Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
Ferran d’Aragó
Història
Infant d’Aragó, fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó i de Sança de Castella, germà de Pere I el Catòlic.
El 1194 entrà de monjo a Poblet, d’on passà, al cap de poc, a ocupar l’abadiat de Montaragó Dugué una intensa vida política, primer al costat del rei Pere i després en la minoritat de Jaume I A partir del 1214 actuà com a opositor del seu oncle, el comte Sanç de Provença i de Rosselló, regent de Jaume I, de qui provocà la dimissió el 1218 Continuà una política ambigua que afavoria l’anarquia nobiliària, sobretot en contra del partit de Nunó, fill del comte Sanç, fins que hagué de claudicar davant la forta personalitat de Jaume I Els darrers anys de la seva vida féu costat al rei…
Gonzalo Fernández de la Mora y Mon
Política
Polític.
Estudià filosofia i lletres i dret a Madrid El 1946 acabà la carrera diplomàtica, que exercí en diverses ciutats europees El 1969 fou nomenat sotssecretari de política exterior, i del 1970 al 1973 ocupà el ministeri d’obres públiques El 1975, creà, amb Antonio Mde Oriol y Urquijo i altres polítics, la Unión Nacional Española, de caràcter reaccionari i continuista, que entrà el 1976 en la federació d' Alianza Popular Diputat per Pontevedra el 1977 i vicepresident d’AP el 1978, al final del mateix any se'n separà per desacord amb el reformisme de MFraga, i el 1979 integrà, amb Silva Muñoz, el…
Johanes Robert Becher
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític alemany.
De molt jove collaborà en publicacions expressionistes Aktion i Die Neue Kunst El 1919 ingressà al partit comunista alemany En publicar els poemes Der Leichnam auf dem Thron ‘El cadàver damunt el tron’, 1925 i la novella Levisite oder Der einzig gerechte Krieg ‘Levisite o l’única guerra justa’, 1926 fou processat per altra traïció El 1933 s’exilià, i del 1935 al 1945 s’installà a l’URSS En tornar al Berlín Oriental fundà la revista Sinn und Form , fou president de la Deutsche Akademie der Künste i ministre de cultura 1954-56 Com a poeta, passà de l’expressionisme a l’èpica…
Aleksandr F’odorovič Kerenskij
Història
Política
Polític rus.
Advocat, s’afilià al partit social-revolucionari i fou elegit a la duma el 1912 Després de la revolució de febrer del 1917 fou nomenat ministre de justícia, i pel maig del mateix any, ministre de la guerra Com a tal, dirigí l’anomenada “ofensiva Kerenskij” a Galítsia, el fracàs de la qual provocà les revoltes de juliol Succeí el príncep L’vov com a cap del govern provisional, cercant suport en els aliats occidentals La temptativa de cop d’estat del general Kornilov, frustrada per la decidida acció dels bolxevics, debilità la seva posició Intentà de convocar l’assemblea…
Enric Pubill i Arnó
Història
Activista antifranquista.
Fill d’un impressor anarcosindicalista mort al camp d’Argelers, milità a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya des dels disset anys i participà en activitats antifranquistes El 1949 fou detingut i empresonat a la Presó Model de Barcelona, i el 1954 passà al penal de Burgos, d’on no sortí fins el 1959 Posteriorment es reincorporà al Partit Socialista Unificat de Catalunya i es dedicà a tasques de solidaritat i, posteriorment, de propaganda clandestina Poc abans de la fi del franquisme 1975, fou un dels impulsors de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, de la…
Jaume Llauradó Gràcia

Jaume Llauradó Gràcia
Arxiu Blaugranas.com
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou president del Roda de Barà durant quatre anys i propietari de la UE Lleida 1996-97 També presidí l’Hispano Francès en 1980-84, període durant el qual també fou vocal de la Federació Espanyola de Voleibol Fundador del Fòrum Samitier 1990, una plataforma de debat esportiu i cultural al voltant del FC Barcelona, des de mitjan 1990 el presidí Ocupà la vicepresidència 2000-01 del FC Barcelona sota la presidència de Joan Gaspart Durant vuit anys fou tresorer i vocal de la Junta d’Antics Jugadors del FC Barcelona, i també patró de la fundació del club Impulsà la Plataforma Pro Seleccions…
Club Esportiu Mercantil
Futbol
Club de futbol de Sabadell.
Fundat l’any 1913, nasqué amb el nom de Mercantil SC Posteriorment també s’anomenà Club Gimnástico Mercantil Jugà quatre temporades a la tercera divisió estatal 1956-60 En la primera disputà la promoció d’ascens a segona divisió, en un partit que l’enfrontà a l’Europa Anys després centrà la seva activitat en la promoció del futbol de base La temporada 2010-11 tenia uns 450 jugadors, 28 equips de futbol masculins i femenins de totes les categories i secció de futbol sala L’any 1985 fou distingit com a millor entitat de Sabadell i l’any 2002 rebé, de la Diputació de Barcelona, el guardó de…
Josep Puig Puig
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de Curta.
Jugà de lateral i també de central Començà destacant en el Salt, després de la guerra, i en el Girona a continuació, amb el qual jugà a segona divisió les temporades 1940-42 La temporada 1942-43 ingressà al FC Barcelona, on es mantingué fins a la temporada 1950-51, que es retirà Guanyà tres Lligues 1945, 1948, 1949, una Copa Llatina 1949, una Copa 1951, una Copa d’Or 1945 i una Copa Eva Duarte 1948 Disputà 270 partits amb la samarreta blaugrana, 178 dels quals foren de Lliga, i fou capità de l’equip en moltes ocasions El 6 de setembre de 1955 fou homenatjat a les Corts amb el partit…
Francesc de Paula Oller
Literatura
Periodisme
Advocat, escriptor i periodista.
Jove, marxà de casa per combatre en les files carlines, de les quals fou nomenat oficial El 1875, intervingué en el setge de la Seu d’Urgell fou empresonat per les tropes del general Martínez Campos Fou militant actiu del Partit Tradicionalista, i gran defensor de la causa carlina Fundà i dirigí, a Barcelona, “Lo Crit de la Pàtria” 1883 —per articles del qual fou empresonat diverses vegades—, “Lo Crit d’Espanya” 1889, “La Carcajada” i “El Estandarte Real” A Catalunya fundà diverses associacions catòliques El 1892 emigrà a Amèrica i residí a Buenos Aires, on dirigí les revistes “…
Robert Peel
Història
Política
Polític britànic.
Diputat tory a 21 anys, secretari d’afers irlandesos el 1812 i secretari de l’interior el 1828, reformà el codi penal i organitzà, per primera vegada a la Gran Bretanya, una força permanent de policia metropolitana Oposat a la política tory , formà, damunt la base d’uns principis de reforma moderada, el Conservative Party, amb el qual triomfà a les eleccions del 1841 El seu govern 1841-46 traçà l’esquema de l’actuació dels conservadors durant l’era victoriana modificació de les estructures polítiques per garantir llur permanència al poder en un context de canvis socials profunds Cal…