Resultats de la cerca

Destacà en categoria juvenil en guanyar tres cops la Lliga de Comunitats Autònomes 2004, 2005, 2006 amb la selecció catalana Fou campió de Catalunya i d’Espanya de Tir Individual 2005, de Catalunya de Clubs per tripletes 2006, amb el CP Valldaura, i subcampió del món 2005 i d’Europa 2006 per equips amb la selecció espanyola A partir del 2007 competí com a sènior en les files del club Penya Esplanada Fou subcampió d’Europa sub-23 en dues ocasions 2008, 2009

L’equip de bàsquet del FC Barcelona guanya per 84 a 78 un combinat de jugadors de l’NBA al Palau Sant Jordi, en un partit amistós que tanca la celebració del centenari de l’entitat per part de la secció de bàsquet És la primera vegada que un equip de la FIBA guanya un equip de jugadors de l’NBA, entre els quals hi ha dues de les grans estrelles del bàsquet nord-americà, Charles Barkley i el sis cops campió de l’NBA Scottie Pippen

Especialitzat en novella negra, utilitzà pseudònims com Nick Quarry , Ian Mac Alister , Mike Barone i Al Conroy Els anys seixanta escriví la sèrie del detectiu Tony Rome pseudònim amb el qual publicà les novelles, que Gordon Douglas portà tres cops al cinema amb Frank Sinatra de protagonista De la resta de la seva llarga producció destaquen The Road’s End 1952, The Mob Says Murder 1959, The Don is Dead 1972, adaptada al cinema per RFleischer i The Medusa Complex 1983 Residí a França des del 1972

Fou diputat per Astúries 1808 i membre de la Suprema Junta Central Nomenat secretari de guerra 1814 i 1815-17, fou destituït pel fet de negar-se a signar la condemna a mort del general Lacy Fou tres cops capità general de Catalunya 1814, 1824, 1826-27 protegí els liberals barcelonins de la repressió absolutista i dirigí l’exèrcit que combaté l’alçament dels Malcontents Féu portar les aigües de Montcada a Barcelona, fet que commemora el monument que li fou dedicat al pla de Palau 1856

Estudià a Barcelona i es collegià com a advocat el 1896 Fou lletrat i més tard gerent i president del consell d’administració de la Societat Anònima Cros, de Barcelona Tingué activitats polítiques independents i collaborà alguns cops amb Francesc Cambó Fou un dels propulsors del cooperativisme obrer a Catalunya Després de la guerra civil de 1936-39, com a president de l’Editorial Alcides, promogué la publicació d’obres catalanes importants, com el llibre collectiu Un segle de vida catalana 1830-1930 1961

Jugador del Club Tennis Barcino, arribà a ser campió del món júnior Fou quatre cops campió d’Espanya absolut i guanyà diversos torneigs internacionals de l’ATP Fou jugador de l’equip espanyol de Copa Davis La posició més alta que assolí en el rànquing de l’ATP Tour fou la 33 1985 Amb l’equip del club es proclamà diverses vegades campió d’Espanya, tres vegades campió d’Europa 1983, 1984, 1985 i una de la Copa Intercontinental 1983 És entrenador de la Bruguera Tennis Academy

S’inicià com a amateur el 1951 Es proclamà campió d’Espanya de boxa professional en categoria del pes semi pesant en vèncer Bautista Navarro al Gran Price de Barcelona 1953 Revalidà el títol en dues ocasions 1955, 1958 Aconseguí també tres cops el Campionat estatal en categoria del pes mig 1957, 1958, 1959 Participà en vetllades pugilístiques celebrades a països com Alemanya, Itàlia, França o el Marroc El 1962 penjà els guants després d’un darrer combat celebrat al Palau dels Esports de París

Competí amb la Unió Esportiva Santboiana i el Centre Gimnàstic Barcelonès Amb quinze anys obtingué el seu primer títol de Catalunya absolut Fou campiona catalana de 100 m tanques 1966, 1967, salt de llargada 1967, 1968 i salt d’alçada 1967, 1968, i en pista coberta, de 80 m tanques 1966, 1967 i salt de llargada 1968 En els Campionats d’Espanya fou tercera en salt d’alçada 1968 Entre el 1966 i el 1967 superà dos cops el rècord català de 100 m tanques

Especialitzat en plataforma de 10 m, es formà a l’escola de salts de la federació catalana i passà pels clubs Club Natació Barcelona 1995-97, Club Natació Atlètic-Barceloneta 1997-98 i Club Natació l’Hospitalet 1998-2006 Fou quatre cops campió de Catalunya 2003-06 i guanyador del Torneig Internacional Ciutat de Barcelona 2002 En diferents etapes 2003-06 també fou professor de salts de trampolí de l’escola de salts de la federació catalana, de la qual rebé la medalla al mèrit esportiu 1999

Formada al Club Natació Manresa, s’especialitzà en la prova de 100 m braça Fou campiona absoluta de Catalunya 1973 i d’Espanya d’hivern 1974, 1976 i d’estiu 1973 També fou dos cops recordista estatal i catalana de l’especialitat en piscina de 25 m 1975, 1976 Participà en els Campionats del Món 1975, els Jocs Mediterranis 1975 i els Jocs Olímpics de Mont-real 1976, on nedà el relleu de braça dels 4 × 100 m estils Fou dotze vegades internacional amb la selecció espanyola