Resultats de la cerca

Estudià, a València, orgue amb JMÚbeda i composició amb JBPastor Passà a Madrid, on fou mestre concertador del Teatro Real, i més tard a Barcelona, on fou mestre de capella de Sant Josep Oriol i director artístic de la Sala Aeolian Escriví nombroses obres religioses, serenates i danses, i conreà la sarsuela, amb obres cèlebres, com ara Cançó d’amor i de guerra 1926, La legió d’honor 1930, La duquesita i L’àliga roja 1932

Fill de Nekao I, príncep de Sais, expulsà els assiris i imposà el seu domini sobre el Delta En el cas de l’Alt Egipte no ho aconseguí fins el 656 aC, quan féu adoptar la seva filla Nitorcris per “l’esposa divina” d’Ammó-Ra Šepenwepe, que, de fet, manava a la regió Durant el seu regnat apareix una clara tendència a l’arcaisme en el terreny artístic, lingüístic i religiós, el qual perdurà durant tota la dinastia

Membre de l’Oratori de Sant Felip Neri 1877, del qual més tard fou prepòsit, fou també professor al Seminari de Barcelona i consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc 1899 en substitució de Torras i Bages Com a poeta, imità la lírica religiosa verdagueriana i publicà Cants espirituals per ús del poble 1912, molt coneguts, que foren musicats per Lluís Millet Publicà una Oda a Arenys de Mar 1894, que acompanyà de notes històriques sobre la vila

Fundador del Club Alpí Falcó, de Sabadell, també fou president de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern 1983-95 Durant el seu mandat creà les lligues catalanes, en les modalitats d’esquí alpí i d’esquí de fons, i integrà a la federació altres esports d’hivern com els salts d’esquí 1986, el trineu amb gossos 1991, el patinatge artístic 1992 o l’hoquei sobre gel 1995 Fou un dels millors esquiadors veterans catalans corrent unes trenta curses per temporada

Fundat l’any 1930, nasqué de la fusió del Club Billar Mundial i el Billar Club Majestic La seva primera seu fou el saló de billars del Cafè American Bar Participa en els Campionats d’Espanya i de Catalunya de billar i algun dels seus jugadors també ha participat en el Campionat d’Europa i en trobades internacionals El 2011 organitzà el Campionat d’Espanya de billar artístic Des del 2004 organitza anualment el Trofeu Ciutat de Manresa de billar

Disposa de secció d’handbol, basquetbol femení, patinatge artístic i escola esportiva La secció d’handbol es constituí el 1984 però la categoria sènior no es creà fins la temporada 1989-90 Guanyà el torneig Copa Federació 2000 La secció de bàsquet femení es constituí el 1987 i el primer equip començà a competir el 1992 La temporada 1995-96 jugà a primera catalana Té categories inferiors i equip B La secció de patinatge es creà el 1984 Té una trentena de patinadors

S’inicià en el patinatge artístic a deu anys amb Glòria Mas El 1989 l’expatinadora Susanna Palès fou la seva preparadora Posteriorment, feu una estada de dos anys a París amb l’entrenador Didier Gallegué Formà part de l’equip de patinatge sobre gel del Futbol Club Barcelona Assolí vuit campionats d'Espanya consecutius 1995-2002 Disputà els Jocs Olímpics d’Hivern de Lillehammer 1994 i Nagano 1998 També participà en onze campionats del Món i cinc d'Europa

Inaugurada el 30 d’octubre de 1971, fou dissenyada pels arquitectes Francesc Caballé i Josep Soteras És propietat del Futbol Club Barcelona i utilitzada per les seccions d’hoquei sobre gel i patinatge artístic sobre gel, però és oberta al públic sempre que no hi hagi entrenaments o partits de les citades seccions Es troba annexa al Palau Blaugrana i té una capacitat de 1256 espectadors El 2012 era, juntament amb l’Skating Club, l’única pista de gel de Barcelona

Fenomen artístic i de vendes durant els anys setanta i vuitanta, és considerat el responsable del ressorgiment de la música tradicional irlandesa, encapçalant un prolífic moviment que acull bandes com Pentangle i Dubliners Començà a publicar discs l’any 1965 i inclogué en la seva evolució musical formes contemporànies com el pop mitjançant la collaboració amb altres artistes Els seus títols més destacables són Year of the French 1982, Another Country 1992, Santiago 1996, Tears of Stone 1999 i Live in Dublin 2005

El 1959 consolidà el seu prestigi amb la posada en escena del Brand d’Ibsen Fou director artístic de l’Old Vic Theatre en 1962-63, i un dels cofundadors principals del Manchester's Royal Exchange Theatre, del qual fou director des del 1973 Féu una tasca important a la televisió, i dirigí més de 40 produccions, entre les quals cal destacar adaptacions de clàssics del teatre i, molt especialment, el King Lear , en collaboració amb Laurence Olivier, el 1983