Resultats de la cerca

Migcampista, començà al Futbol Club Martinenc, d’on passà al Reial Club Deportiu Espanyol Fou cedit al Centre d’Esports Sabadell 1980-81 i la Unió Esportiva Sant Andreu 1981-82 abans d’ingressar al primer equip espanyolista, on romangué sis temporades 1982-88 Disputà 140 partits de Lliga, marcà 29 gols i fou subcampió de la Copa de la UEFA 1988 Després jugà amb la Unió Esportiva Figueres 1988-94 i acabà la seva trajectòria al Club Esportiu Europa Jugà un partit amb la selecció catalana Com a entrenador, dirigí l’Espanyol al principi de la temporada 2008-09 Anteriorment havia estat segon…

Formà part del Club d’Atletisme Nou Barris 1999-2007, el Club Atlètic Blanc i Blau 2007-08 i l’ISS Hospitalet des del 2008 Fou campió de Catalunya i d’Espanya en les proves de 100, 200 i 400 m entre l’any 2000 i el 2010 Baté en nombroses ocasions els rècords espanyols de 100, 200, 400, 800 i 1500 m, mitja marató i marató El 2010 s’adjudicà la Mitja Marató de Gavà, la de Barcelona i la Cursa dels Bombers de Barcelona Amb la selecció catalana participà en la Marató de Berlín 2006 i en la d’Oita Japó, 2008 Fou escollit millor atleta discapacitat català els anys 2008 i 2009 i rebé el…

Doctor en dret, fou director de la societat Hifesa Afiliat a Unió Democràtica de Catalunya , de la qual fou membre del Comitè de Govern, fou senador per Convergència i Unió  per Girona a les eleccions generals espanyoles del 1982, el 1986 i el 1989 En aquesta cambra ocupà la secretaria quarta de la mesa en 1989-93 i el càrrec de portaveu del grup de CiU En 1985-86 fou conseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya Retirat de la política, es mantingué tanmateix actiu en el camp cívic i cultural Entre altres iniciatives, fou cofundador 2007 de l’Associació Triangle …

Dedicat sobretot al retrat de personalitats, i especialment d’artistes i la seva obra, collaborà en nombroses publicacions, entre d’altres National Geographic , i exposà a Nova York, Moscou, Venècia i Tòquio Autor d’una quarantena de llibres com a fotògraf, documentà gràficament el treball de  Josep Maria Subirachs a la Sagrada Família Subirachs a la Sagrada Família ,1991 Establert a Sitges des del 1993, mantingué una estreta vinculació professional amb aquesta localitat publicà Retrats i entorns de Sitges 2006, Sitges d’ahir i de sempre 2007 i, en collaboració amb el poeta David Jou, Llum…

En fou promotor i director Ramon Fabregat i Arrufat, l’escriptor Vicenç Riera Llorca com a assesor de la secció de lletres i Joan Giménez encarregat de la secció d’arts plàstiques Publicà 116 números, i de fet era la continuació de Pont Blau , de la qual en conservà la presentació Recollia articles de crítica, ressenyes, assaigs, cròniques i informacions sobre la literatura, les arts plàstiques i la política a l’exili i a Catalunya Els darrers anys minvà en interès i en planes En foren principals collaboradors Josep Carner, Manuel de Pedrolo, Avellí Artís-Gener, Pere Calders,…

Té el cos fusiforme, de color blau fosc al dors i blanc al ventre les aletes pectorals, característiques, són llargues, estretes i falciformes Espècie pelàgica i migradora, els seus desplaçaments no són tan importants com els de la tonyina S'alimenta d’altres peixos, de cefalòpodes i de crustacis Viu preferentment a les mars càlides es troba al Pacífic i a l’Atlàntic, i és més rara a la Mediterrània La seva carn, molt apreciada, sovint és confosa amb la del bonítol i venuda com a tal, sobretot en conserva, fins al punt que és la base d’una indústria important Hom en pesca molta a…

Anomenat caparrós blau , hom el prepara per l’acció de l’àcid sulfúric sobre residus de coure CuO + 2H + SO 4 = →Cu + + SO 4 = +H 2 O pentahidratat CuSO 4 5H 2 O, es presenta en forma de cristalls triclínics blaus que, en calent, perden llur aigua d’hidratació i es transformen en pólvores blanques, les quals s’acoloreixen de nou en contacte amb l’aigua Juntament amb el sulfat ferrós, hom l’utilitza per a tenyir, en negre o en morat, llana i seda És molt emprat en l’electrometallúrgia i la galvanoplàstia i com a generador d’hidròxid de coure en el brou bordelès En solucions…

Doctorat el 1931, fou professor de bioquímica a la Universitat Autònoma de Barcelona 1933 i secretari de la Societat Catalana de Biologia 1933-34 Exiliat a Mèxic el 1939, fou president de l’Institut Català de Cultura i de l’Orfeó Català de Mèxic, i collaborà en les revistes catalanes de l’exili Quaderns de l’Exili , Nova Revista , Pont Blau i Xaloc de Mèxic, i Vida Nova de Montpeller Entre els seus treballs científics cal esmentar Metabolismo intermediario de los hidratos de carbono 1932, El complex vitamínic B 1933, Curs de bioquímica i fisiologia de la contracció muscular 1934…

Installat a París 1855, estudià a l’Académie Gleyre, on descobrí l’art japonès El 1859 anà a Londres, on residí una gran part de la seva vida El seu estil, partint del realisme de GCoubert, passà per una etapa impressionista, a partir de la qual arribà a una síntesi d’impressionisme, simbolisme i estampa japonesa, especialment a partir del 1864, en què el seu art madurà i arribà a un cromatisme refinat Entre les seves obres, especialment les de petit format, cal esmentar Nocturn en blau i or ~1856 Tate Gallery, Londres, La princesa del país de la porcellana 1864 Freer Gallery, Washington, La…

Es desenvolupà entre el 1917 i el 1924 i publicà la revista De Stijl , que en fou l’òrgan de difusió Tendeix sempre a la màxima reducció dels elements integrants de l’obra artística i fa de les línies vertical i horitzontal, així com dels tres colors elementals groc, blau i vermell la base de tota la seva gramàtica formal La finalitat social que dóna a la seva producció fa de l’arquitectura el model que integra totes les altres arts, dirigida vers l’ordenació funcional de l’espai habitat Es caracteritza, en definitiva, per l’elementalitat, racionalitat i funcionalitat de les…