Resultats de la cerca
Es mostren 114271 resultats
Ressorgiment del moviment obrer a les Illes
Ressorgeix el moviment obrer a les Illes, després d’un buit entre el 1875 i 1910, i estableix contactes amb el moviment català
"Vaga de les set setmanes", a Sabadell
Es produeix a Sabadell un llarg conflicte laboral conegut com la "Vaga de les set setmanes", en demanda de la jornada laboral de deu hores
Les Brigades Internacionals són acomiadades a Barcelona
Les Brigades Internacionals desfilen per darrera vegada pels carrers de Barcelona en un acte encapçalat per Azaña i Negrín al qual van assistir unes 250000 persones
Creació de les Federacions Econòmiques d’Indústria
La Generalitat crea les Federacions Econòmiques d’Indústria, per tal d’organitzar grups industrials dins cadascun dels catorze sectors en què el Decret de Collectivitzacions dividí l’economia catalana
les Masies de Sant Pere de Torelló
Antic municipi d’Osona creat per sentència del Consell de Castella el 1826.
El 1926 es tornà a fusionar amb el municipi de la vila de Sant Pere de Torelló, juntament amb la Vola i Curull L’ajuntament es reunia a les Moles
Primers testimonis de les reformes viàries romanes
Els milliaris dels procònsols M Sergi i Q Fabi apareguts prop d’Ausa Vic i Ilerda Lleida són els primers testimonis de les reformes viàries romanes 120 aC-110 aC
Castell de Pena (les Cases de Pena)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’escarpat roquetar calcari on es drecen les escasses restes del castell, molt minvades per la construcció del proper santuari de la Mare de Déu de Pena ECSA - Jamin Les restes d’aquest castell, que donà lloc a la població, es troben al cim d’un escarpat roc calcari a la banda dreta de l’Aglí Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46’ 22,8” N - Long 2° 46’ 38,4” E Hom arriba a les Cases de Pena per la carretera D-117, de Perpinyà a Quillà Les Cases de Pena és a 14,5 km de Perpinyà Història L’antic castell comtal de Pena castellum Penna , 1012, 1020 castrum de Penna , 1068-95…
Federació de Les Tres Classes de Vapor
Història
Societat obrera creada a Barcelona poc després de la Revolució de Setembre (1868), aplegant els tres rams de la indústria tèxtil: filadors, teixidors i jornalers.
Adherida al Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona, era, de molt, el més important dels sindicats del seu temps, amb força organitzada als principals centres fabrils de Catalunya Barcelona, Sallent Bages, Vilanova i la Geltrú, Manlleu, Manresa, Mataró, Centelles, etc Sota la direcció de Climent Bové, Joan Vidal, Josep Bragulat, Tomàs Valls, Eudald Xuriguera i d’altres, Les Tres Classes participaren activament en el Congrés Obrer de Barcelona 1870 i s’adheriren a l’AIT 1871 Aquest mateix any es federaren amb la Societat de Teixidors a Mà per formar la Unió…
Vila de Sant Joan de les Abadesses
Art romànic
Inicialment el monestir de SantJoan fou fundat en un lloc descampat on hi devia haver com a màxim algun camp de conreu i potser alguna família per aprofitar la fèrtil terrassa que hi havia al pla on s’havia d’aixecar la vila La fundació de la població de SantJoan o, almenys, l’establiment d’algunes famílies amb habitació constant, sembla que començà ja avançat el segle X, o, més probablement, el segle següent El famós reconeixement de dependència del monestir que l’any 913 varen fer 475 caps de casa que vivien en 21 villes rurals o nuclis…
L'exguerrilla guanya les eleccions al Salvador
El Frente Farabundo Martí de Liberación FMLN guanya les eleccions legislatives al Salvador, després d'obtenir el 49% dels vots En segon lloc queda el grup que estava al poder, l'aliança de dretes Arena, que n'aconsegueix només el 40%