Resultats de la cerca
Es mostren 2502 resultats
mediopassiu
Gramàtica
Dit de certs verbs llatins, de forma activa i passiva, on aquesta darrera adopta sovint un sentit reflexiu: lavari (‘rentar-se’).
Esporles

Municipi
Municipi de Mallorca, als vessants meridionals de la serra de Tramuntana.
Ocupa la vall del torrent d’Esporles , des de la capçalera fins a la seva entrada al pla de Palma El 42,92% del terme és conreat hi predominen els conreus de secà 1 467 ha, 95,68% el regadiu hi ocupa només 66 ha 4,32% a les terres millors del fons de la vall, pròximes al torrent Al secà es destaquen les oliveres 597 ha a les parts altes i muntanyoses, els garrofers 435 ha, els ametllers 335 ha, els cereals 80 ha, les figueres 8 ha i altres arbres fruiters 12 ha A les terres útils no conreades predomina el bosc de pins 619 ha i alzines 898 ha i la garriga 318 ha La ramaderia, complement del…
Francesc Sunyer i Capdevila
Francesc Sunyer i Capdevila
© Fototeca.cat
Història
Metge i polític.
Estudiant de medicina a Barcelona el 1842, es relacionà amb el grup republicà d’Abdó Terradas, i el 1843 s’uní al moviment centralista i prengué part en la defensa del castell de Figueres La seva tasca conspiradora li reportà el 1845 la detenció i el bandejament a Tarragona Tanmateix, pogué acabar la carrera de medicina el 1850 llavors fixà la seva residència a Figueres Intervingué des d’allà en la revolució del juliol del 1854 i, posteriorment, amb Tubau intentà d’organitzar la resistència a l’Empordà contra O'Donnell A Barcelona, on residia des del 1860, assolí aviat anomenada com a metge…
Sanet i els Negrals
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a l’Androna litoral del prebètic valencià oriental, estès sobre la vall del Girona, a la confluència amb el barranc de Trullents, contrada coneguda com els Plans, a uns 50 m alt..
Dominen al N les penyetes Roges 376 m alt Tot l’antic regadiu amb aigua procedent del Ràfol i el més recent d’aigua elevada és cobert de cítrics 214 ha i una petita part d’horta al centenar d’hectàrees de secà destaca amb prou feines el garroferar El 57% de la població activa treballa en l’agricultura i el 19% en la construcció El cap del municipi 539 h 2006 sanetencs 83 m alt el constitueix el nucli format pels pobles fusionats de Sanet de la Rectoria i els Negrals, a l’antiga partió entre regadiu i secà Ambdós llocs formaren municipi en 1821-23 amb el nom d’Unió Legal, i…
auditoria de tecnologia de la informació
Electrònica i informàtica
Auditoria que ha d’assegurar que s’han establert estàndards adequats per al desenvolupament i l’explotació de la tecnologia de la informació.
Coneguda també com a auditoria informàtica, aquests estàndards han d’ésser consistents amb l’estructura de control i respectats per les diverses unitats operatives reduir el risc de frau i de pèrdues ésser un revulsiu per a millorar l’eficiència operativa propiciar la participació activa en el disseny dels sistemes i de les seves funcions de manteniment, per a assegurar que aquests sistemes poden auditar-se fàcilment i que els canvis en el manteniment no produeixen sistemes no desitjats L’objectiu de l’auditoria és determinar amb relació als sistemes disponibles i anunciats l’…
Gorga
Municipi
Municipi del Comtat, al si de les serralades subbètiques orientals, que ocupa una part de la conca miocènica del riu de Seta, a la històrica vall de Seta, entre els vessants de la Serrella, al SE, els de l’Ombria de Millena, al NW, i el tossal del Moro, al S.
El sòl del petit terme comprèn 347 ha incultes, gairebé totes les quals són pastures i alguns olivars abandonats Els conreus més representatius són les oliveres, les bresquilleres, els ametllers i altres arbres fruiters com el cirer o l’albercoquer La població, que des del començament del segle XX perd habitants, experimenta un estancament a la vegada que s’ha produït un creixement de la població activa industrial 40% El poble 225 h agl 2006, gorguers 546 m alt és allargat sobre la terrassa d’un barranc L’església parroquial Assumpció és de mitjan s XVIII La senyoria fou dels…
àcid gibberèl·lic
Química
Agronomia
Producte sintètic fitoregulador pertanyent al grup de les gibberel·lines.
Actua de diverses maneres, d’acord amb la dosi emprada i l’estat fenològic de la planta És autoritzat en fruiters per a reduir la caiguda de la fruita madura, per a evitar els efectes de les glaçades sobre la fruita i per a induir l’allargament del raïm i els seus peduncles Hom també l’utilitza en plantes hortícoles per a induir la maduració del fruit i per a obtenir precoçment la primera collita Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 15 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms,…
malation
Agronomia
Compost químic organofosforat que actua com a insecticida d’aplicació foliar o al sòl, actiu per ingestió i contacte.
És autoritzat en fruiters, vinya, cereals, cotó, arròs, plantes d’horta i ornamentals, pastures i àrees forestals Hom també l’aplica en tractaments de postcollita, en la desinsectació de graners i magatzems i en la desinfecció de llavors i tubercles, per a sembra i consum, de cereals i de lleguminoses Catalogat com d’alta toxicitat per a les abelles, la seva aplicació és limitada durant l’època de floració de fruiters És considerat nociu per a l’home i el seu termini de seguretat és de 7 dies en general Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota…
Ricard Cester
Literatura catalana
Poeta i comediògraf.
Menestral, començà publicant poesies castellanes en revistes locals Membre del Liceu de València, fou soci fundador de Lo Rat Penat, i el 1878 prengué part activa en la sessióinaugural de la societat literària amb la lectura de l’abrandat poema Desperta, València hermosa , el contingut valencianista del qual fou matisat pel president, Fèlix Pizcueta Collaborador del “Calendari Llemosí” i de l’almanac de “Las Provincias”, publicà algunes composicions en reculls lírics, com Tabal i donçaina i Tipos d’auca 1878 i Brots de llorer 1896 Escriví peces de teatre satiricocostumista en…
El Tribunal Suprem espanyol processa 13 polítics independentistes i n'envia 5 a la presó
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena activa el processament de 12 polítics i un líder independentista pel delicte de rebellió Es tracta de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Toni Comín, Josep Rull, Dolors Bassa, Clara Ponsatí, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Marta Rovira La pena, en cas de ser declarats culpables, pot ser de fins a 30 anys de presó També processa alguns d’ells per malversació, i la majoria de membres de la mesa del Parlament i dues diputades de la CUP de l’anterior legislatura per desobediència…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina