Resultats de la cerca

Inspirat pel propietari i àgilment confeccionat per Víctor Hurtado, fou una publicació essencialment catalana amb clar sentit europeu Dirigida per Manuel Brunet i Just Cabot, que fou el seu gran animador Les seccions L’Aperitiu , a càrrec de Josep M de Sagarra, i Mirador Indiscret , anònima i de caire satíric, obtingueren molt d’èxit Setmanari profund en les idees i lleuger en el to, aplegà harmoniosament les caricatures d’Apa, els reportatges de Josep M Planas, Joan Tomàs, Andreu A Artís, Manuel Mat, Jaume Passarell, Carles Sentís, Josep Xicota, etc,…

El seu objectiu és aplegar llibres, manuscrits, impresos i reproduccions de música culta catalana a fi de posar-la a l’abast dels estudiosos i intèrprets i contribuir a la seva conservació i difusió Installat a l’antiga casa residència de Josep Bartomeu, el Jardí dels Tarongers, el Centre disposa d’una sala de música amb murals de Vila Arrufat, presidida pel piano Pleyel d’Enric Granados La biblioteca té més de 12 000 volums, molts dels quals procedeixen dels fons musicològics de Josep Subirà, Josep Rafael Carreras i Bulbena, Claudi Martínez Imbert,…

Treballà als despatxos de Josep MSostres i de l’equip Martorell Bohigas Mackay Des del 1976 treballa associat amb Jaume Bach i Núñez Realitzacions o projectes recents seus són l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona, un centre d’assistència primària a Sant Vicenç dels Horts, l’escola Josep MJujol de Barcelona, les caves Josep MRaventós a Sant Sadurní d’Anoia i la sala d’actes del Centro Cultural Reina Sofía, a Madrid El 1982 rebé el premi FAD de restauració pel remodelatge de les estacions dels…

Adreçada inicialment a la joventut, tractava especialment de l’esport universitari i escolar, amb entrevistes a esportistes famosos Aviat evolucionà cap a un públic més ampli i esdevingué una revista d’informació esportiva, amb abundants pàgines dedicades al futbol També oferia la crònica de les activitats artístiques i culturals de Barcelona En fou editor en cap Alejandro Grau de la Herran Hi collaboraren Lluís Meléndez, Francesc Gibert, Ferran Fornells, Luis Lainz, Vicenç Esquiroz, Josep M Vidal Torrens i Crack , entre d’altres La informació gràfica era de Josep…

Finançat per l’advocat Josep Sunyol i Garriga, fou dirigit per Josep M Massip Hi collaboraven Nicolau d’Olwer, Manuel Carrasco i Formiguera, Josep M de Sagarra, Carles Soldevila i Francesc Macià i n'eren redactors, entre altres, Joaquim Ventalló i Domènec de Bellmunt La seva actitud política li valgué diverses multes i dues suspensions de l’abril del 1930 a l’abril del 1931, i de l’agost del 1935 al gener del 1936, durant les quals fou substituït per La Rambla de Catalunya En reprendre la publicació, el segon cop 9 de gener de 1936 esdevingué diari de…

Fundat i dirigit per Francesc Peris i Mencheta, fou el primer diari del vespre que sortí a Barcelona Els directors foren, successivament, Julián Pérez Carrasco, Josep Palou i Garí, Enric Tubau, Enrique de Angulo, Josep Palou i Garí segona vegada, Lluís GManegat, José María Hernández Pardos, Manuel Tarín i Iglesias, Àngel Elias i Riquelme, Josep Tarín i Iglesias i Jordi Domènech i Mateu Periòdic independent, liberal i receptiu al catalanisme, aconseguí i conservà una notable audiència Tingué una àmplia nòmina de collaboradors literaris Publicà els…

El premi no té dotació econòmica Relació de guardonats 1956 Final del laberint de Salvador Espriu 1957 Barcelona de Josep Pla 1958 Absència de Josep Carner 1959 Els primers comtes catalans de Ramon d’Abadal 1960 És a dir de Clementina Arderiu 1961 Onze Nadals i un Cap d’Any de JV Foix 1962 Vacances pagades de Joan Oliver 1963 Nosaltres els valencians de Joan Fuster 1964 Maragall i la Setmana Tràgica de Josep Benet 1965 La cultura catalana del Renaixement a la Decadència de Jordi Rubió 1966 Cendra per Martina de Manuel de Pedrolo 1967 Teoria dels cossos…

Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020  / 2021- 2001 Persones Géza Alföldy Jaume Arnella Ramon Bagó i Agulló Maria Barbal i Farré Joan Bellmunt i Figueras Thomas N Bisson Artur Blasco i Giné Joan Borràs i Basora Marta Casals Istomin Carles Cavallé Pinós Manuel Cusachs i Xivillé Josep Maria Forn i Costa Valentí Fuster i de Carulla Francesc Gurri Serra Mirna Lacambra Domènech Tomàs Mallol i Deulofeu Enric Marco Batlle Lluís Marsà i Abad Valentí Miserachs Grau Jesús Moncada i Estruga Antoni Pérez i Simó Joaquim Ramis i Coris Manuel Ribas i…

Pren el nom de Joan Maragall , com a símbol del diàleg entre cristianisme i cultura secular, de l’arrelament al país i alhora la visió universal, i per la seva dimensió ètica Promoguda pel cardenal Narcís Jubany i un grup d’intellectuals cristians, fou fundada a Barcelona el 1989 El primer patronat fou compost per Antoni Matabosch, president, Pere Lluís Font, Josep M Carbonell, Josep M Ainaud de Lasarte, Jaume Lorés, Josep M Rovira i Belloso i Josep M Via i Taltavull L’any 2011 Josep M Carbonell succeí Matabosch al capdavant de…

Pretenia incorporar sectors conservadors al republicanisme El signants del manifest fundacional foren Felip de Solà i Cañizares, Andreu Sanahuja, Gonçal de Reparaz, J Martorell i Josep de Ros En les eleccions municipals de 1931 Solà fou escollit regidor per Barcelona i Francesc Costa per Lleida en coalicions republicanosocialistes Al mes següent, una Junta General Extraordinària 11/V/1931 del Consell central aplegà G de Reparaz, Salvador Lluc Sobiranas, Josep M Marquès, A Sanahuja, F de Solà, Josep M Portes, Antoni Jaumeandreu, Josep M…