Resultats de la cerca

Competí per la Unió Esportiva les Corts, amb qui guanyà la Cursa de Gràcia 1945 i la d’Olesa 1946, i el 1948 fitxà pel Club Ciclista Barcelonès El mateix any es proclamà campió de Catalunya per independents El 1952 formà part de l’equip italià Torpado El seu palmarès també inclou la Cursa de Sabadell 1950, el Gran Premi Sniace 1953 i una etapa de la Volta a Portugal 1950 i de la Volta a Catalunya 1953

Formà part del Servei de Cartografia de la Diputació de Barcelona Soci del Club Excursionista de Gràcia Collaborà amb editorials com Alpina i Montblanc, per a les quals feu nombrosos mapes i itineraris d’excursions, i collaborà en l’elaboració dels mapes per a marxes d’orientació i regularitat És autor del capítol sobre cartografia de l’ Enciclopèdia de l’Excursionisme , de Josep Iglésies 1965 Fou guardonat amb la medalla d’argent de la Federació Espanyola de Muntanyisme

Pròpiament inexistent l’única natura que de fet es dóna és una natura sobrenaturalitzada i, com a subjecta que és al pecat, una natura caiguda , la natura pura és un concepte límit que vol expressar la irreductibilitat entre l’ordre de la creació o de l' ésser i l’ordre salvífic o de la gràcia i la peculiar gratuïtat que aquest segon comporta en relació amb el primer, la gratuïtat del qual hom expressa en termes de contingència

Defensa central, començà en el Gràcia Futbol Club, del qual passà a la Unió Esportiva Sant Andreu 1954-56 En la temporada 1956-57 formà part del Club Deportiu Comtal, a primera divisió, i jugà 26 partits de Lliga Continuà amb el filial barcelonista fins la temporada 1959-60, a segona divisió A continuació fitxà per l’Osasuna 1960-62, el València 1962-63, amb el qual guanyà la Copa de Fires, i el Racing de Santander 1963-66

Lateral, començà en el Gràcia Futbol Club 1923-26 Passà al Castelló 1926-28 i fitxà pel Futbol Club Barcelona 1928-31, amb el qual disputà 55 partits Es proclamà campió de la primera edició de Lliga 1929 i guanyà dos Campionats de Catalunya 1930, 1931 Posteriorment jugà de nou amb el Castelló 1931-32 i també amb el Gimnàstic de Tarragona 1932-33 i la Unió Esportiva de Sants 1933-34 Formà part de la selecció catalana

Fill de Juli Villa Loscos, formà part de l’equip de gimnàstica de La Salle de Gràcia i a mitjan dècada de 1970 disputà els primers torneigs d’àmbit estatal A final de la dècada formà part de la selecció catalana de gimnàstica i participà en exhibicions gimnàstiques Posteriorment fou jutge estatal de gimnàstica de trampolí i tècnic de salts de natació Rebé la placa al mèrit de la Federació Catalana de Natació per la seva trajectòria 2012

Després d’una estada a Roma, obrí un taller a París, que fou molt freqüentat Preconitzà el retorn a la natura i el dibuix directe del model Bé que fou un dels promotors del retorn al classicisme de la segona meitat del s XVIII, conservà, però, en el seu estil molta cosa de la gràcia equívoca del rococó, com hom pot veure a La venedora d’amors Musée National de Fontainebleau Intentà noves tècniques de pintura a la cera

Fidel al corrent didàctic del neoclassicisme, conreà el gènere de la faula, amb què es féu famós, com el seu coetani Iriarte Les seves Fábulas morales 1781 es basen en els models tradicionals Fedre, Isop, La Fontaine, etc Escrites en vers, el seu estil, bé que prosaic, no manca d’una certa gràcia descriptiva Cal recordar La cigarra y la hormiga, Las moscas, La lechera , etc Enemistat amb Iriarte, escriví contra ell l’opuscle Observaciones sobre las fábulas literarias

És anomenada també vida sobrenatural i vida interior

Fou el primer periòdic que defensà clarament l’anarcocomunisme a Espanya, i editat per Emili Hugas i Martí Borràs, inclogué unes primeres traduccions de Kropotkin i Jean Grave Posteriorment el mateix grup edità “Tierra y Libertad” 1888-89