Resultats de la cerca
Es mostren 2347 resultats
Mariona Hellín Pineda

Mariona Hellín Pineda
Club d’Esgrima SAM
Esgrima
Tiradora amb discapacitat física.
Competeix pel Club d’Esgrima Sala d’Armes Montjuïc en la modalitat de cadira de rodes, categoria A3 El seu palmarès esportiu inclou nombrosos Campionats d’Espanya i la participació en els Jocs Paralímpics de Sydney 2000, en espasa i floret individual, i floret per equips
Ferruccio Giurovich Fortuna
Esgrima
Mestre d’esgrima.
D’origen italià, al principi del segle XX tingué una sala d’armes a Barcelona, amb el seu nom Participà en el primer Certamen Nacional d’esgrima que se celebrà a Espanya, el torneig de Múrcia 1900, com a representant de la Sala Ferruccio de Barcelona
Vicenç Coma i Soley
Literatura catalana
Escriptor.
Collaborà a Vida Nova , El Matí , La Veu de Catalunya , En Patufet , Esplai , Xarleston Literari , Diario de Barcelona i El Correo Catalán Escriví novella rosa — Les noies de moda 1923, La noia lliure 1925, La Totó flirteja 1930, El primer amor 1932 i Amor i turisme 1933— i publicà els reculls de narracions Brossa i Gent de Liceu , entre d’altres També escriví diverses peces teatrals breus — Amors d’ara 1918, L’autor 1928, Els sis corders de Blanes 1931, El recién llegado o l’americano nou 1943, bilingüe, i d’altres—, algunes de les quals són adreçades al públic infantil i juvenil Tant en…
,
Miquel Roca Carbonell
Esgrima
Tirador, àrbitre i directiu.
Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, de La Salle Bonanova, de la Sala d’Armes Montjuïc i del Club d’Esgrima Fides, destacà en totes les categories en la modalitat de floret Es proclamà campió individual de Catalunya 1976, 1978, 1986 i d’Espanya 1976, 1977, 1985 També fou campió estatal per equips 1977, 1978, 1979, 1984 i universitari 1980, tant per equips com individual Amb la selecció espanyola, disputà tres Campionats del Món 1975, 1977, 1978 i els Jocs Olímpics de Moscou 1980, fou finalista en els Jocs Mediterranis 1975 i aconseguí la victòria a la Copa Berna 1978 S’…
Atemptats gihadistes a Viena
Quatre persones moren i 23 resulten ferides en sis atemptats amb armes de foc al centre de Viena El primer té lloc molt a prop de la principal sinagoga de la ciutat Un dels atacants, abatut per la policia, és un simpatitzant d’Estat Islàmic nascut a Àustria
buidador
Història
Menestral que buidava metalls.
Era una de les moltes especialitats compreses dins l’ofici de courer i llautoner, que a Barcelona era integrat en la corporació dels freners En altres llocs, com a Mallorca, formaven part dels gremis d’obres del metall ferrers , etc Eren importants a Ripoll en la fabricació d’armes
brocal
Militar
Dispositiu que hom rosca a la boca d’una arma de foc amb diferents finalitats.
Així, el brocal apagaflames , el brocal de llançament emprat en fusells per a llançar granades, els brocals emprats en les armes automàtiques, que permeten d’usar-hi indistintament cartutxos de salves, de plàstic, o bales, i els brocals emprats per a reforçar les boques de les peces d’artilleria
Casto Méndez Núñez
Marí gallec.
Cap de la flota espanyola del Pacífic, quan el Perú declarà la guerra a Espanya 1866 bombardejà la ciutat de Valparaíso i el fortí d’El Callao Aquest fet d’armes fou presentat davant l’opinió pública com un gran triomf i Méndez Núñez esdevingué un heroi nacional
batalla de Rubinat
Història
Militar
Combat lliurat entorn del castell de Rubinat (Segarra), a l’inici de la guerra contra Joan II
, el 23 de juliol de 1462, entre les forces reialistes refugiades al castell i ajudades pel mateix rei Joan II, que hi acudí des de Balaguer —un total de més de 2 000 combatents—, i les de la generalitat, que pujaven a uns 1 800 combatents, la gran majoria de peu.
L’exèrcit reialista restà victoriós De l’exèrcit del Principat, moriren els principals capitosts, molts fugiren i caigueren presoners uns 600 homes No fou, amb tot, un fet d’armes decisiu que canviés la situació militar general, però el retrocés, per part de la generalitat, fou difícil de remuntar
arma convencional pesant
Militar
Arma bèl·lica que té com a objectiu deixar fora de combat el major nombre possible de persones.
S’anomena convencional perquè no pertany a la categoria d’armes de destrucció massiva, com les químiques, biològiques i nuclears, i pesant perquè és una arma de gran volum que no pot ser transportada per una persona o un grup de persones, com avions, vaixells, submarins, tancs, canons o metralladores
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina