Castell de Pena (les Cases de Pena)

Situació

Vista aèria de l’escarpat roquetar calcari on es drecen les escasses restes del castell, molt minvades per la construcció del proper santuari de la Mare de Déu de Pena.

ECSA - Jamin

Les restes d’aquest castell, que donà lloc a la població, es troben al cim d’un escarpat roc calcari a la banda dreta de l’Aglí.

Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 46’ 22,8” N - Long. 2° 46’ 38,4” E.

Hom arriba a les Cases de Pena per la carretera D-117, de Perpinyà a Quillà. Les Cases de Pena és a 14,5 km de Perpinyà.

Història

L’antic castell comtal de Pena (castellum Penna, 1012, 1020; castrum de Penna, 1068-95), per bé que estava situat al comtat de Rosselló, depenia des del començament del segle XI dels comtes de Besalú.

El 10 de juliol de 1012, el comte de Besalú, Bernat Tallaferro, en feu donació, amb uns altres feus veïns, al seu fill Guillem, “amb la terra que he adquirit, dins del comtat de Rosselló”, en propi alou, però tot i reservant-se la propietat fins a la seva mort. Acabava amb aquesta recomanació al seu hereu: “I si mai hi hagués algun home que et donés el consell d’abandonar-lo i de no tenir-lo més, que sigui (declarat) infidel i decebedor com ho fou el traïdor Judas; i si tu ho creguessis o ho feies per tu mateix, que sigui conegut de tots que no vals res (quia nichil vales)”. Això suggereix la importància estratègica que tenia el castell de Pena (i el veí de Talteüll) als ulls del comte Bernat. Aquesta donació fou confirmada a Guillem —amb el comtat de Besalú— pel testament sacramental del comte Bernat Tallaferro, proclamat el 13 d’octubre de 1020.

Vers el 1075, Ramon Bracads de Cortsaví i de Serrallonga prestà el jurament d’homenatge al vescomte de Castellnou Guillem Gausbert II, pels castells de Castellnou, Pena, Montdon i Serrallonga.

Vers els anys 1085-86, Guillem Bernat (de Serrallonga?) fill d’Arsenda, jurava fidelitat al comte de Besalú Bernat III per tots els castells del Vallespir (probablement el comte, en aquells moments, tenia problemes amb el vescomte de Castellnou Guillem Gausbert) i també pel castell de Pena: “Ne no vos tolre, ne no vos dezebre, ne no vos vedare, ne devedor no vos fare ipsum castrum Penna cum sua castlania et eum omnibus suis pertinenciis”.

Hi ha encara un altre jurament de fidelitat pel castellum de Penna, per un tal Arnau Joan, fill de la difunta Sicards fet a mans del comte Guillem II de Besalú (1052-66).

Al segle XIII, el castell era infeudat a una família dita de Pena, el darrer representant de la qual, el cavaller Pere de Pena, vengué tots els drets que hi tenia a Pere, prior d’Espirà de l’Aglí, per acta del 13 d’abril de 1265, venda prèviament aprovada per Jaume I, en data del 23 de març del mateix any. Des d’aleshores, el castell fou tingut pel priorat en feu del rei d’Aragó i després del rei de Mallorca (reconeixement del prior Pere a Jaume II, del 7 d’abril de 1277).

Hom té d’altres reconeixements pel castell de Pena, fets pels priors d’Espirà, un d’ells a Jaume III de Mallorca. A la fi del segle XIV el castell sembla haver estat abandonat, i en una gran part del seu emplaçament fou construïda una ermita al voltant del 1414 (data inscrita sobre una pedra de la cisterna de l’ermita de la Mare de Déu de Pena).

Castell

De l’antic castell queden ben poques restes. Bàsicament es conserven algunes parets de la part més alta de la roca sobre la qual era construït, i vestigis, en el mateix punt, d’una torre de guàrdia.

La major part de les pedres que restaven del castell van ser reutilitzades, des del segle XV, per a la construcció del santuari de la Mare de Déu de Pena.

Bibliografia

  • Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 496, pàgs. 5-6; doc. 497, pàgs. 6-10; doc. 500. pàgs. 12-16; doc. 510. pàg. 23 i doc. 675, pàg. 186.