia en el tronc de les races grogues, de fet és una raça primitiva, en la qual es barregen les característiques dels blancs, dels negres i dels grocs, la qual cosa els situa molt prop del tronc comú de la humanitat Els indonesis són de petita alçada 1,52 a 1,55 m, de pell d’un groc rogenc, cap mesocèfal, cara ampla i rodona, pòmuls molt prominents, nas curt i ample, llavis gruixuts, ulls rectes, no tenen el plec mongòlic, i llurs cabells són negres i llisos Els pobles indonesis habiten les regions marginals…
equilibri fisiològic
Biologia
Manteniment d’unes condicions fisicoquímiques determinades a l’interior dels éssers vius.
Aquest equilibri és imprescindible per al bon funcionament de l’organisme i per a l’alliberament de la seva dependència respecte al medi Tal com indicà Claude Bernard, el manteniment de les condicions fisicoquímiques del medi intern és la base necessària per a la llibertat biològica En els animals pluricellulars superiors, aquest equilibri és mantingut pels sistemes nerviós i humoral, mentre que a les plantes verdes superiors només hi ha l’humoral A les plantes i als animals unicellulars o bé inferiors, el nucli de cada cèllula és el veritable regulador de llur activitat En els…
halofitisme
Ecologia
Adaptació d’algunes plantes a sòls amb una concentració forta de sodi i de conductivitat elevada.
La solució del sòl presenta aquestes condicions en zones litorals amb influència d’aigua salada i, també, en depressions tancades de territoris endorreics de zones àrides Totes les plantes necessiten un mínim de sals en l’aigua del sòl si l’aigua és molt pura, les plantes n'han de captar molta per a aconseguir una concentració de sals, que sempre serà molt baixa i, com a conseqüència, la flora molt pobra Totes les plantes, doncs, s’adapten bé a sòls amb una certa concentració de sals Les plantes halòfites, però, són les que s’adapten a sòls amb concentracions de sals…
fèlids

El jaguar és el gran fèlid de les selves tropicals americanes
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Família de mamífers fissípedes de cap arrodonit, musell curt, extremitats anteriors amb cinc dits i posteriors amb quatre proveïts d’urpes retràctils, crani amb arcs zigomàtics enormes i dentadura amb tres incisives, un ullal, dues premolars i una molar.
Són animals essencialment carnívors D’hàbits generalment nocturns, tenen moviments àgils i cautelosos S’enfilen als arbres amb facilitat i poden nedar bé Són cosmopolites, excepte a la regió australiana els més coneguts són el gat domèstic , el lleó , el tigre i el lleopard Algunes espècies, com el gat mesquer i el gat domèstic , habiten actualment als Països Catalans Fèlids Nom científic Nom vulgar Acinonnyx jubatus guepard Felis catus gat, gat domèstic Felis concolor puma , lleó americà Felis serval serval Felis silvestris geneta , gat salvatge Felis pardalis ocelot Lynx sp…
favera

favera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 50 a 120 cm d’alçada, de tiges erectes, buides i poc ramificades, amb fulles alternes, compostes de dos a quatre parells de folíols ovats i enters.
Les flors, blanques o rosades, amb les ales tacades de negre, són reunides en petits raïms Fa fruits anomenats faves en llegum Les llavors i els llegums són emprats en l’alimentació humana i del bestiar Planta d’origen mediterrani, ha estat conreada des de l’edat del bronze No és gaire exigent en clima, bé que l’afecten les gelades tardanes, i li agraden sòls argilosos i llimosos, solts i femats Pel fet que enriqueixen el sòl en nitrogen captat de l’atmosfera per bacteris simbiòtics que hi ha en les seves arrels, hom sol plantar faveres després de blat de moro o de patateres i…