Resultats de la cerca
Es mostren 1604 resultats
Joe Bossano
Política
Polític gibraltareny.
Fundador del Partit Socialista Laborista de Gibraltar GSLP Fou líder de l’oposició entre el 1984 i el 1988 fins que arribà a ministre principal del penyal el 1988, any en què derrotà a les urnes Sir Joshua Hassan, que portava quaranta anys governant Gibraltar Al gener del 1992 fou reelegit amb el 73% dels vots En les eleccions del maig del 1996, el líder del Partit Socialdemòcrata de Gibraltar GSD, Peter Caruana, el derrotà amb el 53% dels vots Durant els vuit anys de mandat de Bossano, les relacions entre Espanya i Gibraltar es refredaren a causa de la negativa d’aquest a aplicar el 1995 les…
Franjo Tudjman
Política
Polític croat.
Fou alumne de l’Acadèmia Militar Superior de Belgrad i de la de Zagreb Durant la Segona Guerra Mundial s’uní als partisans de Tito, ingressà al Partit Comunista i arribà a general de l’exèrcit iugoslau El 1961 passà a dirigir l’Institut dels Treballadors de Croàcia Fou catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Zagreb del 1963 al 1967, que fou privat de tots els càrrecs i empresonat 1972 i 1982 pel seu ideari nacionalista Fundador 1989 i líder indiscutit del partit Unió Democràtica de Croàcia, fou elegit president de Croàcia el 1990, any que en declarà la independència Reelegit…
Ugo Riccarelli
Literatura italiana
Escriptor italià.
Després d’estudis inacabats de filosofia a la Universitat de Torí, es dedicà a tasques de promoció cultural en diversos àmbits fundà un cineclub i un grup teatral, treballà en biblioteques i també per a agències de premsa de l’ajuntament de Pisa, i, des del 2002, de Roma Collaborador del diari La Repubblica i de diverses revistes, la seva obra narrativa té un acusat component social Publicà les novelles Le scarpe appese al cuore 1995 Un uomo che forse si chiamava Schulz 1998, Premi Campiello, que el convertí en un dels autors italians actuals de més projecció Stramonio 2000 Il…
Luis Roldán Ibáñez
Política
Polític aragonès.
El 1976 s’afilià a la UGT i al PSOE, i el 1979 fou elegit tinent d’alcalde de Saragossa El 1983 fou nomenat delegat del Govern a Navarra i el 1986 director general de la Guàrdia Civil, càrrec que ocupà fins el 3 de desembre de 1993, i des del qual es guanyà una reputació d’eficàcia i competència gràcies a la detenció de la cúpula d’ETA a Bidart, França, al mes de març del 1993 L’any 1994 fou acusat d’haver acumulat una fortuna personal de 5000 milions de pessetes aprofitant-se dels seus càrrecs, d’haver robat diners dels fons reservats de l’Estat i de frau fiscal El 29 d’abril de 1994 fugí…
Marcial Maciel Degollado
Cristianisme
Sacerdot mexicà fundador de la congregació religiosa Legió de Crist i de l’associació seglar Regnum Christi.
Després de viure una infància marcada per la crisi social i religiosa a Mèxic i pel testimoni de nombrosos màrtirs cristians, l’any 1936 començà la seva formació sacerdotal, en un seminari clandestí a causa de l’hostilitat de la societat mexicana del moment vers l’Església catòlica A vint-i-un anys, fundà la congregació religiosa de la Legió de Crist i deu anys més tard, el 1951, el moviment apostòlic de seglars Regnum Christi L’any 1944 fou ordenat sacerdot Dos anys més tard es traslladà a Espanya Entre els seus escrits destaca el llibre La formación integral del sacerdote católico 1990 L’…
Antonio Meucci
Inventor nord-americà d’origen italià.
Emigrat a Cuba el 1833, treballà com a tècnic al Teatro Tacón de l’Havana El 1845 es traslladà a Long Island EUA, on treballà en una fàbrica d’espelmes i inicià els experiments del telèfon L’any 1857 aconseguí fabricar el primer aparell, que patentà el 1871, tot i que els problemes econòmics li impediren de renovar la patent Poc temps després presentà el seu invent al director de la Western Telegraph Co, del qual mai no rebé resposta En l’Exposició de Filadèlfia 1876, Alexander Graham Bell presentà el seu telèfon, pel qual fou acusat de frau, i davant la polèmica s’enfrontà a…
Josep Antoni de Ribera i d’Espuny-Claramunt
Història
Noble.
Fill de Francesc de Ribera i Fita, senyor de Florejacs, i de Maria d’Espuny i de Claramunt, senyora de la Torre de Claramunt i baronessa de Rivert, títols que heretà Austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona i diversos cops conseller de la ciutat El rei arxiduc Carles III li concedí el comtat de Claramunt 1708 Fou partidari de la resistència a Felip V, a la Junta de Braços del 1713 Confinat per les autoritats filipistes, acusat de reunir-se amb altres austriacistes, fou desterrat a Burgos Alliberat 1721, el 1725 li foren retornats els béns confiscats Hom li ha atribuït…
Josep Espiga i Gadea
Filosofia
Cristianisme
Eclesiàstic il·lustrat liberal.
Ardiaca de Benasc, capellà d’honor del rei, membre del tribunal de la Rota, canonge de San Isidro de Madrid Fou tingut com el veritable autor del decret regalista d’Urquijo 1799, que deixava a mans del rei l’elecció i la confirmació dels bisbes, i per aquesta causa, exiliat de Madrid, tornà a la seva canongia de Lleida El 1808, acusat de promoure una conspiració contra el general francès Duhesme, hagué de fugir de Barcelona Vocal per Lleida de la Junta Superior de Catalunya, fou elegit per aquesta diputat a les corts de Cadis Hi féu una proposta 1811 de reforma de legislació en…
Ahmed Ben Bella
Política
Polític algerià.
Membre de l’exèrcit francès, durant la Segona Guerra Mundial participà en la campanya d’Itàlia 1943 Tornà a Algèria 1945, i milità en organitzacions nacionalistes Acusat de participar en l’atac a la delegació de correus d’Orà 1949, fou detingut 1950 i condemnat a vuit anys de presó El 1952 aconseguí d’evadir-se i arribà al Caire 1953, on organitzà l’aparell exterior del Front de Libération Nationale FLN, creat el 1954 Empresonat per les autoritats franceses 1956-62, posteriorment fou cap de govern 1962, president de la República Algeriana 1963 i secretari general de l’FLN 1964,…
Sebastián de Benalcázar
Història
Militar
Militar castellà, conqueridor del regne de Quito i del sud del de Nova Granada.
Anomenat també Belalcázar , el seu nom familiar sembla ésser Moyano Passà a les Índies segurament cap al 1507 Participà en les exploracions de Panamà i Nicaragua, on esdevingué primer alcalde de Léon 1524 Unit a l’expedició de Pizarro al Perú, fou present a la batalla de Cajamarca 1532 Des de Piura, on era tinent governador, emprengué pel seu compte la conquesta dels quitus i fundà les ciutats de Quito 1534 i Guaiaquil 1535 Explorà i colonitzà les valls del Cauca i del Patía, on fundà, entre altres, les ciutats de Cali 1536 i Popayán, el mític Eldorado 1537 Nomenat governador de Popayán 1540…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina