Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de la gran cova que abrigava aquest desaparegut hàbitat ECSA - A Roig La cova de l’Espluguell es troba situada dins el tall natural del torrent del Forat Negre, obert a la cinglera a uns 1000 m d’altura, a llevant del poble de Serradell ARD Mapa 33-11252 Situació 31TCG274832 Ermitage o balma Aquesta és una cavitat ja d’una certa envergadura, amb un recorregut d’uns 67 m de fondària i una secció de galeria de més de 10 m d’alçària L’ocupació medieval se centra dins el gran pòrtic d’entrada, on encara s’han pogut identificar restes de murs i paviments…

Al cim hi ha un poblat de la cultura del bronze valencià, conegut amb aquest nom o amb el de poblat del Vedat de Torrent , excavat el 1931 pel Servei de Prehistòria de València publicat el 1965, que conserva els materials al seu museu Era un poblat molt destruït, envoltat d’una muralla els materials ceràmica, molins, peces de sílex per a falçs i punxons i puntes de sageta de coure, són els més típics de la cultura del bronze valencià trobats a la part central de la costa

És situat en una zona de difícil accés del Montcabrer Té una doble entrada, davant de la qual s’ha documentat un gran nombre d’ofrenes uns 50 000 fragments ceràmics, consistents essencialment en vaixella de diferents tipus, àmfores, amforetes votives en miniatura, envasos de perfum, rèpliques en ceràmica de banyes de bòvid, caps de Demèter de terracota i algunes monedes Fou freqüentat des del s IV aC fins al canvi d’era, amb una especial intensitat en el període comprès entre el 125 aC i el 50 aC

A prop de la cala de Santa Ponça, és damunt un petit turó 10-12 m, de superfície plana i d’uns 1800 m 2 Les construccions excavades, de planta absidal o ovalada, formen un conjunt compacte de grans dimensions al voltant de tres espais centrals Des del 1968, s’hi ha recuperat un gran volum de ceràmica d’origen punicoebusità i itàlic, cosa que fa pensar que fou un lloc d’intercanvi entre la segona meitat del segle III aC i el principi del segle I aC

En nombre d'uns dos milions, els nagues practiquen el conreu en terrassa arròs, mill, cotó a més, fan teixits i ceràmica llur música té un aire similar a la d’indonesis i de melanesis Cadascun dels pobles del grup de naga té un dialecte propi El 1963 hom establí l'Estat de Nāgāland  per apaivagar el secessionisme naga, actiu en un conflicte vigent des de la creació de la Unió Índia El nacionalisme naga també reclama territoris als estats veïns d'Assam, Manipur i Arunachal, i també parts de Myanmar

Pren el seu nom d’un jaciment en forma de tall de Sèrbia, situat a la vora del Danubi al sud de Belgrad, on es registraren sis nivells estratigràfics, en els quals la cultura de Vinča es datà entre el 4 000 aC i el 3 500 aC Els habitatges, formats per cases rectangulars fetes amb matèria vegetal recoberta de fang, es fortificaren en la fase calcolítica En són característics els petits ídols de ceràmica, al principi només femenins, i després també masculins o en forma de petits altars

Situada en una plana interior, és el centre d’una regió agrícola canya de sucre, tabac, blat de moro, arròs, bananes, pinya tropical, minera crom, manganès, ferro i un dels més importants centres ramaders boví del país Els últims anys hi han estat installades diverses indústries alimentària, fusta, adobs, mobles, tabac, ceràmica Té aeroport Fundada el 1514 prop de la costa, fou anomenada Santa María del Puerto Príncipe El 1530 fou traslladada a l’interior de l’illa, a l’emplaçament de l’antiga vila índia de Camagüey

És un centre agrícola cereals, vi, oli, industrial alimentació, sabons, trulls, ceràmica, destilleries de licors i ramader cavalls Conserva importants testimonis de l’arquitectura renaixentista andalusa en molts dels seus monuments intervingué el gran arquitecte Andrés de Vandelvira 1509-75 Sobresurten la catedral, amb restes mudèjars i gòtiques, l’església de San Andrés, la del convent de San Francisco obra mestra del renaixement andalús, acabada el 1566, avui molt deteriorada, i la casa de la vila 1559, que té dues interessants portades italianitzants Fou seu d’una universitat, l’edifici de…

Fou alumne de l’Escola d’Arts i Oficis i de l’Escola Massana de Barcelona Actualment treballa al taller que ha muntat al mas d’En Bosc, a Rodonyà Alt Camp L’estil de les seves obres és original i no funcional en figuren al Museu de Ceràmica de Barcelona i al d’Art Contemporani d’Eivissa Ha participat en exposicions individuals i collectives a Barcelona, Eivissa, Girona, Madrid, Maó, Faenza Itàlia i Montevideo També es dedica a fer tapissos, escultures, mòbils i monotips Ha estat membre del Grup Menorca

Fou batlle de Martorell en dues ocasions, i des d’aquest càrrec es preocupà especialment per l’estabilització de la hisenda municipal i la realització de millores urbanes El 1945 cedí la seva collecció de rajoles i peces de forma antigues catalanes per a fundar el Museu Municipal que avui porta el seu nom L’any 1972, l’ajuntament aconseguí d’ampliar el museu amb l’adquisició de la collecció de ceràmica del pintor Joaquim Mir És un dels museus més importants dels Països Catalans en la seva especialitat