Resultats de la cerca
Es mostren 5167 resultats
Pedro García Morales
Música
Compositor i crític andalús.
Format intellectualment a la Universitat de Sevilla, es traslladà a Londres, on estudià violí, piano i composició Bon coneixedor de la música d’Andalusia, realitzà una important tasca de divulgació del folklore andalús a la capital anglesa Assolí un notable prestigi i dirigí algunes orquestres angleses, com ara l’Orquestra Simfònica de Birmingham o l’Orquestra Simfònica de Londres, tot presentant programes de música espanyola També exercí la crítica musical i literària De la seva producció destaquen les peces per a piano i orquestra, com ara Canzoneta , Cuando las penas miro o…
Clemens Wenzeslaus Maria Brentano
Música
Poeta alemany.
Per la seva poesia lírica, és considerat una de les figures literàries més rellevants del Romanticisme alemany Fou també important la seva tasca com a folklorista edità, amb Achim von Arnim, el recull de poesia popular Das Knaben Wunderhorn 'L’infant del corn meravellós', 1805 Un bon nombre de cançons i poemes d’aquesta recopilació foren musicats per compositors com ara Franz Schubert, Robert Schumann, Johannes Brahms o Richard Strauss Les versions més famoses són probablement les de Gustav Mahler, el qual en feu cicles de cançons o les incorporà a les seves simfonies
Popular Film
Cinematografia
Revista setmanal de cinema publicada a Barcelona entre el 1926 i el 1937, dirigida primer per Mateo Santos i, a partir de 1934, per Lope F.
Martínez de Ribera Hi collaboraren, entre d’altres, Linares Lorca, Lulilo , M Torres, A Suárez Guillén, T Duch, A Pego, J Piqueras, A M Ferry, A Guerra, F Ayala, V Coello, R Marinello, J Sagré, C Serrano de Osma, A del Amo, J Amich i Bert, Amichatis , i J M Plaza Rigorosa, atenta al cinema espanyol, amb firmes de bon nivell i força corresponsals, oferia partitures, arguments novellats, films illustrats, novelles colleccionables i un assaig cinematogràfic per entregues Tractà pregonament sobre el pas del cinema mut al parlat
clergue regular
Cristianisme
Membre de diverses corporacions clericals, que en professa els vots religiosos i viu en comunitat, compromès espiritualment en un treball pastoral conjunt.
Institució sorgida al s XVI a Itàlia, s’hi destaquen els teatins teatí, els Clergues Regulars del Bon Jesús , fundats a Ravenna el 1526, i els Clergues Regulars de Sant Pau , fundats per Sant Antoni Maria Zaccaria el 1530 barnabita La corporació més nombrosa i important ha estat la Companyia de Jesús jesuïta Tot i que des del s XVII no han estat oficialment reconegudes noves institucions de clergues regulars, l’esperit i fins i tot el nom d’aquestes ha estat adoptat per moltes altres corporacions religioses
marraix
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels isúrids, d’uns 5 m de llargada màxima, de cos massís i d’un color gris blavós a la part dorsal i blanc a la ventral.
Té el musell cònic i agut i el peduncle caudal carenat, amb l’aleta en forma de mitja lluna Les dents són triangulars i d’una gran potència És vivípar de 3 a 5 cries, d’uns 70 cm de llargada És un esqual típicament pelàgic, molt bon nedador, que s’alimenta principalment dels bancs de peixos migratoris escòmbrids, clupeids és freqüent a l’Atlàntic i a la Mediterrània És un atacant potencial de l’home, bé que molt rarament s’apropa a la costa La seva carn és comestible
Bulla Regia
Ciutat antiga
Ciutat romana de Tunísia.
Situada al peu de la cadena del Tall septentrional, el lloc fou residència dels reis númides Incorporada al domini romà en temps de Cèsar, assolí l’estatut de colònia en època d’Adrià Fou seu episcopal fins al principi del s VIII Es conserven en molt bon estat el fòrum, presidit per un capitoli, i el teatre També s’hi han excavat unes termes públiques i diferents cases amb peristil, que presenten la particularitat de tenir un pis subterrani excavat a la roca per a protegir-se de la calor estival
castell d’Hostalric

Castell d’Hostalric
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Castell
Antic castell del municipi d’Hostalric (Selva), situat sobre una mola.
Té l'origen en un castell medieval, si bé l’edifici actual correspon a la gran reestructuració feta durant el segle XVIII, segons plans, sembla, de Pròsper de Verboom, seguint el model francès establert per Vauban Conserva en bon estat, especialment després de la darrera restauració, les rampes i els grans murs en forma angular o d’estrella, els valls i les torrelles de defensa La condició de fortalesa militar es mantingué fins al segle XX, amb governador i guarnició, i posteriorment passà a propietat del municipi L'any 1963 fou declarat monument nacional historicoturístic
solleric
Lingüística i sociolingüística
Parlar propi de Sóller, pertanyent al subdialecte mallorquí del català insular.
Dins d’aquest subdialecte es caracteritza pel tancament sistemàtic de o àtona en u /plurá/ ‘plorar’, /kulóm/ ‘colom’, com en el català central i a les altres illes, l’absència de les palatals k i g, la desaparició de la iod intervocàlica /sées/ ‘celles’, /burbáes/ ‘burballes’, la profusió de la r uvular en un bon nombre de sollerics deguda a les freqüents relacions comercials amb França, la variació fonètica de certs vocables /bẹlánses/ ‘balances’, /puvíl/ ‘pubill’, així com certs mots peculiars aubaïna 'roïna’, babaiana 'papallona’, beta 'pastera’, tipus d’embarcació
castellot del Serrat del Maurici
Castell
Antiga fortificació del municipi de Balsareny (Bages), situat damunt del serrat del Maurici, del qual pren nom.
Torre del fortí del Maurici © CIC-Moià Es troba a prop del poble Bon exemple d'arquitectura militar, no s'arribà a construir del tot Destaca per la fermesa de la seva fàbrica i les dimensions de la seva construcció Tot i ser edificat per a defensar-se dels carlins, durant la primera carlinada fou ocupat pel Comte d'Espanya, que assetjava Balsareny El comte hi installà la seva artilleria i des d'allà disparà contra les cases del poble, fins a l'arribada de les tropes liberals i la fi del setge
castell de Pontós
Castell
Antic castell del municipi de Pontós (Alt Empordà), situat en un turó a 124 m d’altitud, a migdia del poble de Pontós.
Origen del barri del Castell, les restes indiquen que era una edificació de planta rectangular, molt allargada, seguint la forma del planell superior del turó on és emplaçada Els murs de llevant i de ponent, que es conserven en un bon tros, són atalussats i tenen sageteres a la part superior S’hi diferencien paraments de dues etapes constructives, una que podria ésser dels segles XII-XIII i una altra de més tardana No queden vestigis d’on s’aixecava la seva capella de Santa Maria Fou un castell termenat, documentat el 1087
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina