Resultats de la cerca
Es mostren 1434 resultats
Unió Ciclista l’Hospitalet

Critèrium de l’Hospitalet del 2011, organitzat per la Unió Ciclista l’Hospitalet
FEDERACIÓ CATALANA DE CICLISME / IVAN VEGA
Ciclisme
Club ciclista de l’Hospitalet de Llobregat.
Fou fundat el 1969 arran de la fusió entre l’Associació Ciclista Collblanc, el Club Ciclista Marina i el Club Ciclista Santa Eulàlia El seu primer president fou Joan Salvador 1969-70, tot i que el seu dirigent històric fou Pedro Zamora 1972-2004 Creà diversos equips de competició sota diferents patrocinis, d’on sorgiren ciclistes com José Recio, Celestino Prieto, Jaume Vilamajó, Jesús Montoya, Antonio Esparza i Joaquim Rodríguez Entre les curses que ha organitzat destacà el Critèrium de l’Hospitalet per a ciclistes professionals, el Ciclocròs de l’Hospitalet, el Premi Inauguració…
Ferrer d’Abella
Cristianisme
Eclesiàstic, de l’orde dominicà.
L’any 1323 Joan XXII el nomenà bisbe de Neopàtria Grècia catalana, on no arribà a anar Fou bisbe de Mazzara Sicília el 1330, i, finalment, fou nomenat bisbe de Barcelona el 1335 Durant el seu pontificat foren traslladades les relíquies de Santa Eulàlia a la cripta de la catedral i fou celebrat un sínode el 1339, les constitucions del qual foren publicades el mateix any Impulsà les obres de la catedral, i el 1337 en consagrà l’altar major Establí l’ordenament de la casa de l’Almoina Morí el 1344 tot fent la visita pastoral al deganat del Penedès amb motiu de la presència de nuclis…
Salvador Ponç
Cristianisme
Predicador.
Dominicà 1564, fou professor d’arts a Llutxent Vall d’Albaida i de teologia a Lleida i Barcelona Fou també catedràtic de sagrada escriptura a la universitat barcelonina Tingué una gran fama com a predicador popular Juntament amb PJGuasc fundà l’Acadèmia de Sant Tomàs 1588 Publicà diverses obres religioses en català Exposició sobre el salm miserere mei Deus 1592, que gaudí de gran popularitat, Llibre de la vida i miracles dels gloriosos sants, santa Eulàlia i sant Ramon de Penyafort 1593, Llibre de la vida i miracles de santa Madrona i de sant Celdoni i Ermenter 1594, editada de…
Sanxo
Pintura
Família de pintors mallorquins.
Esteve Sanxo s XVII, conegut per Bracet , fou deixeble de Pere Ferrer té obres notables, com Sant Rafael acompanyant Tobies Palma, Monti-sion i els quatre Arcàngels de la capella de la Pietat de la catedral de Mallorca El seu fill, Salvador Sanxo i Ventaiol — Palma, Mallorca 1764, pintà una Assumpció Santa Eulàlia i altres olis per a la capella de la Verge de l’Hospital i al Monti-sion de Pollença Fill seu fou Salvador Sanxo II — Palma, Mallorca 1811, l’obra més coneguda del qual és el Ramon Llull de l’església d’Andratx treballà també per a la catedral i a Sóller
Alba Guibert
Història
Escrivana.
Filla de Guibert, un gramàtic de Lieja Bèlgica installat a Osona, que alfabetitzà els seus fills i filles, i germana del també gramàtic i canonge de Vic Berill Tenia una excellent calligrafia i dominava el llatí Casada amb Jobert, segons el testament d’aquest, vivien a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer El 1044 escriví i signà una escriptura de compra, juntament amb el seu marit És el primer document a Catalunya amb validesa legal del qual es té constància que fou escrit i signat per una dona, fet excepcional a l’època, que a més té un valor afegit perquè, entremig del…
Sant Jaume de Campdorà (Girona)
Art romànic
L’església de Sant Jaume experimentà la influència de la parròquia de Santa Eulàlia Sacosta, de Girona, tal com consta en un document de l’any 1148 “par Sancti Jacobo de Campodorano sive Sancte Eulalie de ça Costa” D’aquesta església ja era sufragània l’any 1182 i sembla que continuà essentho fins al primer terç del segle XIX A Campdorà l’any 1378 hi havia 19 focs, 5 dels quals eren de l’església L’any 1698 es comptava entre els llocs reials i era batllia forana de Girona L’edifici fou modificat al segle XVIII, tal com consta en la llegenda que figura a la porta actual del 1760
Esglésies del Baix Llobregat anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Baix Llobregat anteriors al 1300 C Puigferrat Abrera Sant Pere d’Abrera Sant Hilari Sant Pere de Voltrera Begues Sant Cristòfol Castelldefels Santa Maria de Castelldefels Castellví de Rosanes Sant Jaume de Castellví de Rosanes Sant Miquel de Castellví de Rosanes Santa Maria dels Àngels Cervelló Capella del castell de Cervelló Sant Esteve de Cervelló Sant Ponç de Corbera Sant Joan del Pla o de l’Erm de la Palma Sant Brici de la Palma Collbató Sant Corneli de Collbató Sant Miquel de Montserrat Santa Margarida de les Amenolelles Corbera de Llobregat Santa Maria de…
Esglésies del Maresme anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Maresme anteriors al 1300 LI Ramos Alella Sant Feliu d’Alella Santa Susanna Arenys de Munt Sant Martí d’Arenys de Munt Sant Miquel de Sobirans Santa Cecília de Torrentbò Argentona Sant Julià d’Argentona Sant Pere de Clarà Sant Jaume de Treià Santa Maria del Viver Sant Martí d’Argentona Sant Miquel del Cros Cabrera de Mar Sant Feliu de Cabrera Sant Vicenç del castell de Burriac Santa Helena d’Agell Sant Cebrià o Santa Margarida Sant Joan de Can Modolell Cabrils Santa Creu de Cabrils Sant Cristòfol de Cabrils Caldes d’Estrac Santa Maria de Caldes Calella Sant Quirze de…
Vallgorguina
El dolmen de la Pedra Gentil, a Vallgorguina
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la part de llevant de la comarca, al límit amb el Maresme.
Situació i presentació Confronta amb els municipis de Sant Celoni NE, Santa Maria de Palautordera NW, Vilalba Sassera W, i Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Munt i Dosrius S, els tres darrers pertanyents al Maresme El sector de Vallgorguina s’emplaça entre la serra del Corredor a ponent i la de Montnegre a llevant i ocupa part dels vessants d’aquests massissos de la Serralada Litoral Així, tot el terme és molt accidentat el Pla de les Bruixes 409 m, a llevant, al límit amb el municipi d’Arenys de Munt la serra de Parent Rost amb altituds entre els 527 i el 415 m, a migdia per la carena de la…
Sant Esteve de la Riba (les Llosses)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Sant Esteve de la Riba, adossada pel cantó de llevant a la masia M Anglada L’antiga església parroquial de Sant Esteve de la Riba es troba a l’extrem de ponent de l’antic terme municipal de Viladonja, annexat a les Llosses l’any 1974, i de la serra de Matamala, al costat dret de la riera de Merlès i a 983 m d’altitud a l’indret de la seva confluència amb el torrent de les Ferreries Mapa 255M781 Situació 31TDG228711 El camí més curt per a arribar-hi surt d’un trencall que hi ha al punt quilomètric 5, a mà esquerra i vers tramuntana, de la carretera C-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina