Resultats de la cerca
Es mostren 682 resultats
estel nan
Astronomia
Estel d’una dèbil magnitud absoluta.
Pot ésser blanc , amb una elevada temperatura superficial, o vermell , amb una baixa temperatura superficial Els nans blancs es caracteritzen pel fet de tenir una massa similar a la massa solar i un diàmetre similar al diàmetre de la Terra Això darrer explica que, malgrat llur gran temperatura superficial, la magnitud d’aquests astres sempre sigui molt petita Llur densitat és molt gran, i, en el cas de Sírius B, la component secundària del sistema binari que constitueix Sírius és 170 000 vegades més gran que la densitat de l’aigua En alguns casos extrems aquesta densitat arriba a tenir un…
mecànica
Tecnologia
Branca de la física que estudia el canvi de lloc, el desplaçament o el moviment locatiu (i, en general, el moviment) tant dels cossos com dels corpuscles microfísics.
Comprèn dues parts la cinemàtica i la dinàmica La primera estudia només les relacions geomètriques i cronomètriques en els moviments La segona, la principal, té per objecte la interacció mecànica, és a dir, el procés físic pel qual dos mòbils o més es modifiquen mútuament el moviment llur direcció, llur velocitat, i això té lloc mitjançant un camp gravitatori, elèctric, nuclear Ambdues parts, de fet, es complementen, puix que, mentre les modificacions del moviment són cinemàtiques, la cinemàtica necessita, per part seva, un referencial , sòlid immutable per exemple, la Terra constituït per…
nebulosa

Nebulosa Roseta
© Corel
Astronomia
Condensació de matèria interestel·lar
en forma de núvol de contorns imprecisos i que pertany a la Galàxia.
Fins al començament del s XX, aquest terme fou utilitzat per a indicar tant els núvols de matèria interestellar de la Galàxia com les galàxies exteriors, puix que, a causa de la poca potència dels instruments d’observació, els dos tipus d’objectes celestes presentaven un aspecte semblant Actualment, però, aquesta segona accepció ha estat abandonada per tal d’evitar confusions Les extensions abastades aparentment per les nebuloses van des d’un màxim de 3° a la nebulosa d’Orió fins a no presentar pràcticament cap diàmetre mesurable El diàmetre real d’una nebulosa és d’uns quants parsecs, amb el…
ciclohexà
Química
Hidrocarbur alicíclic saturat, amb un anell de sis àtoms de carboni, de fórmula C 6
H 1 2
.
És un líquid incolor, d’olor forta, insoluble en aigua i miscible amb alcohol, èter, hidrocarburs i altres líquids orgànics És inflamable i moderadament tòxic S'obté per hidrogenació catalítica del benzè i es troba formant part del petroli cru És utilitzat com a dissolvent d’olis, grasses i ceres i en la producció d’àcid adípic, hexametilendiamina i caprolactama, utilitzats en la fabricació de poliamides
tioàcid
Química
Denominació genèrica dels àcids resultants de la substitució per sofre d’un o més àtoms d’un oxoàcid.
fórmula de Rydberg-Ritz
Física
Fórmula que permet calcular la longitud d’ona de les ratlles de l’espectre d’emissió dels àtoms.
La seva expressió és on m i n són nombres naturals i R ∞ és la constant de Rydberg, que té un valor igual a 1,097373153 × 10 7 m - 1
atmosfera de Cottrell
Tecnologia
Distribució especial d’àtoms de solut d’un aliatge que envolta una dislocació i en dificulta la mobilitat.
Segons Cottrell, l’atmosfera que duu el seu nom serveix per a ancorar les dislocacions, cosa que implica un esforç addicional per a alliberar una dislocació de la seva posició a la xarxa cristallina Aquest efecte pot explicar l’existència de l’anomenat límit elàstic superior d’alguns materials, com és el cas dels acers de baix contingut de carboni
terciari | terciària
Química
Dit del tipus d’amina en què existeix un grup -N, unit a tres àtoms de carboni diferents.
deutero-
Química
Prefix que indica que un o més dels hidrògens d’una molècula són àtoms del seu isòtop deuteri.
hidràcid
Química
Nom genèric dels àcids de Brønsted que no tenen els protons enllaçats per mitjà d’àtoms d’oxigen.
Són el resultat de la combinació dels elements més electronegatius amb l’hidrogen Donen hidràcids els halògens, el sofre, el seleni i el telluri Hom els anomena mitjançant el sufix - hídric HCl, clorhídric H 2 S, sulfhídric, etc En condicions normals són gasos incolors molt solubles en aigua
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina