Resultats de la cerca
Es mostren 13060 resultats
Art
Publicació periòdica editada a Barcelona per la Junta Municipal d’Exposicions d’Art, sota la direcció de Joan Merli.
La primera època 1933-35, comptà amb les collaboracions de Rafael Benet, Joan Cortès, Josep Llorens i Artigues, Joan Sacs pseudònim de Feliu Elies Joaquim Torres i García, Sebastià Gasch, Joan Teixidor i Carles Riba, entre d’altres La segona època de la revista 1936 fou interrompuda per la guerra civil
Jevgenij Victorovič Tarle
Historiografia
Historiador soviètic.
Professor a la Universitat de Petrograd 1918, s’especialitzà en història social i econòmica de França a l’època de la Revolució Francesa i Napoleó És autor de nombroses obres, com La classe obrera a la Revolució Francesa 1909-1911 i Europa a l’època de l’imperialisme, 1871-1919 1927
Indicé
Ciutat
Nom d’una ciutat indígena ibèrica, que nasqué al costat de l’Empúries grega.
A l’època romana els seus habitants, amb els de les ciutats grega i romana, constituïren un sol municipi, amb el nom, en plural, d' Emporiae El nom d’Indicé només és conegut per una font molt tardana, d’època bizantina Les excavacions no han aconseguit fins ara de localitzar-ne els vestigis
Espioca

Venta, molí i torre d'Espioca
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Picassent (Horta del Sud), format al voltant d’una antiga alqueria d’època islàmica, de la qual època es conserva encara l’antiga torre d’Espioca, que domina l’actual N-430, de València a Xàtiva, recentment transformada en autovia, al límit amb la Ribera Alta.
La població es traslladà en gran part a Picassent a conseqüència del paludisme, provocat per la propera Albufera Eclesiàsticament, però, fou agregat a Benifaió dit Benifaió d’Espioca Un nou nucli s’havia format ja a mitjan segle XIX prop de l’antiga població Prop del mateix indret neix la important font d’Espioca , aprofitada per al regadiu
nèctar
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega, beguda que prenien els déus i que els donava la immortalitat.
A l’època més antiga no es féu diferència entre el nèctar i l'ambrosia, però a partir d’Hesíode ja fou feta la distinció el nèctar era generalment considerat com a beguda, i l’ambrosia, com a aliment A l’època tardana hom cregué que el nèctar era l’hidromel o la mel
Asdod
Ciutat
Antiga ciutat de Palestina, a la costa mediterrània, una de les que componien la pentàpolis filistea.
Poblada des del 2000 aC fins a l’època bizantina Durant l’època filistea era centre del culte del déu d’origen cananeu Dagon Fou successivament capital de província assíria i persa després del domini asmoneu fou atorgada a Salomé i a l’emperadriu Lívia Vora les seves ruïnes ha estat fundada modernament la ciutat israeliana d'Ashdod
telesteri
Arquitectura
Religió
Sala on era celebrada la iniciació als misteris
.
És famós el telesteri del santuari d'Eleusis, on eren celebrats els misteris de Demèter D’època micènica i retocat i ampliat diverses vegades, l’edifici actual és del s XII aC A la fi del s IV aC l’arquitecte Filó hi afegí el vestíbul de dotze columnes dòriques A l’època romana fou dividit en vuit naus
otomí
Etnologia
Individu d’un poble indígena de Mèxic, un dels primers que s’establí a l’altiplà de Mèxic, potser al mateix temps que els olmeques.
A l’època precolombina els otomís s’estenien pels actuals estats de Puebla i Tlaxcala, a Mèxic, i a l’època colonial ho feren també pels estats de Guanajuato i Querétaro Actualment són uns 200 000 individus, d’una cultura molt primitiva Parlen una llengua de la família otopamé i hi ha molts grups que no coneixen el castellà
El Iris del Pueblo
Periodisme
Periòdic en castellà publicat a Palma (Mallorca).
En la primera època aparegué del 28 de febrer al 30 de novembre de 1855 De tendència demòcrata republicana, fou redactat per Joaquim Fiol i Pujol, i n'era editor Joan Villalonga i Gómez Durant la segona època del 4 de gener de 1869 al 31 de desembre de 1873 fou òrgan del partit republicà federal
L’Aureneta
Setmanari
Setmanari en català publicat a Buenos Aires en tres èpoques (1876-77, 1878-80 i 1889-90).
Fundada i dirigida per l’advocat Antoni de P Aleu, fou la primera publicació periòdica en català a l’Amèrica del Sud A la primera època 1876-77, se'n publicaren 67 números Els articles eren texts literaris i informació diversa sobre Catalunya Hi collaboraren Pantaleó J Deu, Antoni Suñol, M Dausa Ferrer i Artur Masriera Publicà, el 1878, una edició de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer abans de sortir-ne l’edició barcelonina La segona època de la revista 1878-80, amb el subtítol Revista Catalana Surt los diumenges publicà 52 números Dirigida també per Aleu, mantingué en aquesta etapa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina