Resultats de la cerca

Fou deixebla de R Henderson, A Redshaw, H Oppenheim i P Hamburguer i debutà a la catedral de Southwark el 1948 amb Messiah , de GF Händel Poc després fou contractada en diversos teatres d’Anglaterra i la seva fama s’estengué En 1969-70 participà en el Festival d’Holanda i també feu incursions en el repertori barroc en el context de la Setmana Bach d’Ansbach A partir d’aleshores s’especialitzà en l’obra de JS Bach, sense oblidar algunes peces de música sacra de GF Händel, WA Mozart, L van Beethoven, F Mendelssohn i B Britten Sobresurten també les seves interpretacions de l’obra de…

Estudià cant als conservatoris de Lucerna i Zuric El 1956 debutà com a segon nen La flauta màgica  a la ciutat natal i al cap de tres anys fou contractada com a membre de l’Òpera de Colònia El 1963 passà a l’Òpera de Berlín Actuà als festivals de Salzburg i Glyndebourne, a més de fer-ho a les òperes de Viena, Munic i Hamburg i a molts teatres europeus Especialitzada en els papers mozartians, els anys setanta interpretà les òperes de joventut de WA Mozart, sota la direcció de L Hager, a les Setmanes Mozart de Salzburg, que posteriorment foren editades en disc El 1970 debutà com a Susanna Les…

Fou deixeble de Claudi Martínez i Imbert en la disciplina de piano, de Lluís Millet en la d’harmonia i de Felip Pedrell Entre el 1900 i el 1907 visqué a París i estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy composició i piano i Abel Decaux orgue Novament a Barcelona, impartí classes d’orgue a l’Orfeó Català i fou nomenat organista de l’església de Nostra Senyora de Pompeia 1909-13 També fou organista de l’Orquestra Pau Casals i inaugurà diversos orgues, com el del monestir de Montserrat 1922 La seva obra compositiva està fortament influïda per l’estètica neoclàssica i també per la música popular…

Començà a estudiar piano a tres anys i debutà quan en tenia quatre Fou deixeble de la seva mare fins a l’edat de disset anys i, a partir del 1951, estudià amb Rosina Lhévine a la Juilliard School a Nova York Debutà el 1954 amb l’orquestra filharmònica d’aquesta ciutat El 1958, amb la interpretació del Concert número 1 de Čajkovskij guanyà a Moscou la primera edició del premi Čajkovskij, instituït per l’Estat soviètic, que li donà renom internacional i el convertí en un símbol de la distensió durant la guerra freda La seva versió d’aquest concert de Čajkovskij 1961 fou un dels discs de música…

Estudià a Graz i debutà el 1960 a l’Òpera de Viena com a Barbarina Les noces de Fígaro Inicià la seva trajectòria amb petits papers d’òperes de WA Mozart, H Purcell i fins i tot G Puccini, fins que el 1964 abordà l’obra de R Strauss a partir de la seva intervenció en La dona sense ombra Entre el 1960 i el 1962 cantà petits papers wagnerians a Bayreuth abans de seguir amb Mozart, autor en què s’especialitzà i de qui ha interpretat els papers d’Ilia, Pamina, Fiordiligi, i la comtessa d’Almaviva, que ha enregistrat discogràficament Ha cantat als festivals de Salzburg sovint dirigida per H von…

Inicià la seva trajectòria musical com a membre del Cor Gusla, activitat que alternava amb els estudis de lleis El 1942, una actuació d’aquest grup davant el rei Borís I li valgué la concessió d’una beca perquè estudiés cant a Itàlia, i es traslladà a Roma, on fou deixeble de R Stracciari Posteriorment amplià la seva formació a Salzburg, i el 1946 tornà a Itàlia, on debutà com a Colline La bohème a Reggio de Calàbria Un any després interpretà a Roma i la Scala de Milà el paper de Pimen en una producció de Borís Godunov , òpera en la qual s’especialitzà i de la qual enregistrà els papers de…

Educat en el si d’una família de músics, començà a compondre de molt jove Estudià al Conservatori d’Estocolm amb R Andersson piano i W Heintze orgue i el 1890 obtingué un premi d’orgue Si bé rebé alguns consells d’E Sjögren, J Dente i A Hallén, la seva formació com a compositor fou de caràcter autodidàctic Perfeccionà la seva formació pianística a Berlín amb H Barthen 1892-93 Director de la Filharmònica d’Estocolm a partir del 1897, també estigué al capdavant d’altres institucions musicals sueques, com l’Orkesterföreningen de Göteborg o l’orquestra del Teatre Reial d’Estocolm Al llarg de la…

Començà els estudis musicals primer a Vic, i després anà a Barcelona, on estudià al Conservatori de Música del Liceu i a l’Escola Municipal de Música Des del 1886 fou mestre titular a l’Escola de Música de la Casa Provincial de Caritat de Barcelona, i dirigí diferents grups corals barcelonins El 1889 aconseguí per oposició la plaça de director del Conservatori de Vic i també la de director de la Banda Municipal de Vic El 1898 se n’anà a Mèxic, on desenvolupà una tasca molt important com a pedagog, promotor musical i compositor Fundà el Quartet Jordà-Rocabruna i la revista "El Arte Musical",…

Estudià violí a la cort de Kassel amb J Heuzé i composició amb JK Rodewald Aviat esdevingué violinista i violista de Frederic II de Kassel Al final del 1785 marxà a Göttingen com a primer violí de l’acadèmia que dirigia JN Forkel deu anys després es traslladà a Frankfurt i posteriorment a Dessau, fins que el 1803 s’establí definitivament a Ludwigslust, on actuà com a ajudant de director de l’orquestra del teatre, de la qual més tard fou titular, i on fou mestre de capella Al seu temps gaudí de gran anomenada com a violinista solista, essent convidat en ocasions per a oferir concerts, i també…

Capdavanter del Romanticisme al seu país, professà una gran admiració pels artistes clàssics i romàntics alemanys, especialment L van Beethoven, i pel barroc italià Fou amic d’Héctor Berlioz, el qual musicà alguns dels seus poemes d' Orientales , i també de Franz Liszt, que s’inspirà en Les feuilles d’automne per al poema simfònic Ce qu’on entend sur la montagne Malgrat l’oposició d’Hugo, l’adaptació dels seus textos per a òperes o altres gèneres musicals fou constant i arribà fins al segle XX l’òpera Ernani , de G Verdi 1844, inspirada en Hernani 1839, fou un èxit notable, i…