Resultats de la cerca

Trencà el setge de Móra 1289 posat pels Montcada i, amb el seu germà Berenguer, tingué qüestions amb els templers per la batllia d’Ascó Vengué el castell de Montornès al seu cunyat Roger de Lloria i li obligà Tivissa 1298, que disputà més tard als hereus de l’almirall 1312 Guerrejà a la frontera castellana de Múrcia 1296 i al setge de Lord, als Pirineus, contra el comte de Foix 1297 Fou un dels procuradors dels tractes amb Frederic de Sicília 1299 Fiador de la llibertat del seu germà Berenguer, pres pels angevins, a la mort d’aquest reclamà els seus castells de Sicília i els béns que li…

Aprengué l’ofici a Barcelona amb l’impressor Diego de Gumiel i, quan aquest se n'anà a Valladolid 1502, s’establí a València El 1510 imprimí la versió de Narcís Vinyoles Suma de todas las crónicas , una de les primeres edicions en llengua castellana a València Seguiren, entre altres, les impressions dels actes de les corts de Montsó del 1510 1511, Lo quart del Cartoixà 1514, versió de Roís de Corella, el Flos Sanctorum 1514, profusament illustrat, la Vita Christi , d’Isabel de Villena 1514, la segona edició del Cancionero general 1514 i el Libro del juego de las suertes 1515, també molt…

Resident a Onda i membre d’una noble família local, aprofità el desprestigi del governador almohade Abr Zayd, que es retirà a Sogorb davant l’amenaça de revolta, per a installar-se a l’alcàsser de València i declarar-se independent Durant la campanya de Jaume I a Mallorca féu diverses ràtzies Peníscola, Ulldecona, etc, que no feren sinó precipitar la conquesta de València Vençut en la batalla del Puig, es replegà a la capital, i després de 5 mesos de setge, capitulà Abandonà l’alcàsser el 8 d’octubre havent aconseguit una treva de set anys, intentà debades de consolidar-se a diverses places…

Fill i successor de Pere II de Queralt Adquirí dels templers Montargull 1258 Per deutes a Berenguera de Bellvís, li empenyorà Queralt 1265 Prengué part a la campanya de Múrcia 1265 i a la croada a Terra Santa 1269 Assistí a la coronació de Pere II de Catalunya-Aragó Donà el castell de Figuerola a Santes Creus 1277 Fou almirall contra els sarraïns de València 1277 i capità d’una companyia a Alcoll 1282 Ambaixador a Sicília per a respondre al repte del rei Carles I, lluità contra ell i l’obligà a alçar el setge de Messina Fou un dels cavallers que assenyalaren el camp de Bordeus…

Prengué part a la campanya de Múrcia 1296 Fou procurador reial a València 1301 Tingué litigis amb el seu oncle Guillem d’Anglesola, el qual vengué al Temple alguns dominis que tenia en comú amb la seva mare Margelina 1304 Al setge de Montsó fou enviat a tractar amb els templers, però no reeixí 1308 Lluità a la conquesta d’Almeria 1309 Fou un dels ambaixadors al concili de Viena del Delfinat 1311, del qual deixà una relació escrita El rei li vengué Vespella en feu 1314 Fou conseller de Jaume II i lloctinent de procurador a València “dellà Xixona” per l’infant Alfons 1320 Amb el…

Formà part del Consell de Cent, fou veguer de Barcelona 1275-99, ambaixador a Egipte 1292, a Sicília, al Marroc i a altres països mediterranis, batlle general de Catalunya 1301-03 i batlle de Barcelona 1303-06 El 1285, davant el perill d’invasió francesa, s’ocupà, per ordre de Pere II, de reforçar les muralles de la ciutat, de refer les drassanes i assumí la castellania de Montcada Anà amb les galeres de Bernat de Peratallada al nord d’Àfrica 1288, comandà les galeres que acudiren a Múrcia, en la campanya contra Castella 1296, i participà al setge d’Almeria 1309 Exposà en una carta al rei…

Professà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1230 i estudià a Colònia amb Albert Magne, el qual seguí en la seva visió filosòfica Fou regent del convent de Barcelona i provincial d’Espanya fins el 1256 D’acord amb les vindicacions de Ramon de Penyafort, fundà escoles per a preparar els missioners per a polemitzar amb els àrabs i els jueus i impulsà les missions del nord d’Àfrica Després del 1256 fou prior del convent de Girona, que ell havia fundat el 1243, i substituí Miquel de Fabra en la direcció espiritual del rei Jaume I Acompanyà el rei en la conquesta de Múrcia 1265…

Fou anomenat Eiximèn Peres de Tarassona fins que esdevingué senyor d’Arenós Es casà amb Alda, filla de l’antic governador musulmà de València, Abū Sa'īd, la qual li aportà en dot Arenós Una companyia aragonesa comandada per ell havia ja ajudat Abū Sa'īd en la lluita contra el darrer rei musulmà de València, Zayan ibn Mardaniš El 1233 figurava ja en el seguici reial durant el setge de València 1238 i fou un dels barons que aconsellaren l’atorgament dels primers furs de València el 1240, en la primera absència del rei, en fou nomenat lloctinent a València Morí poc després de prendre part en la…

Està vinculada al Banco de Vizcaya És la primera empresa privada del sector Té 93 centrals hidràuliques en explotació a les conques del Tajo, Xúquer, Segura, Millars, Guadiana i Túria centrals tèrmiques a Castelló, Escombreras i Aceca, i centrals nuclears a Almaraz i Cofrents El seu mercat és Madrid 42% de la província, el País Valencià, Múrcia, Terol, Conca, Guadalajara, Toledo i una part de les comarques de Tarragona El 1985 produí 22973 milions de kWh El 1984 adquirí el 80% del capital d’Hidroelèctrica de Catalunya i també entrà a formar part de l’accionariat de Forces…

Es llicencià en medicina a Barcelona el 1880 i residí, exercint com a funcionari de correus, a Mallorca, Menorca, Múrcia, Palència, Madrid, Barcelona, la Corunya, etc En jubilar-se, el 1918, retornà a Eivissa Fou membre de les acadèmies de medicina de Palma en la qual ingressà el 1895 amb el discurs “La profilaxis de la tuberculosis en el Reino de Mallorca”, Barcelona, Granada, Saragossa, Múrcia, Valladolid i la CorunyaTingué un paper destacat en la vida intellectual de la Mallorca del període 1881-1907 Collaborador d’una gran quantitat de revistes de les Illes, com…