Resultats de la cerca
Es mostren 395944 resultats
Sant Esteve de Palautordera

Sant Esteve de Palautordera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall de la Tordera (aigua amunt de Santa Maria de Palautordera) i accidentat pels contraforts meridionals del massís del Montseny (turó de Montclús, al límit NE del terme).
Situació i presentació Limita amb els termes de Fogars de Montclús W-N, Santa Maria de Palautordera S i Sant Pere de Vilamajor E-NLa part més accidentada del terme és al sector NW, per on s’escolen la riera de Vallmanya i el torrent del Reguissol, afluents de la Tordera Aquest sector és ocupat per densos boscos d’alzines, pins i arbres de ribera Sant Esteve es reparteix amb el terme veí i complementari de Santa Maria de Palautordera la gran terrassa fluvial de la Tordera quan aquesta ha deixat les valls encaixades del Montseny La vall de la Tordera baixa encaixada, s’obre a l’alçada del…
Sant Esteve de Mar
Castell
Antic castell de la costa del Baix Empordà, situat en un promontori entre la cala de s’Alguer i la platja de la Fosca.
Pertanyia a la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà i a la jurisdicció del capítol de Girona El comprà, amb el seu terme, el rei Pere II el Gran, l’any 1277, que hi creà el port i la vila de Palamós Enderrocat pràcticament durant les guerres dels remences, restà abandonat i vers els s XVI-XVII fou convertit en masia De la fortalesa només es conserven algunes bases de torre i de murs No hi ha cap vestigi de la capella dedicada a sant Esteve, esmentada al segle XIV Prop seu es bastí al segle XIX l’esglesiola de Sant Esteve Modernament han estat descobertes restes preromanes similars a les…
Sant Esteve del Pont
Caseria
Caseria del municipi de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), fins el 1971 del de Castellciutat.
Sant Esteve del Monestir
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, dins l’àrea d’influència de Perpinyà, estès entre els contraforts meridionals del massís calcari de la Pena i la riba esquerra de la Tet; el sector occidental del terme és drenat, a més, pel torrent de la Bola.
Els conreus de regadiu, que aprofiten l’aigua de la Tet a través de les séquies del Vernet i de Pià, cobreixen les terres alluvials del sector meridional del municipi 475 ha d’hortalisses enciams, productes primerencs, escaroles i tomàquets, 63 ha de fruiterars 33 d’albercoquers i 30 de presseguers La vinya ocupa 267 ha, 231 de les quals destinades a la producció de vi dolç natural, dins el sector de la denominació de Ribesaltes La ramaderia complementa l’economia uns 540 caps de bestiar oví i una vintena de cabrum La proximitat de Perpinyà ha fet possible la creació d’una zona industrial,…
Sant Esteve del Mall

Aspecte del despoblat de Sant Esteve del Mall
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Despoblat
Despoblat del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), que fins el 1970 formà part del municipi de Queixigar, del qual fou fins abans del 1920 el centre administratiu.
Es troba al cim d’un serrat que separa les valls de l’Isàvena i del seu afluent per l’esquerra, el barranc de Sant Esteve , contrafort meridional de la serra del Cis De la seva església parroquial Sant Esteve, consagrada el 1124, depèn el santuari de Sant Sadurní del Mall El lloc és esmentat ja al segle X s’hi fortificà el comte Ramon II de Ribagorça per a la conquesta de Roda
Sant Esteve del Llop

Ermita de Sant Esteve del Llop a Darnius (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Darnius (Alt Empordà), al sector W del terme, enlairat en un vessant muntanyós, a l’esquerra del riu d’Arnera.
Sant Esteve de Llitera
Sant Esteve de Llitera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera, estès en gran part a la dreta de la Sosa, en part límit septentrional del terme, accidentat per la serra de la Gessa (529 m alt), que marca la separació entre la baixa i l’alta Llitera, i regat en el seu sector meridional per les aigües del canal d’Aragó i Catalunya.
La part muntanyosa és en part coberta de pinedes i carrascar Es conreen 5012 ha, de les quals 2757 són de regadiu el 55% i 2 555 de secà Els conreus principals són els cereals l’ordi 1846 ha i el blat 1746 hi ha a més, 22 ha de civada i 2 de sègol L’alfals ocupa 267 ha i d’altres farratges 196 Hi ha 185 ha d’ametllers, 138 d’oliveres, 63 de pomeres, 42 de presseguers, 77 d’hortalisses, 28 de llegums, 34 de patates, i 24 de pereres, 18 de vinya i 9 de gira-sol La ramaderia és important 2500 caps de porcí, 3000 d’oví i més de mil de boví Hi ha també avicultura 4000 caps d’aviram i…
quadra de Sant Esteve
Història
Antiga quadra del municipi de Reus (Baix Camp), que formà part de l’antic municipi del Territori de Tarragona
.
cala de Sant Esteve
Cala
Cala de la costa oriental de Menorca, dins el municipi des Castell, al S de l’entrada del port de Maó.
La seva bocana és dominada, al N, pels forts de Sant Felip i de Sant Carles i, al S, pel de Marlborough
bosc de Sant Esteve
Bosc de la Vall d’Aran, del municipi de Viella, dins l’antic terme d’Escunyau.
És situat al vessant septentrional del pic del Migdia, entre el bosc de Betren i el barranc de Sant Esteve , afluent per la dreta del riu Nere
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina