Resultats de la cerca

A l’Estat espanyol, els primers estatuts aprovats foren els de Catalunya, el País Basc i Galícia durant la Segona República Derogats per la dictadura franquista, la Constitució del 1978 tornà a reconèixer el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions i regulà els procediments per a aconseguir-la Els estatuts d’autonomia especifiquen la denominació de la comunitat, la llengua pròpia, si és el cas, la bandera, les competències, les institucions bàsiques i el règim financer La Constitució del 1978 establí dues vies d’accés a l’autonomia Catalunya, Galícia, el País Basc i…

La sala penal de l’Audiència Nacional rebutja la concessió d’un permís a José Antonio Urrutikoetxea, “Josu Ternera”, pres preventiu d’ETA i diputat autonòmic elegit en les files d’Euskal Herritarrok, perquè demà assisteixi a la reunió de la comissió de drets humans del Parlament basc D’altra banda, el jutge Baltasar Garzón també denega el permís a un altre parlamentari d’EH que és a la presó, José Antonio Etxebarria, que havia sollicitat poder assistir a la constitució de la comissió permanent del Parlament basc

Vida La seva importància rau principalment en el mestratge que exercí al Conservatori de París com a professor de violí A deu anys ja interpretava concerts per a solista de GB Viotti Gràcies a l’ajut dels ciutadans de Baiona, es pogué traslladar a París per a estudiar al conservatori, i es formà amb FA Habeneck i FJ Fétis N Paganini en lloà la tècnica en el seu debut a la Societat de Concerts del Conservatori Entre les seves obres destaquen el mètode pedagògic École du violon 1844 i una antologia de 56 obres per a violí dels segles XVIII i XIX Obra Violí Fantasia sobre temes de ’Norma', op 9…

A onze anys obtingué el primer premi de piano al Conservatori de París, a la classe d’AF Marmontel, i cinc anys més tard debutà a la Sala Pleyel de la capital francesa Fou amic de G Rossini i F Liszt Un dels pianistes francesos més destacats de la seva generació, durant onze anys 1861-72 abandonà els escenaris per tal de treballar aspectes tècnics, però hi retornà amb nova energia i arribà a convertir-se en un dels intèrprets més prestigiosos del moment Cultivà especialment el repertori romàntic i també participà del corrent de recuperació de l’obra de WA Mozart Es retirà de nou entre el 1900…

Tirador del club Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, del Club d’Esgrima La Salle Bonanova i de la Sala d’Armes Montjuïc SAM, es proclamà campió de Catalunya d’espasa individual 1971 Mestre d’armes dels clubs La Salle Bonanova i SAM, tingué deixebles com Cèsar Gonzàlez Llorens, Xavier Iglesias i Joan Josep Cucala El 1978 fou un dels socis fundadors de l’Academia Española de Maestros de Armas És àrbitre internacional categoria B d’espasa, floret i sabre, i d’esgrima en cadira de rodes Ha estat president de l’International Wheelchair Fencing Committee, secretari general de la…

Format a les pistes d’esquí de Baqueira-Beret, és membre del Club Aranés d’Esports d’Iuèrn A 16 anys es proclamà campió d’Espanya de supergegant i gegant 2005 El mateix any fou campió del món juvenil de descens i subcampió de supergegant La temporada 2009-10 debutà a la Copa del Món d’esquí alpí Ha participat en els Jocs Olímpics d’Hivern de Vancouver 2010 i en tres Campionats del Món 2007, 2009, 2011

Formà part de la secció d’atletisme del FC Barcelona Guanyà el Campionat de Catalunya de 5 000 m llisos en dues ocasions 2003, 2004 D’altra banda, l’any 2004 participà en el Campionat del Món de mitja marató El 2005 se centrà en la marató i el mateix any disputà el Campionat del Món d’aquesta especialitat L’any 2008 abandonà la marató a causa d’una lesió i s’inicià en proves de duatló, curses de muntanya i curses d’orientació És membre del Club Esportiu Xinoxano Orientació i l’any 2009 es proclamà campiona de Catalunya de ciclo-orientació

Assolí la segona posició en els Campionats de Catalunya de horsemanship muntant Shine 2009 Des del 2001 regenta el Club Hípic El Turó de Fonteta de Girona És jutgessa en western horsemanship i trial-class, i examinadora de galops

Actuava de migcampista i de defensa central Després de jugar amb el Gimnàstic de Tarragona 1982-84, fitxà pel RCD Espanyol 1984-90, equip amb el qual disputà 150 partits de Lliga, inclosa una temporada a segona divisió, marcà 3 gols i fou subcampió de la Copa de la UEFA 1988 Acabà la seva carrera a la UE Sant Andreu 1990-92 Al novembre del 2012 entrà a formar part del Consell d’Administració de l’Espanyol, presidit per Joan Collet

Baró de Güell, estigué en contacte amb les elits esportives de Catalunya del principi del segle XX El 1921 esdevingué el delegat del Comitè Olímpic Internacional a l’Estat espanyol Encetà una etapa de contacte amb Pierre de Coubertein i amb els cercles olímpics de tendència regionalista de Catalunya, i ocupà els càrrecs de vicepresident del Consell de les Olimpíades 1921 i la Confederació Esportiva de Catalunya 1922 Fou un dels fundadors del Comitè Olímpic Espanyol i, des del 1927, un dels impulsors de la candidatura olímpica de Barcelona per als Jocs del 1936 Amb l’adveniment de la Segona…