Resultats de la cerca
Es mostren 4179 resultats
Sant Andreu de Monistrol (Casafabre)
Art romànic
Església, avui desapareguda, que es trobava al veïnat de Monistrol Correspon a la cella de Sant Andreu de Casafabre esmentada entre els béns de Sant Genís de Fontanes el 981 Després passà a ser una dependència de Serrabona Encara existia al segle XV
Indicador de Progrés Genuí
Ecologia
Indicador proposat pel grup Redefining Progress per a substituir el PIB i avaluar millor el benestar i el desenvolupament.
Més avançat que l’Índex de Benestar Econòmic creat el 1989 per Herman Daly i John Cobb, engloba contribucions positives i descompta costs com el consum de recursos, la pèrdua de béns naturals, la contaminació, la distribució desigual de la renda i la delinqüència
empara
Història del dret
Acció d’emparar-se d’un feu el senyor, o de la cosa feudal o emfitèutica el senyor directe, en casos d’incompliment de les obligacions per part del feudatari o emfiteuta.
En l’anomenada empara real el senyor prenia el feu del seu feudatari i l’aplicava al seu domini i en l' empara verbal el senyor impedia que el vassall o emfiteuta tragués res béns mobles, productes o rendes de la propietat feudal o emfitèutica
Benet VI
Cristianisme
Papa (973-974), elegit per pressió de l’emperador Otó I.
Concedí a Eldesind, abat de Rodes, un privilegi de confirmació de béns i d’exempció per al monestir Morí escanyat a la presó de Castel Sant'Angelo, on l’havia reclòs la facció dels Crescenzi, germans del papa anterior, Joan XIII, i rivals seus
Caterina d’Hortafà i de Saportella
Història
Dama noble, filla de Pere d’Hortafà i de Cruïlles i muller de Pere de Rocabertí i d’Erill, baró de Sant Mori, partidari del rei Joan II i capità de Girona en les lluites civils del país.
Per la seva caritat envers un cavaller lorenès, ferit de mort a Girona 1467, obtingué de l’enemic de poder treure 1468 de la ciutat de Girona, assetjada pels angevins, tots els béns El 1474 defensà heroicament Canet de Rosselló contra les tropes franceses
Sociedad Metalúrgica Duro Felguera
Empresa espanyola de construccions mecàniques fundada l’any 1900, continuadora de les antigues instal·lacions de Duro y Cía a Astúries.
El domicili social és a Madrid i les fàbriques a Astúries —Gijón i la Felguera— i a Galícia —Vigo i Barro— La seva principal activitat és la fabricació de béns d’equipament per a la indústria siderúrgica, centrals hidroelèctriques i nuclears, ciment i mineria
Santa Maria, ara Sant Joan, de Cellers (Guàrdia de Noguera)
Art romànic
L’antiga vila de Cellers apareix esmentada l’any 1046, en què els comtes de Pallars Jussà, Ramon IV i Ermessenda, donaren a Guillem Arnau i a la seva muller la vila de Cellers En el document s’estableixen els límits del terme d’aquesta vila, que eren el riu Noguera a llevant, el Montsec al sud, la Guàrdia d’ Ermedolfo a ponent, i el rec de Lezeto al nord En el seu testament, perdut Guillem Arnau deixà la vila de Cellers a Santa Maria de la Seu, llegat que fou fet efectiu pels seus marmessors al mes de març del 1054 A l’abril d’aquest mateix any, el comte Ramon V donava a Santa Maria de la Seu…
índex de preus de consum
Economia
A l’Estat espanyol, mesura efectuada per tal d’avaluar el cost de la vida al llarg d’un període determinat de temps, el resultat de la qual té caràcter oficial.
Per a confegir-lo, hom treballa sobre una mostra que té en compte els preus de determinats béns i serveis prèviament seleccionats com a bàsics, el nivell de consum de cada període, els salaris i el pes relatiu de cada grup socioeconòmic en la població total
arrendament financer
Economia
Dret mercantil
Contracte mitjançant el qual un intermedari financer adquireix un bé d’equip, capital productiu, vehicles o immobles, i en cedeix l’ús a una empresa que el lloga mentre dura el contracte.
Els béns objectes de lísing haurien de ser per ús industrial, quedant exclosa la utilització particular d’aquesta operació financera A la finalització del contracte es pot adquirir el bé per un valor residual prefixat, renovar el contracte o tornar el bé a la societat arrendadora
reprensió
Dret
Amonestació solemne feta pel tribunal per suscitar en el culpable d’una falta la consciència del mal que ha fet, per tal que no torni a cometre-la, puix que aleshores incorreria en penes més severes.
En casos de falta greu sobretot en cas de malversació de béns públics per negligència del funcionari és anomenada reprensió pública , per tal com és celebrada en audiència pública en faltes lleus generalment contra la propietat hom fa la reprensió privada davant el tribunal a porta tancada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina