Resultats de la cerca

Introducció Mapa de la situació dels milliaris del romà tardà trobats a Catalunya amb relació a la Via Augusta i les mansiones del seu recorregut informació extreta de M Mayer-I Rodà La via Augusta des Pyrénées à l’Èbre , “Documents d’archéologie française”, 61 1997 “Voies romaines du Rhòne à l’Èbre via Domitia et, via Augusta”, figs 71-75 Els milliaris són fites de pedra que porten inscrita la distància en milles romanes 1 490 m entre el punt d’implantació i el punt de partida de la via, a més del nom de l’emperador romà sota el govern del qual es va construir o modificar la via Són…

Situació Detall d’un dels pocs murs visibles de la torre, actualment englobada dins el mas de Santa Bàrbara ECSA - E Pablo La torre és situada al mas de Santa Bàrbara del Llor, en una carena entre dues torrenteres, al fons del torrent del Llor, que és divisòria amb Santa Coloma de Cervelló S’hi arriba des de la Torre de Marianao per un mal camí de terra Mapa 36-16420 Situació 31TDF181793 Història Pel seu primer testament, redactat entre el 989 i el 990, el bisbe Vives de Barcelona deixava a l’església de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona el seu alou del Llor amb la torre, donació que…

Bé que la majoria dels antropòlegs inclouen la raça indonèsia en el tronc de les races grogues, de fet és una raça primitiva, en la qual es barregen les característiques dels blancs, dels negres i dels grocs, la qual cosa els situa molt prop del tronc comú de la humanitat Els indonesis són de petita alçada 1,52 a 1,55 m, de pell d’un groc rogenc, cap mesocèfal, cara ampla i rodona, pòmuls molt prominents, nas curt i ample, llavis gruixuts, ulls rectes, no tenen el plec mongòlic, i llurs cabells són negres i llisos Els pobles indonesis habiten les regions marginals zones…

Competí pel RCD Espanyol, el FC Barcelona, el CN Barcelona i el CA Stadium Fou campió d’Espanya de triple salt 1949, 1955 i salt de llargada 1949, i assolí tres subcampionats estatals en la primera prova i dos en els 110 m tanques En els Campionats de Catalunya guanyà nou vegades el concurs del triple salt 1949, 1951-55, 1957, 1958, 1959, i fou campió dels 110 m tanques 1948, 1949, 1959, el salt d’alçada 1947, 1948 i el de llargada 1957, 1958, el relleu 4 × 100 m 1948, 1947 i el decatló 1957 Millorà tres vegades el rècord de Catalunya de triple salt entre el 1949 i el 1957

Membre de la Societat Esportiva Pompeia, compaginà la competició en diverses proves de llançaments, salts i curses Pujà al podi en set ocasions durant el Campionat de Catalunya del 1917, en el qual guanyà la prova de salt de longitud sense impuls Fou campió d’Espanya de triple salt 1919 amb una marca d’11,72 m, que suposava el rècord de Catalunya També establí el rècord català en salt d’alçada amb 1,60 m 1916 i l’espanyol en llançament de javelina amb 39,75 m 1917 i en 110 m tanques amb 18,9 s 1919 Exercí tasques directives com a integrant del comitè d’atletisme del RCD Espanyol

Competí representant el Club d’Equitació Esportiva Cardedeu, amb el qual es proclamà campió de la Copa d’Espanya de Clubs i de la Lliga Europea d’Horseball 2009 El 2009 fou escollit millor jugador del Campionat estatal de bàsquet a cavall Guanyà la medalla d’or en el Campionat d’Europa de bàsquet a cavall amb la selecció estatal sub-16 2008 i el 2010 debutà amb l’absoluta També ha format part de la selecció catalana 2009 Compaginà la seva activitat com a jugador amb la tasca d’àrbitre en la Lliga catalana També practicà altres esports com l’atletisme, i destacà en proves com el salt d’…

Situada a les vores meridionals de la Conca d’Oro, es dreça sobre una terrassa d’uns 300 m d’alçada, a la falda del mont Caputo Seu arquebisbal, cresqué entorn d’un monestir benedictí fet construir per Guillem II de Sicília Durant els segles XIII-XIV fou víctima de continuades devastacions a causa de la rivalitat angevina i catalanoaragonesa Té una catedral molt notable, última resta de l’arquitectura normanda a l’illa, amb tres naus, que excelleix, sobretot, pel conjunt riquíssim de mosaics bizantins dels segles XII i XIII Són també notables les portes de bronze, de Bonanno de…

De tradició romànica, consta d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular La nau és coberta amb una volta de fusta, mentre que l’arc presbiteral i l’absis són coberts amb arcs carpanell, molt rebaixats A la façana de migjorn s’obre una finestra d’una sola esqueixada L’any 1983 s’hi feren unes obres de restauració que deixaren les parets a l’alçada d’un banc i retornaren la capella a la seva dimensió inicial, també s’obrí una nova porta al mur de ponent Malgrat les modificacions, es pot considerar aquest edifici com una obra rural construïda dins el segle XII, o potser a…

En realitat, però, es tracta d’un Hefestèon , o temple dedicat a Hefest Bastit cap a l’any 444 aC és anterior al Partenó, és un edifici perípter, de forma rectangular, i fa 31,77 m de llargada, 13,72 m d’amplada i 10,38 m d’alçada al cim del frontó Les façanes tenen 6 columnes, i els costats, 13 Convertit en església al s IV dC, consagrada a sant Jordi, hi foren fets alguns retocs i, prop d’allí, hi hagué posteriorment fins al s XII un monestir Conservat intacte durant la dominació turca i declarat monument nacional el 1834, és el més ben conservat de tots els temples grecs

Al sud de les Gunyoles, a uns 280 m d’alçada, hi ha les ruïnes d’aquesta capella Només resten unes parets en ruïnes, fetes amb pedra de marge Al voltant es veuen força pedres de carreus treballats, que deuen pertànyer a la portalada del temple Fa anys que es troba en aquest estat, ja que a l’interior hi ha dos pins, ja molt fets Aquesta capella, inclosa dins la parròquia de Sant Salvador de les Gunyoles, no és documentada fins el 1578 Tanmateix, per l’aparell que s’ha conservat sembla que es tracta d’una obra romànica, però tardana, potser del segle XIII L’any 1921 ja es trobava…