Resultats de la cerca

Fill d’un corredor de canvis barceloní ingressà a la Reial Companyia de Comerç de Barcelona a fi d’organitzar la xarxa de factories a diversos països americans El 1757 s’establí a Puerto Rico, on exercí, juntament amb Pau Puig-uriguer, com a ajudant o segon factor, sota l’autoritat de Martí Campderrós El 1769 tornà a Catalunya i s’establí a Barcelona Arran de la seva gran experiència empresarial a Amèrica, fou nomenat primer factor de la Reial Companyia de Comerç de Barcelona, càrrec en el qual es mantingué fins el 1789, moment en el qual quedà desmantellada aquesta entitat

Deixeble de Manolo Hugué, la seva obra escultòrica se centrà en la figura femenina El 1953 en l’Exposició de Belles Arts de Primavera, a Barcelona, li fou concedida la tercera medalla A més, rebé el segon 1954 i el primer 1955 premi de l’Acadèmia Sant Jordi, i la tercera medalla de l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid 1960 És autor dels relleus murals del presbiteri de l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers 1955-66 i del monument als bombers de Barcelona 1967 Al març del 2009 fou declarat fill predilecte de Caldes de Montbui

Fill de Joan Capó i Pons, fundador d’una família de pastors protestants de la branca metodista, exercí les seves activitats pastorals a Maó i, des del 1955, a Barcelona, on s’encarregà de l’església del carrer dels Tallers Influí en la revitalització de les comunitats evangèliques de la Llagosta, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, ciutat en què aconseguí la construcció de la Residència Bet-San per a persones grans L’any 1994, en ocasió del seu centè aniversari, li fou dedicat un llibre homenatge titulat Vivència i predicació de la Paraula de Déu

Fill del també jurisconsult Gener Rabassa Doctor en lleis Fou jurat de València el 1378 i conseller reial Proposat com a compromissari representant de València el 1412 pel governador i el justícia d’Aragó, fou aprovat per unanimitat per la comissió dels vint-i-quatre nomenada pel Parlament per elegir els compromissaris En arribar a Casp, però, i a instigació del seu gendre Francesc de Perellós i de Pròixida, fou considerat inhàbil —potser, com s’ha dit, per evitar un vot contrari a Ferran d’Antequera— i substituït per Pere Bertran És autor d’uns comentaris als furs de València

Senyor de Queralt Bernat I de Queralt , Gurb, Sallent i Oló Fill i successor de Guillem de Gurb-Queralt i d’Ermessenda, fou un dels primers cavallers del comte barceloní Ramon Berenguer II Cap d’Estopes , que el 1080 li donà el castell de Font-rubí Després de l’assassinat del Cap d’Estopes 1082, fou un dels caps de l’oposició contra el comte Berenguer Ramon II i un dels darrers a sotmetre's al conveni del 1086 que reconeixia els fets consumats Fou conseller del jove comte Ramon Berenguer III tingué també el Castell Nou de Barcelona

Fill de Josep Puig de la Bellacasa i de Fonollers Es doctorà en dret, fou passant de Francesc Cambó i collaborà en el despatx de Raimon d’Abadal i Calderó Promogué la creació a Barcelona de la companyia d’autobusos Presidí les joventuts de la Lliga Regionalista, de la qual fou regidor a Barcelona 1916, i formà part de la comissió d’acció política del partit Diputat a corts per la Lliga durant la República, el 1936 fou salvat per JMEspanya i visqué a França, Suïssa, Bèlgica i Pamplona i Hondarribia Des de la guerra civil abandonà la política

Fill i successor de Nicolau Pueyo i Rossinyol, fou tercer marquès de Campofranco Amic de Bonaventura Serra, mantingué correspondència, entre d’altres, amb Gregori Maians El 1764 fou nomenat regidor perpetu de Palma i el 1779 ingressà a la Societat d’Amics del País Té publicats els poemes en francès L’éloquence des Baléares restaurée Palma 1847 i Sur l’entreprise d’Alger Palma 1838 el poema en castellà Rasgo métrico o invocación Palma 1753, i, en llatí, el poema Parnassidos Palma 1773, 1868 i una heroida en estil ovidià titulada Linceus Procne Palma 1868 Deixà manuscrites diverses…

Fill segon d’Olf de Pròixida i d’Estefania Carròs, adoptà aquest cognom com a hereu de la seva mare o perquè el seu oncle Nicolau Carròs el féu hereu de diverses viles a Sardenya 1347 Adquirí tot el patrimoni familiar quan el seu germà Joan seguí la carrera eclesiàstica Es distingí a la guerra de Castella, contra l’intent de Du Guesclin d’entrar al Regne de València Lluità a Sardenya contra el jutge d’Arborea 1376 Fou governador d’Oriola Assistí a les reunions de Calataiud, on es tractaren qüestions del Cisma 1380 Casat amb Elvira de Centelles, deixà sis fills

Després d’endinsar-se a Zululàndia, el 1838 anihilà els zulús en la batalla que tingué lloc a Blood River i fundà la república del Natal Annexat aquest estat per la Gran Bretanya, fracassà 1848 en el seu intent d’independitzar Orange, però aconseguí de fer-ho amb el Transvaal 1852, la capital del qual, Pretòria, fou creada en memòria d’ell El seu fill Martinus Wessel Pretorius Graff Reinet 1819 — Potchefstroom 1901 fou president de la república del Transvaal 1857-59 i 1864-71 i de l’estat lliure d’Orange 1860-63 i dirigí, amb SJP Kruger, el moviment bòer

Fill de Joaquim Pla i Cargol Es doctorà a la Universitat de Barcelona i exercí la professió a Girona Membre de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de l’Academia de Historia de Madrid, estudià més de cinquanta mostres pollíniques de la flora catalana en Polen 1961, extens tractat de palinologia Autor de La farmacia del Hospital provincial de Gerona 1971, Aportación a la historia de la farmacia gerundense en los últimos cien años 1972, La farmacia de Llivia 1974, La experiencia farmacológica a través de la historia 1965, Comentarios sobre la influenza 1972, ultra obres…