Resultats de la cerca

Publicà diverses obres històriques, principalment referides al monestir de Poblet Fou membre de la Comissió de Monuments de Tarragona 1928, directiu de la Societat Arqueològica d’aquella ciutat 1932 i primer president de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1947

Collaborà en “La Renaixença”, “Lo Gai Saber” i en l' Àlbum monumental pintoresc de Catalunya 1879 Publicà les monografies Les Valls d’Andorra 1891 i Montserrat pintoresc 1892

Començà integrat en el grup D’ara 1968-73, realitzant unes obres en què és palesa una clara influència dels procediments del grafisme S'ha preocupat molt pel gravat, que ha conreat profusament La seva pintura actual es fonamenta en el dibuix, amb una utilització constant d’elements evocatius o simbòlics, principalment extrets de paisatges urbans

Estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971, on és professor titular des del 1980, i es doctorà el 1995 Com a arquitecte treballa en collaboració amb Francesc Hereu 1974-2000 i des del 2004 en el seu estudi d’arquitectura i ha publicat  Arquitectes en el paisatge 1999,  El orden frágil de la arquitectura 2001, premi especial de doctorat 1996 i premi Archítesis 2000,  Invitació a l’arquitectura 2002,  Girona Anatomia de la ciutat històrica 2003,  Forma y consistencia 2007 i  Entre tècnica i enigma 2015 Entre altres distincions, ha estat guardonat amb el…

Ha publicat El bes de nivaira 1990, premi Crítica Serra d’Or de narrativa juvenil 1991, L’esclava de blau 1992, La llàgrima d’Atenea 1994, Sibilla, la plebea que va regnar 2001, premi Nèstor Luján de novella històrica i El cavall verd 2004, premi Pere Calders de literatura catalana 2001

Llicenciat en història, com a historiador ha publicat Una vila medieval entre fronteres Calaceit als segles XII i XIII 1987 i, en collaboració amb Jaume Llauradó, El tancament de l’Orfeó Català i el FC Barcelona 2000, i, com a assagista o articulista, La Franja de Ponent, avui 1984 i La catalanitat de la Franja de Ponent 1999 Collabora habitualment a la revista Temps de Franja  i a El Periódico de Catalunya

Ha realitzat una tasca important de recuperació de la tradició rondallística pròpia que ha compilat en les obres Rondalles de l’Alacantí 1985 i Rondalles del Baix Vinalopó 1987 També s’ha dedicat a la narrativa destinada a un públic infantil, amb Julieta i el caragol màgic 1993, entre d’altres, i també juvenil Tot l’estiu per davant 1992 i Mirant la lluna 2001, premi Ciutat d’Alzira-Bancaixa de narrativa juvenil 2000 També és autor de narrativa de tema eròtic Les quatre edats d’Eros 1996 i de narrativa breu Els colors de la solitud 1995 Altres obres que en destaquen són Un estiu amb Flora…

El 1889 conegué Pompeu Fabra, i el 1890, tots dos, des de la revista L’Avenç , impulsaren una campanya lingüística en pro del català com a llengua moderna i de cultura També hi publicà articles de tema polític i traduccions S’associà amb Jaume Massó i Torrents en l’empresa editorial de L’Avenç 1891 finançà i dirigí la “Biblioteca Popular de L’Avenç”, per a la qual traduí Ibsen, Tolstoi, Sacher-Masoch, Goldoni i Silvio Pellico Signà amb Pompeu Fabra la traducció del drama Espectres d’Ibsen 1894 Collaborà sovint en la revista “Catalònia” 1898-1900 Militant de la Lliga Regionalista, se’n separà…

Establert a Mataró, collaborà a la revista “Galanies”, i fou un dels animadors del grup cultural El Racó Destacà com a novellista, amb un gran sentit de l’humor L’enterrament 1955, La insòlita aventura d’Elisenda Camprubí 1956, Celluloide ranci 1958, Diari d’un soldat 1958, Cara i creu 1960, entre d’altres Publicà també el recull de proses Calidoscopi de la ciutat blava 1959 i la monografia comarcal El Maresme 1959, i collaborà a Destino i a “Tele-estel”

Fou crític teatral de publicacions com Destino , Serra d’Or i Avui Realitzà una activitat de dinamització i recerca en el camp del teatre, el folklore i la dansa popular Com a autor dramàtic estrenà Perquè surt de mare el Llobregat 1973, que es publicà el 1975, i que planteja la situació de les riuades de setembre del 1971 al Baix Llobregat Amb Segona història guanyà el premi Emili Vilanova dels Jocs Florals de Ginebra 1972, i amb Si grinyola, posa-hi oli , el premi Ciutat de Granollers 1973 També feu la dramatúrgia i dirigí l’obra Pedra de tartera 1989 de Maria Barbal que es…