Resultats de la cerca

Fitxà pel RCD Espanyol la temporada 2004-05 procedent del Saint Étienne francès Fou jugador de l’equip blanc-i-blau fins al gener del 2012, quan fitxà pel Màlaga Amb l’Espanyol disputà 222 partits de Lliga, i guanyà la Copa del Rei 2006, tres vegades la Copa Catalunya 2006, 2010, 2011 i fou finalista de la Copa de la UEFA 2007 També establí el rècord d’imbatibilitat en la porteria amb 550 min sense encaixar un gol en la temporada 2008-09 Amb la selecció del Camerun participà en dues Copes del Món 2006, 2010, en quatre edicions de la Copa d’Àfrica, de la qual es proclamà campiona…

Jugà al Girona Futbol Club durant quatre temporades 1959-63 a tercera divisió Passà després pel Calella CF 1963-65 i la UE Olot 1965-67 abans de fitxar pel Reial Club Deportiu Espanyol l’any 1967 En la primera temporada com a jugador blanc-i-blau no disposà de gaires oportunitats i acabà cedit al Club Esportiu Europa Fou recuperat per a la temporada següent i el nou tècnic, Argilés, el feu debutar a primera el 3 de novembre de 1968 Jugà vint-i-quatre partits en aquesta temporada, en la qual l’equip perdé la categoria, i setze l’any següent a segona Un cop acabada l’etapa…

En fou promotor i director Ramon Fabregat i Arrufat, l’escriptor Vicenç Riera Llorca com a assesor de la secció de lletres i Joan Giménez encarregat de la secció d’arts plàstiques Publicà 116 números, i de fet era la continuació de Pont Blau , de la qual en conservà la presentació Recollia articles de crítica, ressenyes, assaigs, cròniques i informacions sobre la literatura, les arts plàstiques i la política a l’exili i a Catalunya Els darrers anys minvà en interès i en planes En foren principals collaboradors Josep Carner, Manuel de Pedrolo, Avellí Artís-Gener, Pere Calders, Rafael Tasis,…

Es desenvolupà entre el 1917 i el 1924 i publicà la revista De Stijl , que en fou l’òrgan de difusió Tendeix sempre a la màxima reducció dels elements integrants de l’obra artística i fa de les línies vertical i horitzontal, així com dels tres colors elementals groc, blau i vermell la base de tota la seva gramàtica formal La finalitat social que dóna a la seva producció fa de l’arquitectura el model que integra totes les altres arts, dirigida vers l’ordenació funcional de l’espai habitat Es caracteritza, en definitiva, per l’elementalitat, racionalitat i funcionalitat de les…

Fou crític teatral de la revista  Mirador , editor i director de la Gaseta de les Arts en la segona època 1928, crític d’art en diverses publicacions Imatges , Art , Revista i collaborador en nombrosos periòdics i setmanaris, on publicà articles i contes Viatjà per Europa, Àfrica i el Pròxim Orient El 1947 obtingué el Premi Català de Primera Novella convocat per l’editor Janés i Olivé amb Sis o set sirenes  1951 Estrenà la seva primera comèdia el 1931, L’anònim blau i el 1948, Rellotge de sol , publicada el 1957 amb el títol Somni celestial A banda d’aquestes, escriví peces…

Format en el preromanticisme suec i admirador dels romàntics alemanys, es constituí en capdavanter del grup literari Auroraförbundet i de la publicació d’aquest, Phosphoros 1810-13, que donà nom al moviment del fosforisme Professor de filosofia i de literatura a la Universitat d’Uppsala, tota la seva obra és una recerca de l’art en si mateix, de la “poesia pura”, a través d’un naturalisme filosòfic a la manera de Schelling Les seves millors obres són els poemes dramàtics Fågel Blå ‘L’ocell blau’, 1814 i Lycksalighetens Ö ‘L’illa de la felicitat’, 1824-27 De les seves obres de…

Migcampista, començà al Futbol Club Martinenc, d’on passà al Reial Club Deportiu Espanyol Fou cedit al Centre d’Esports Sabadell 1980-81 i la Unió Esportiva Sant Andreu 1981-82 abans d’ingressar al primer equip espanyolista, on romangué sis temporades 1982-88 Disputà 140 partits de Lliga, marcà 29 gols i fou subcampió de la Copa de la UEFA 1988 Després jugà amb la Unió Esportiva Figueres 1988-94 i acabà la seva trajectòria al Club Esportiu Europa Jugà un partit amb la selecció catalana Com a entrenador, dirigí l’Espanyol al principi de la temporada 2008-09 Anteriorment havia estat segon…

Formada al Club Medina de Barcelona, amb el qual debutà en la màxima categoria i guanyà dues Lligues 1974, 1975, passà al CV Cornellà el 1976 El 1979 jugà la Recopa d’Europa, la primera que disputava un equip estatal de vòlei femení Guanyà dues Lligues 1980, 1982 i una Copa de la Reina 1982 abans d’incorporar-se a l’Espanyol-Cornellà a causa de la fusió del seu club amb el RCD Espanyol el 1982 Amb l’equip blanc-i-blau conquerí tres Copes de la Reina 1984, 1985, 1986 i una Lliga 1985, i disputà la Copa d’Europa la temporada 1985-86 Formà part de la selecció espanyola més de…

Conegut com Gonzalvo I , fou el més gran d’una nissaga de germans futbolistes Josep i Marià Golzalvo Abans de la Guerra Civil Espanyola jugà al Mollet i després dues temporades amb l’Espanyol 1939-41, amb el qual fou campió de Copa 1940 i del Campionat de Catalunya 1940 Disputà 36 partits de Lliga amb el conjunt blanc-i-blau i marcà 17 gols A continuació jugà amb el Saragossa 1941-43, el Sabadell 1943-45 i, finalment, amb el FC Barcelona 1945-47, amb el qual guanyà la Copa d’Or del 1945 Al Barça coincidí amb els seus dos germans a la plantilla però mai no arribaren a jugar els…

Formà part del Club d’Atletisme Nou Barris 1999-2007, el Club Atlètic Blanc i Blau 2007-08 i l’ISS Hospitalet des del 2008 Fou campió de Catalunya i d’Espanya en les proves de 100, 200 i 400 m entre l’any 2000 i el 2010 Baté en nombroses ocasions els rècords espanyols de 100, 200, 400, 800 i 1500 m, mitja marató i marató El 2010 s’adjudicà la Mitja Marató de Gavà, la de Barcelona i la Cursa dels Bombers de Barcelona Amb la selecció catalana participà en la Marató de Berlín 2006 i en la d’Oita Japó, 2008 Fou escollit millor atleta discapacitat català els anys 2008 i 2009 i rebé el…