Resultats de la cerca

Es produeix en llocs on la roca és fàcilment disgregable , especialment a la vora de la mar, on les roques reben l’acció de l’aigua salada o bé a les regions de clima àrid Fenòmens que poden produir l’alveolització són la condensació de gotes de rosada, l’acció del vent carregat de sorra i el glaç També hi collaboren fenòmens químics i bioquímics Aquestes cavitats alveolars s’engrandeixen i fins poden arribar a ésser habitables pels homes o pels ramats

Participà en el saqueig de Troia Occí Príam i capturà Andròmaca, que tingué com a concubina Sobre el seu retorn circulen moltes llegendes de l’Epir havia tornat a la pàtria, on prengué com a muller Hermíone, filla de Menelau i promesa d’Orestes Aquest l’occí, o el féu occir, a Delfos, on era venerada la seva tomba El mite de Neoptòlem inspirà tota la literatura grega especialment els tràgics i la romana Sovint apareix a les arts figuratives

Estudià a Madrid amb Cde Haes i a París amb Meissonier Pintà escenes de gènere i paisatges Amic de MFortuny, s’establí a Granada 1870, on treballà amb aquell, i la seva influència transformà l’estil de Rico donant-li lluminositat i lluentor de color Alhambra Museo de Arte Moderno, Madrid Visqué a París, viatjà per Itàlia i s’establí a Venècia 1882, on es féu famós pels seus paisatges virtuosistes Canal de Venècia Metropolitan Museum of Art, Nova York

Creador d’històries illustrades, de les quals és també el guionista Fou considerat com un mestre del gènere a la península Ibèrica S'inicià collaborant en les revistes infantils Mickey i Pocholo , però fou a la revista infantil Chicos , els primers anys quaranta, on mostrà la seva personalitat i on creà el personatge “Cuto” Posteriorment treballà per a editores angleses —realitzant obres com Steel Claw — i franceses — Dargaud — La seva obra adopta formes i estils diversos segons el gènere que tracti

Fill de Vilhelm Friman Koren Bjerknes Estudià a la Universitat d’Oslo on es doctorà l’any 1924 Juntament amb el seu pare organitzà una xarxa meteorològica amb què obtingueren les dades que els permeteren de formular cap al 1920 la teoria del front polar El 1939 emigrà als EUA, on exercí de professor a la Universitat de Califòrnia i treballà en el camp dels corrents d’aire en l’alta atmosfera Fou capdavanter en l’anàlisi del temps sinòptic mitjançant fotografia aèria

Començà estudiant amb Julio Quevedo Arévalo i posteriorment ingressà a l’Acadèmia Nacional de Música, on estudià piano amb Honorio Alarcón i harmonia i contrapunt amb Augusto Azzali Fou professor de piano i orgue i director del Conservatori Nacional de Música, on, a més, dirigí la banda 1914-33 Rebé el Premio Ezequiel Bernal 1925 per la seva Rapsodia colombiana per a orquestra A més, escriví diversos llibres i assaigs sobre música, com ara Ejercicios mecánicos para piano i Teoría de la música

Considerat, juntament amb Paul Butterfield, el músic més interessant del moviment del blues blanc de la meitat dels anys seixanta, Charlie Musselwhite fou l’hereu del mític bluesman Sonny Boy Williams De petit es traslladà a Memphis, on començà la seva carrera al costat de grans guitarristes de blues Després es traslladà a Chicago, on es donà a conèixer en els clubs de blues negre Entre els seus discos destaquen Stand back Here Comes Charlie Musselwhite i Ace of Harps

Estudià al convent de San Francisco de Madrid i al conservatori d’aquesta mateixa ciutat, on aprengué a tocar el violí i el violoncel El 1859 fou nomenat mestre de capella del monestir d’El Escorial, on treballà en la catalogació dels manuscrits de la biblioteca Compongué obres religioses, entre les quals destaquen l’oratori Las siete palabras de Jesucristo , l’antífona titulada Tota pulchra i també tractats didàctics, com ara Método de solfeo i Curso de armonía , entre altres

Fou deixeble de Dominique Prete El 1963 ingressà al Conservatori de París, on continuà els estudis amb André Navarra i els finalitzà amb un primer premi el 1967 Es perfeccionà amb Mstislav Rostropovič i Paul Tortelier Des del 1976 imparteix classes al conservatori parisenc, centre on el 1979 succeí a Navarra en la càtedra de violoncel Ha dedicat una particular atenció a la música contemporània És membre de l’Ensemble InterContemporain Interpreta sovint música de cambra amb Jean-Jacques Kantorow i Jacques Rouvier

Es formà al Club d’Hoquei Gavà i arribà al primer equip amb 15 anys A 17 anys passà al Júnior FC, on estigué fins a 26 anys, quan anà al Real Club de Polo de Barcelona, club on es retirà amb 32 anys Guanyà quatre Campionats de Catalunya 1991, 2003, 2004, 2006, tres Copes de la Reina 2003, 2004, 2005 i dues Lligues 2003, 2006 Amb la selecció espanyola participà en tres Jocs Olímpics Atlanta 1996, Sydney 2000 i Atenes 2004