Resultats de la cerca

El terme presenta al nord les serres de Bèrnia 1129 m, del Ferrer 902 m i de Xortà 1124 m, i va perdent altura vers la confluència del riu d’Algar i del Guadalest, que segueixen depressions transverses a les serres arquejades L’interfluvi de llur curs mitjà i llur aiguabarreig ocupen un extens diapir de margues del Keuper, que, havent desbaratat la tectònica local, fa el paper de zona deprimida L’agricultura és predominant hi ha 1 437 ha de pastures, en part comunals, 139 de pinedes i 585 de garriga El 60% de les 1 181 ha conreades és de secà Al regadiu, que aprofita l’aigua d’ambdós rius a…

El lloc de la Bovera és conegut des del 1190, any en què el cavaller Pere de Tàrrega decidí fundar en aquest indret un monestir que va posar sota la protecció de Vallbona de les Monges El monestir és documentat a partir del 1195, moment en què era regit per Elisenda de Tàrrega, filla del fundador A causa de la manca d’aigua, el 1237 la comunitat, amb permís del papa Gregori IX, fou autoritzada a buscar un nou emplaçament Una part de la comunitat anà al nou monestir de Valldaura d’Olvan, al Berguedà, mentre es duia a terme la construcció del monestir de Vallsanta, al peu de la Bovera, on ja…

Les cases, esglaonades, s’agrupen entorn de l’església parroquial de Sant Martí L’església sembla obra moderna té forma rectangular, amb una sola nau i capelles laterals El campanar quadrat, de torre, és adossat al SE A l’exterior, servint de font, hi ha un sarcòfag decorat amb unes creus de braços iguals inscrites dins cercles, obra molt rústega Per amunt del poble, però molt a prop de les cases, hi ha un antic colomer, de planta rectangular Vora el poble, entremig de les terrasses de conreadís, hi ha el cementiri i un bell campanar romànic, resta de l’antic monestir de Bescaran Un altre…

La part més occidental del terme és accidentada per la serra de la Nevera, d’on davalla la rambleta d’Atzeneta , que desemboca al riu de Montlleó per la dreta poc després del seu aiguabarreig amb la rambleta de Benafigos La part central del terme, on es troba assentada la vila, és una zona plana d’uns 400 m d’altitud La part oriental, a l’esquerra del riu Montlleó, on hi ha la caseria de Meanes, es troba gairebé separada de la resta del municipi La part muntanyosa és coberta de pinedes i brolles, i de petits grups d’alzines A la plana hi ha 2960 ha de pasturatges, la major part de propietat…

El terme és drenat per la rambla Carbonera termenal, en bona part, amb Benassal i Vilar de Canes i la rambla de la Belluga límit amb Morella i Catí, a la conca del Millars, i per la canada d’Ares, a la conca de l’Ebre Hi ha 8500 ha de terres sense conrear amb alzines, roures i pasturatges de propietat privada Tot el conreu és de secà hom destina 1500 ha a cereals i 400 a tubercles i llegums Les terres de conreu, força repartides, són explotades el 40% pels propietaris, el 38% per arrendament i el 17% per parceria La ramaderia és molt important i compta amb 7000 caps de bestiar oví i diverses…

Neix a les Corberes, en territori llenguadocià, sota el pic de Bugarach, en un terreny calcari on abunden els fenòmens càrstics que provoquen, en determinades ocasions, importants crescudes a 2 km només del naixement del riu Després de travessar l’extrem occidental del Perapertusès, a l’indret de l’antic monestir de Santa Maria de Cuberes, el riu, tot abandonant el seu camí natural, obert cap a l’E, gira bruscament cap al S i travessant, de salt d’aigua en salt d’aigua, la línia de crestes que separa els departaments de l’Aude dels Pirineus Orientals, per les gorges de Galamús a 700 m de…

Té l’origen en els terrenys que la Diputació de Girona adquirí als termes d’Aiguaviva i Vilobí d’Onyar l’any 1957 El 1965 rebé la denominació d’aeroport de Girona-Costa Brava, i disposava d’una pista de 2200 m per 45 m i un estacionament per a nou aeronaus de tipus mitjà Posteriorment hi foren construïts la central elèctrica, la torre de control, el centre d’emissors i l’edifici de la terminal de passatgers, de 2600 m 2 en una sola planta També s’afegí un carrer de rodada parallel a la pista i carrers de sortida ràpida Després que la pista fos allargada 200 m, el març del 1967 inicià els vols…

L’església Dedicada a sant Andreu, es conserva molt millor que el castell És un edifici característic de l’arquitectura llombarda que ha estat datat de la primera meitat del segle XI Té una sola nau capçada a l’est per un absis semicircular La coberta de l’edifici és de lloses L’absis, decorat per arcuacions cegues entre bandes llombardes, té tres finestres de doble esqueixada, una de les quals, tapada pel cos del campanar, no es pot veure des de l’exterior La mateixa decoració de l’absis es repeteix als murs del nord, on s’alternen grups de dues arcuacions entre lesenes, i al del sud,…

Presenta l’originalitat d’un argument que es desenvolupa en el món otomà, a partir d’uns esdeveniments i personatges històrics reals Culminada en la batalla de Kosovo Polje  de l’any 1389, en disset capítols narra les aventures del seu protagonista, Jacob Xalabín, primogènit del soldà de Turquia Murat I, que ha de fugir de la cort del seu pare per les falses acusacions d’una madrastra que el requereix d’amors, iniciant un periple cavalleresc pels emirats occidentals i meridionals de l’Àsia Menor que el portarà a trobar l’amor i l’aventura Un cop tornat a prop del seu pare, és assassinat a…

Fou iniciada per Alfons Frederic d’Aragó Foren fills seus Simona Frederic d’Aragó , la qual, malgrat l’oposició dels venecians, es casà amb Giorgio II Ghisi, fill de Bartolomeo II, senyor de la tercera part de Negrepont 1327, i Alfons donà al seu gendre el castell de Sant Omer, a Tebes, famós per les pintures al fresc d’escenes contemporànies, el qual castell fou destruït pocs anys després pels mateixos catalans, que no confiaven del tot en un senyor venecià, Pere Frederic d’Aragó mort el 1355, que succeí el pare en el comtat de Salona i les senyories d’Egina 1338 — ~ 1350, Citó, Lidoríquion…