Resultats de la cerca
Es mostren 2723 resultats
Oliva
Vista d' Oliva , amb el castell dalt del turó, a la dreta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la costa, al límit amb la Marina Alta.
Comprèn, al N, el sector meridional de l’horta de Gandia, regat per la séquia comuna d'Oliva sequiols de les Fonts i de Burguera, i, al S, la zona de marjals —compartida amb Dénia i Pego, ja a la Marina Alta— dedicada tradicionalment a l’arròs, regada pel sistema de regs del riu del Molinell i del riu Bullent sequiols del Vedat, del Bovar, d’Enmig, dels Racons, a la qual desguassa el riu de Gallinera La part occidental és accidentada per les serres de la Safor i de Mostalla, cobertes de pins i de matollar 1 172 ha de superfície forestal Les terres de conreu ocupaven 3 940 ha el 1985 66% del…
Estada
Municipi
Poble i municipi de la zona actualment aragonesa (província d’Osca, Aragó) de l’antic comtat de Ribagorça, situat a la confluència de l’Éssera i del Cinca, dels quals queda a l’esquerra.
Una gran part del terme és accidentat per la serra d’Estada 1 026 m, extrem occidental de la serra de la Corrodella, límit septentrional de la plana de la Llitera La zona de conreu és una estreta franja limitada pel riu i pel canal d’Aragó i Catalunya La senyoria d’Estada fou unida des del s XIII a la baronia de Castre La seva parròquia Sant Pere passà el 1571 del bisbat de Lleida al nou bisbat de Barbastre
Alaotra
Llac
Llac d’origen tectònic de les terres altes del Madagascar oriental.
La seva àrea és de 220 km 2 té una llargada de 40 km, una amplada de 10 km i la seva profunditat és de 102 m Situat a la depressió d’Alaotra, que es prolonga cap al S fins a la depressió de Mangoro tot formant un dels elements estructurals geologicomorfològics més importants de l’illa, desguassa a l’oceà Índic pel seu emissari Maniugory Les ribes, cobertes d’aiguamolls, s’han transformat en terres de conreu d’arròs
càrtam
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les compostes, que comprèn unes 20 espècies esteses des de les illes Canàries fins a l’Àsia central, amb fulles alternes, quasi sempre espinoses, i flors generalment grogues agrupades en capítols profusament bracteats.
L’espècie anomenada alasflor C tinctorius és una planta d’importància econòmica els florons serveixen com a substitut del safrà, els capítols, per a fer tints, i de les llavors hom extreu un oli amb moltes aplicacions És conreada extensament a les zones càlides o temperades els principals productors són l’Índia i els EUA El seu conreu havia estat molt estès als Països Catalans, però actualment resta limitat a algunes àrees marítimes del País Valencià i de la regió de Tortosa
Emili Foxonet
Història
Militar
Oficial d’artilleria.
En jubilar-se es dedicà intensament al conreu de la llengua i de la poesia catalanes Fou tresorer del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i després de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans La seva poesia, clàssica, té un caire preciosista Publicà els reculls Somnieigs poètics 1964, Esfullament d’ànima Tannkes 1966, Itinerari espiritual 1968 i Últims cants 1971 La seva obra d’estudi consta d’una Gramàtica catalana 1969 i d’un Assaig sobre la versificació catalana clàssica i moderna 1970
José Gaspar Rodríguez Francia
Història
Política
Polític paraguaià.
Llatinista, advocat d’idees liberals, diputat 1809, s’uní als independentistes del Paraguai i fou un dels membres de la Junta Suprema Desplaçà la resta de dirigents fins a proclamar-se primer cònsol 1811-16 i dictador vitalici 1816-40 Establí un règim nacionalista, xenòfob, autocràtic i progressista que afavorí les classes populars gràcies a la supressió de les importacions i al conreu de productes autòctons El seu govern afermà la independència del Paraguai enfront d’Espanya, el Brasil i l’Argentina
Acadèmia Bibliograficomariana
Institució fundada a Lleida pel sacerdot Josep M. Escolà junt amb el poeta Lluís Roca i Florejachs i amb Josep Mensa i Font.
Inicià les seves activitats el 1862 Promogué el conreu de les lletres i les arts sota el signe del culte marià i tingué un paper important en el moviment de la Renaixença a Lleida Organitzava anualment un certamen literari, i entre les obres premiades, que eren publicades en uns Annals , en figuren d’escriptors com Francesc Pelagi Briz, Josep Martí i Folguera, Àngel Guimerà, Joaquim Rubió i Ors, Francesc Ubach i Vinyeta, Jaume Collell, Llorenç Riber, etc Subsistent, ha perdut el caràcter originari
horticultura
Agronomia
Conjunt de tècniques i de mètodes que hom empra en el conreu de verdures, de llegums, de fruita, etc.
rabassa morta a pa i vi
Dret català
Contracte de rabassa morta en el qual hom estableix el conreu de blat en els bancals, entre els ceps.
feixa
Geografia agrària
Peça de terra de conreu en forma de terrassa, sovint construïda amb marges de paret seca als vessants muntanyencs.
És típica dels països d’agricultura pobra i d’èpoques de necessitat per fam i pressió demogràfica, com les àrees mediterrànies normalment de vinya i oliveres o l’Àsia dels monsons La baixa rendibilitat obliga a un progressiu i cíclic abandó de les feixes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina