Resultats de la cerca
Es mostren 1552 resultats
foceu | focea
Història
Habitant de Focea.
Els foceus tingueren un paper important en el procés de la colonització grega de la Mediterrània occidental Mentre que l’intent de penetració cap a la zona de l’estret de Gibraltar, dominat pels fenicis, sembla que fracassà, es consolidaren els establiments foceus a l’arc del nord de la Mediterrània Vers l’any 600 aC fundaren Massàlia Marsella, que des d’aleshores fou la ciutat grega principal d’aquella àrea Segons la tradició antiga, els havien precedits els rodis, durant el s VII aC, però ara per ara no n'han aparegut vestigis Poc temps després d’haver estat fundada Massàlia fou fundada…
Hug Ademar de Santapau i de Ribelles
Història
Baró de Santa Pau (Hug IV de Santapau).
Fill segon d’Hug i de Beatriu de Ribelles Heretà la baronia de Mosset i, en morir el seu germà Ponç V, la baronia de Santa Pau Conseller i camarlenc de l’infant Martí i del seu fill Martí el Jove, passà a Sicília, on obtingué molts feus que foren del rebel Manfred d’Alagó 1392 Actuà en diversos fets guerrers, entre els quals una emboscada on fou pres Antonio de Ventimiglia Havent tornat a Catalunya, rebé en alou la baronia de Castellfollit de la Roca 1396 Pere d’Empúries li vengué el castell de Vinçà 1398 Casat amb Elionor de Perellós, vídua de Dalmau de Queralt, tingué una sola…
Sant Feliu de la Garriga
Església
Església del municipi de Viladamat (Alt Empordà), al S del terme, al peu del puig de Segalà (179 m).
Esmentada ja l’any 1060 dins el comtat d’Empúries, l’església que hom conserva, iniciada aquest segle el campanar quadrat és obra del segle XIII, és un notable exemplar romànic, molt malmès fou la primitiva parròquia de Viladamat i el 1823 hom prohibí definitivament que s’hi celebressin cultes a causa del seu mal estat Al seu costat s’aixeca el castell de la Garriga, senyorejat pels Santfeliu, que al segle XIV passà als Vilarig i, més tard, als Jafre, als Gallard i als Margarit, de Castell d’Empordà, marquesos d’Aguilar Al segle XVII fou totalment refet com a casal fortificat Fou novament…
Francesc Sales i Coderch
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filosofia i lletres, fou professor de llengua i literatura de batxillerat Conreà sobretot el conte, i el 1981 obtingué el premi Víctor Català amb el recull de narracions Les Alveolars a la Romània 1982 Seguiren altres reculls, entre els quals cal esmentar Biern 1989 i L’àngel de l’abisme 1992 En narrativa infantil i juvenil escriví, entre altres obres, Fugir 1985, Les cartes de la Mila premi Vaixell de Vapor 1985, El secret de les màquines 1988 i Escrit a l’ordinador 1991, El trencament 1991 i El meu amic 1992 Guanyà el premi Baldiri Reixach amb una programació de literatura…
,
Pere Maça
Història
Pere (I) del llinatge.
Ric home de la mainada reial, senyor de Sangarrén Des del 1229 figura sovint al costat del rei Participà en l’expedició a Mallorca S'esforçà, durant el setge de la ciutat, a convèncer el comte d’Empúries que arribés a un acord amb els altres expedicionaris Es destacà en la reducció dels sarraïns mallorquins refugiats a les muntanyes després de la presa de la ciutat Restà a l’illa per ajudar Bernat de Santa Eugènia en el seu govern després de la partida del rei Participà també en la conquesta de Menorca 1231-32, acompanyà el rei a Montpeller el 1243 i prengué part en la fase final…
moneda barcelonesa

Moneda emesa sota l'autoritat de l'emperador carolingi Lluís el Pietós, entre el 814 i el 840
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Barcelona.
Hom suposa que les primeres foren unes dracmes del segle III aC, imitació de les d’Empúries, que mostren la llegenda ibèrica barkeno i uns bronzes ibèrics del segle II aC, atribuïts als laietans, amb la llegenda ibèrica laiesken La primera moneda indiscutiblement barcelonesa fou la de plata i bronze feta encunyar per Màxim Tirà, emperador rebel a Honori Els visigots fabricaren a Barcelona triens d’or de Leovigild, Recared, Liuva, Viteric, Ègica, i Ègica i Vítiza Amb la intervenció carolíngia, Barcelona esdevingué seca de Carlemany, que hi encunyà diners de plata Les…
Sant Vicenç de Rupià
Art romànic
La villa Rupiano és esmentada en el testament del comte Gausfred d’Empúries-Rosselló de l’any 989 L’església de Sant Vicenç apareix esmentada en un conveni del 1139 entre el bisbe de Girona i Arnau Gausfred L’any 1149 Guerau de Rupià, en ocasió de “ pergere ad Ispaniam” , deixà a Sant Vicenç de Rupià el cens que rebia de la seva sagrera L’any 1274 Agnès de Foixà vengué al bisbe de Girona l’honor de la “ parrochia sancti Vicency de Rupiano” L’edifici que ha arribat fins a nosaltres fou començat a construir al segle XV Als segles XVI i XVII hi foren afegides les capelles laterals…
Sant Pere del Castell de Quermançó (Vilajuïga)
Art romànic
La capella del castell de Quermançó és esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 En els nomenclàtors del final del segle XIV l’església figura que tenia un sacerdot encarregat, que havia d’acudir als sínodes diocesans, inclosa l’església de Sant Feliu de Vilajuïga El castell, antiga possessió dels comtes d’Empúries, apareix en la documentació del segle XI, en el testament de Ponç I, del 1078 Aquest, al llarg de la seva història, ha sofert diverses destruccions i reconstruccions, les quals devien afectar també la seva capella Entre les restes de la fortalesa que…
Josep Malberti i Marroig
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Realitzà diferents excavacions a Mallorca amb l’equip de Josep Colomines Traçà les planimetries de jaciments com el poblat de can Amer Sant Llorenç des Cardassar, la cova de na Fonda ses Salines, el talaiot de Son Creixell Sineu i els pous de Pollentia Alcúdia Des del 1931 fou conservador del Museu d’Història de la Ciutat Palma i collaborà en diferents publicacions especialitzades, com la revista Empúries També cal destacar la seva tasca com a restaurador i numismàtic És autor de l’estudi El castillo de Bellver 1960, on s’analitza de forma exhaustiva la història d’aquest conjunt…
Pere de Santjoan
Escultura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i escultor picard.
Treballà a la ciutat de Mallorca, on el 1396 dirigí les obres del portal del Mirador de la Seu, i el 1398 féu les escultures del portal de l’església de Sant Miquel, que mostren un estil arcaïtzant davant les noves tendències provinents de la zona picardoflamenca Entre el 1397 i el 1404 ocupà el càrrec de mestre major de la seu de Girona, i el 1410 contractà, juntament amb Antoni Canet, la talla del cor de la seu d’Urgell fragment al Museo Lázaro Galdiano, Madrid, on és palesa una proximitat estilística amb Pere Sanglada Hom li atribueix també una Mare de Déu amb el Nen Museu Provincial,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina