Resultats de la cerca
Es mostren 5242 resultats
Robert I de Constantinoble
Història
Emperador llatí de Constantinoble (1221-28).
Fill de Pere de Courtenay Pere I de Constantinoble Dèbil i poc hàbil, fou derrotat a l’Àsia per Joan III Vatatzes 1224, i a Europa per Teodor Àngel Comnè, dèspota de l’Epir Menyspreat per tothom, abandonà la capital i anà a cercar ajut a l’Occident Morí a Grècia, en el camí de retorn
Ferran de Castella
Història
Fill primogènit d’Alfons X i de Violant d’Aragó, conegut també per Ferran de la Cerda.
Fou proclamat hereu del tron, i, quan el seu pare anà a Roma a fer valer els seus drets a la corona imperial, el deixà de regent, i morí S'havia casat amb Blanca de França, filla de Lluís IX, amb la qual tingué dos fills, Alfons i Ferran, dits els infants de la Cerda la Cerda
Geraldine Farrar
Música
Soprano nord-americana.
Estudià a París i debutà a l’òpera de Berlín 1901 El 1906 anà al Metropolitan de Nova York, on actuà cada any —sovint amb Caruso—, i assolí fama mundial amb un repertori d’òpera verista Hi estrenà Suor Angelica, de Puccini 1918 Es retirà el 1922 Deixà llibres de memòries, com Such a Sweet Compulsion 1938
Berta
Història
Reina de Kent.
Filla de Kharibert, rei de París, i d’Ingoberge En contreure matrimoni amb Etelbert, rei de Kent, fou estipulat que Berta, que era cristiana, podria practicar la seva religió amb aquest fi anà amb ella a Anglaterra Luidhard, bisbe de Senlis Així, el regne de Kent fou el primer que acollí els missioners enviats pel papa Gregori I 597
Pierre Jean de Béranger
Literatura francesa
Poeta francès romàntic.
Es trobava a la misèria quan inicià la composició de cançons escrites sobre tonades populars, que després anà aplegant en reculls Chansons, 1816-31 Plenes d’agilitat, però sovint massa fàcils, derivaren cap a una sàtira política contrària a la monarquia de la Restauració i favorable als Bonaparte Obtingué una gran popularitat i la consideració dels grans escriptors romàntics
Enric Buqué Rojals
Futbol
Futbolista i entrenador.
Debutà com a davanter al Provençalenc, i després anà a la Unió Esportiva Sant Andreu 1946-51 S’incorporà al València, amb el qual debutà a primera divisió 1951-58 Fou campió de Copa 1954 Posteriorment entrenà un gran nombre d’equips, entre els quals s’inclouen el Badalona 1963-64 i el Nàstic de Tarragona 1970-71
Manuel Pallarès i Grau
Pintura
Pintor.
Estudià dibuix a Tortosa i pintura a la Llotja de Barcelona, on el 1895 conegué Picasso, de qui seria amic tota la vida i el qual dugué, el 1898, a Horta Anà a París, a Madrid i a l’Argentina com a pintor Fou auxiliar de José Ruiz Blasco, pare de Picasso, a Llotja Fou un artista acadèmic, independent
La Protectora
Societat de socors mutus fundada el 1869 a Palma (Mallorca) que assolí una gran popularitat.
Arribà a tenir més de 5 000 socis A més de la funció assistencial, amb metges propis i ajut econòmic als malalts, tingué una gran activitat recreativa balls de carnaval disposà d’un orfeó i un teatre Amb la implantació el 1940 de la seguretat social i la prohibició del carnaval, la seva vida anà esllanguint-se
Johan Tobias Sergel
Escultura
Escultor neoclàssic suec.
Fou deixeble de Larchevêque, amb el qual anà a París el 1758 Residí molt temps a Roma 1767-78 Cridat per Gustau III, tornà a Estocolm, on féu el monument commemoratiu a Descartes i l’estàtua de Gustau III És autor d’altres escultures L’Amor i Psique, Faune dormint Nationalmuseum, Estocolm, i de diversos dibuixos i aquarelles
Heinrich Schickhardt
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Protegit pels ducs Frederic VI i Joan Frederic VI, anà a Itàlia i a França Treballà sobretot per a construccions militars, esglésies i palaus, i són les seves obres principals el Neuer Bau de Stuttgart 1600-09 i la Freudenstadt 1600, ciutat de la Selva Negra construïda, seguint un esquema geomètric, per a acollir els refugiats protestants d’Àustria
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
