Resultats de la cerca

Estudià belles arts a Llotja i fou cantant d’òpera A Barcelona, estrenà diverses comèdies en un acte adaptades de l’italià Infanticidi , 1882 Mala jugada , 1891, i L’última voluntat , 1892 Mantingué un lligam molt estret amb el Liceu i n’esdevingué director d’escena el 1891 Els primers anys del s XX fou crític d’art de “La Publicidad” i progressivament abandonà l’activitat teatral per retornar a la pintura i al dibuix, les seves altres grans ocupacions

Comprenia l’alta conca del Duero arevacs i pelèndons, les valls del Jalón, del Jiloca i part de la conca central de l’Ebre belles, tites i lusons i les terres de més al nord d’aquesta part de l’Ebre fins als límits d’Aragó i Navarra celtibers en sentit estricte Hom distingia la Celtibèria ulterior, ocupada pels pelèndons i els arevacs, de la Celtibèria citerior, on hi havia els altres pobles esmentats Per desconeixement geogràfic, alguns autors clàssics anomenen Celtibèria tota la Meseta castellana celtiber

Estudià a la facultat de belles arts de la Universitat de Barcelona Inicialment treballà en el camp de la pintura, dins una abstracció simbòlica amb grans formats Més endavant es decantà cap a l’escultura Utilitza materials trobats, no convencionals, com el cautxú, la pell o el plàstic Amb el seu treball reflexiona sobre la natura i l’artifici, a partir de la transformació dels materials El 1997 exposà Introversions al MACBA, i l’any 1998 Transportable a l’Espai Tinglado 2 de Tarragona

A tretze anys treballà al laboratori de colors de L’Espanya Industrial Format a la Llotja de Barcelona i amb Carlos de Haes Fou director de la secció de dibuix de L’Espanya Industrial Concorregué des del 1871 a exposicions de Belles Arts de Barcelona El 1874 guanyà medalla d’honor a l’Ateneu Barcelonès i el 1876 fou premiat a l’Exposición Nacional de Madrid i a la Universal de Filadèlfia Residí uns quants anys a Buenos Aires Conreà eminentment el paisatge dins una estètica realista

Format a l’Escola de Sant Carles de València, fou pensionat per la diputació provincial per a completar estudis a Madrid El 1889 anà també pensionat a Roma, on s’estigué fins el 1900 Passà per París i per Barcelona i el 1905 s’establí a Vinaròs El seu estil s’inclou en el fortunyisme Fou un eminent aquarellista Una important collecció d’obres seves fou donada pels seus fills 1975 a la Diputació de Castelló de la Plana, destinada al futur Museu Provincial de Belles Arts

Es formà a Madrid i a Roma, on residí molts anys Exposà des del 1901, i a Barcelona individualment des del 1950 Fou professor de dibuix artístic de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1942-50 Entre les seves obres sobresurt el mural de l’altar major de l’església de Moià, encarregat pel tenor Francesc Viñas Fou director de l’Escuela de Artes y Oficios de Jaén, corresponent de l’Academia de San Fernando i membre de la Comissió de Monuments Historicoartístics de Barcelona

Un d’ells fou gendre de Francesc Ribalta i un dels seus millors deixebles Autor de la Nativitat , la Presentació , la Circumcisió i altres escenes de la porta del retaule d’Andilla 1624-26 El 1630 era a Sogorb, on molt possiblement féu el retaule de Sant Miquel, a les Agustines, que hom havia presumit obra d’Esteve Marc Hom li ha atribuït obres al Museu de Belles Arts de València tingudes com de Francesc Ribalta alguns sants procedents de Portaceli, el Sant Sopar , etc

Setmanal, publicà 60 números, amb texts de MThous, Martí i Orberà, Emili Fornet, Eduard Buïl, LlMartí, LlGuarner, Morante i Borràs, JPeris Celda, Carles Salvador, FCarreres de Calatayud, Vicenta Matalí i d’altres i amb illustracions d’AVercher, Vidal Corella, Pérez Contel, JRenau, Roc Minué, FCarreño, JMateu, etc Ortogràficament, s’acostà a poc a poc a les normes generals Els volums, d’un format petit, tenien de 30 a 50 pàgines Apareixia com a publicació de la secció de literatura del Cercle de Belles Arts

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona —d’on fou catedràtic des del 1943—, a Florència i a Granada 1925-26 Es donà a conèixer fent un tipus d’aquarella sòlid i estructurat Com a pintor de frescs fundà l’Escola Internacional de Pintura Mural, a Sant Cugat del Vallès, i té obres a diversos edificis civils i religiosos de Barcelona, Solsona, Mataró, Segòvia, etc El 1974 decorà la cúpula de la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat, a Barcelona

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona 1939-41, amb Josep Civil, Joan Serra, R de Campany i A Sisquella, amb els quals freqüentà la Sala Parés Exposà individualment per primera vegada l’any 1942 Durant la dècada dels seixanta residí a Roma, on amplià estudis La seva pintura ha mantingut sempre un to de suavitat en els colors i en les formes que es palesa sobretot en les figures femenines o bé, ocasionalment, en paisatges i natures mortes