Resultats de la cerca
Es mostren 3524 resultats
Crèsiles
Escultura
Escultor grec.
Formà part del corrent àtic postfidiesià Autor d’una Amazona ferida còpia romana als Musei Capitolini de Roma i d’un Cap de Pèricles còpies als Musei Vaticani i al British Museum
província eclesiàstica Tarraconense
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica basada en l’antiga província romana civil de la Tarraconense.
Tot i la presència ja al segle III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós o Fruitós, martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment Barcelona 347, Girona 400, Ègara 450, Vic 516, Lleida 516, Empúries 516, Tortosa 516, Urgell 527, Roses segle V, Saragossa 254-58, Calahorra 306 o 457, Osca 527, Tarassona 549, Pamplona 589, Oca o Auca Burgos Amaia i Segia vall de l’Ebre i Alesanco o Alisana Rioja…
Segarra
Ciutat
Nom d’una ciutat romana de Catalunya que tingué categoria jurídica de municipi.
És coneguda bàsicament per un grup d’inscripcions romanes conservades als Prats de Rei Anoia, fet que permet la hipòtesi que correspon a aquesta vila Dues inscripcions porten el nom de la ciutat, la de l’Alt Imperi com a Sigarra , i l’altra, més tardana, del segle IV, Segarra
Santalla de Bóveda
Temple situat en una construcció romana quasi subterrània del municipi de Begonte (Galícia).
Bé que el seu estudi ha presentat i presenta encara problemes, sembla que fou originàriament un temple pagà cristianitzat entre els segles IV i V de planta rectangular i amb columnes corínties al voltant d’una piscina central, conserva interessants pintures murals segles V-VI, de certes influències orientals i també pompeianes
Abrittus
Ciutat antiga
Ciutat-fortalesa romana trobada el 1981 prop de la ciutat búlgara de Razgrad.
Cercada durant molt de temps pels arqueòlegs, hi han estat descoberts més de 800 monedes d’or, capitells, columnes, etc, d’èpoques diferents Centre d’estacionament de reforços de l’exèrcit romà, l’any 251 dC hi morí l’emperador Deci lluitant contra els gots Al s VI fou destruïda pels àvars i els eslaus
occidental
Cristianisme
Dit de l’Església romana i de cadascuna de les seves diverses litúrgies
.
procurador de la fe
Dret canònic
Clergue que efectua les funcions civils davant el Tribunal de la Rota Romana.
via Càssia
Via romana
Via romana que anava de Roma a Florència per Bolsena, Chiusi i Arezzo.
lleis agràries
Història del dret
Lleis que a l’època romana regien el repartiment de l’ager publicus.
La lluita entre els conreadors i els ramaders per a l’ús d’aquell començà a ésser resolta pel cònsol Espuri Cassi Vecellí, que repartí una part de l’ ager publicus segle V aC Al començament del segle IV aC, una nova llei de Licini Estoló en tornà a reglamentar l’usatge i el 297 gràcies a la pressió dels conreadors, una altra llei regulava en 500 jovades l’extensió de l’ ager publicus que un particular podia posseir, bé que aquesta limitació no era mai del tot respectada, sobretot pels grans propietaris que intentaven de convertir en vitalicis llurs drets sobre la terra la situació del petit…
flami
Indumentària
En l’antiguitat romana, vel de color de foc que portaven les núvies.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina