Resultats de la cerca

A la guerra de Successió lluità a favor de Felip V, que el nomenà governador militar d’Alacant En caure la ciutat en mans del primer Carles III, es refugià al castell de Santa Bàrbara, que hagué de retre al cap d’un mes El 1707 recuperà Alcoi per a Felip V, però, a causa d’haver actuat pel seu compte, fou destituït i destinat a Sicília

Filla illegítima de Felip Maria Visconti, duc de Milà, i d’Agnese del Maino Rebé en dot Cremona i Pontremoli en casar-se 1441 amb el condottiere Francesco Sforza Coadjuvà als esforços del seu marit per tal d’aconseguir la successió, obtinguda el 1450, de Felip Maria Visconti Mort Francesc Sforza 1466, es féu càrrec del govern en nom de llur fill Galeazzo Maria

Era senyor de les baronies de Benifairó de les Valls i de Santa Coloma Aquest darrer lloc, despoblat per l’expulsió dels moriscs, li fou indemnitzat per Felip III de Castella i II de Catalunya-Aragó Fou ambaixador d’aquest monarca a Gènova, i més tard fou virrei de Felip IV a Sardenya 1623-25 Combaté el bandolerisme del cap del Logudor Morí en el càrrec

Es doctorà en ambdós drets Durant la guerra de Successió es mostrà partidari de Felip V, fet pel qual el 1714 hagué de fugir i refugiar-se a Menorca Felip V el recompensà amb el càrrec d’assessor togat i jutge ordinari d’Eivissa 1724-43 Passà més tard a Madrid, on morí abans de prendre possessió del càrrec d’oïdor de l’audiència de València

Fou capità de la Coronela de Barcelona el 1697, durant el setge de la ciutat, i de nou el 1706, en un atac de Felip V a partir del 1713 tingué un paper destacat entre els partidaris de la resistència a ultrança En l’assalt final de l’11 de setembre fou un dels qui portà la bandera de Santa Eulàlia Felip V li confiscà els béns

Filla de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria El seu germà Felip IV pactà el seu matrimoni amb l’arxiduc Ferran, rei d’Hongria i de Bohèmia i més tard emperador Ferran III es casà amb ell per poders el 1629 i en persona, a Viena, el 1631 Anteriorment, a causa de la diferència de religió, no reeixí un projecte de matrimoni amb Carles I d’Anglaterra

Fill de Manuel de Llupià i de Ballaró A la cort del 1702 Felip IV de Catalunya-Aragó el féu marquès El 1705, per la seva poca energia a obtenir els juraments preceptius de les vegueries, principalment la de Vic —pràcticament insubmisa—, el lloctinent general Fernández de Velasco el confià a Manresa Malgrat això, durant la guerra de Successió es posà al costat de Felip V i fugí del Principat

Duc de Cailus Assolí el grau de tinent general i lluità en els exèrcits de Felip V a Itàlia El 1737 fou nomenat capità general de València i president de la seva audiència, càrrecs que exercí fins a la seva mort Inicià — per ordre de Felip V — la pràctica de vendre els càrrecs públics de la ciutat Durant el seu mandat fou fundada l’Acadèmia Valenciana, que presidí nominalment

El seu fill i segon comte, Pedro Fernández de Cabrera-Bobadilla y de la Cueva, fou nomenat tresorer general del Consell d’Aragó per Felip II de Castella, càrrec que es mantingué un quant temps vinculat als comtes de Chinchón El seu fill i tercer comte fou Diego Fernández de Cabrera-Bobadilla y de Mendoza mort el 1608, tresorer general del consell d’Aragó El succeí el seu fill i quart comte Luis-Jerónimo Fernández de Cabrera-Bobadilla y Pacheco mort el 1647, tresorer general del Consell d’Aragó i virrei del Perú La seva primera muller, Ana de Osorio, fou la introductora a Europa de la…

Després de la derrota de Saint-Quentin i del fracàs del duc de Guisa a Itàlia, Enric II de França, davant l’esgotament econòmic i l’extensió del protestantisme al seu país, decidí de signar la pau amb Felip II que, malgrat el triomf militar, havia sofert la primera bancarrota 1557 i havia perdut l’aliança anglesa en morir la seva muller Maria Tudor 1558 En el tractat amb Anglaterra, França recuperava la ciutat de Calais En la pau amb Felip II, França recuperava les places del Somme i conservava els bisbats de Metz, Toul i Verdun, tornava Còrsega als genovesos,…