Resultats de la cerca
Es mostren 2719 resultats
Acadèmia Bibliograficomariana
Institució fundada a Lleida pel sacerdot Josep M. Escolà junt amb el poeta Lluís Roca i Florejachs i amb Josep Mensa i Font.
Inicià les seves activitats el 1862 Promogué el conreu de les lletres i les arts sota el signe del culte marià i tingué un paper important en el moviment de la Renaixença a Lleida Organitzava anualment un certamen literari, i entre les obres premiades, que eren publicades en uns Annals , en figuren d’escriptors com Francesc Pelagi Briz, Josep Martí i Folguera, Àngel Guimerà, Joaquim Rubió i Ors, Francesc Ubach i Vinyeta, Jaume Collell, Llorenç Riber, etc Subsistent, ha perdut el caràcter originari
càrtam
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les compostes, que comprèn unes 20 espècies esteses des de les illes Canàries fins a l’Àsia central, amb fulles alternes, quasi sempre espinoses, i flors generalment grogues agrupades en capítols profusament bracteats.
L’espècie anomenada alasflor C tinctorius és una planta d’importància econòmica els florons serveixen com a substitut del safrà, els capítols, per a fer tints, i de les llavors hom extreu un oli amb moltes aplicacions És conreada extensament a les zones càlides o temperades els principals productors són l’Índia i els EUA El seu conreu havia estat molt estès als Països Catalans, però actualment resta limitat a algunes àrees marítimes del País Valencià i de la regió de Tortosa
José Gaspar Rodríguez Francia
Història
Política
Polític paraguaià.
Llatinista, advocat d’idees liberals, diputat 1809, s’uní als independentistes del Paraguai i fou un dels membres de la Junta Suprema Desplaçà la resta de dirigents fins a proclamar-se primer cònsol 1811-16 i dictador vitalici 1816-40 Establí un règim nacionalista, xenòfob, autocràtic i progressista que afavorí les classes populars gràcies a la supressió de les importacions i al conreu de productes autòctons El seu govern afermà la independència del Paraguai enfront d’Espanya, el Brasil i l’Argentina
Torderes
Torderes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector SE dels Aspres.
El terme és molt trencat, accidentat pels darrers contraforts dels Aspres, amb l’altitud màxima al roc de Quers 391 m És drenat per la riera de Torderes i per diversos torrents que conflueixen en el Rard Té una gran importància el bosc alzines sureres i coníferes i el conreu principal és la vinya El poble és situat a 210 m alt, al voltant de l’església parroquial de Sant Nazari, romànica, d’una nau, amb campanar d’espadanya conserva retaules barrocs dels s XVII i XVIII
Pinedo
Partida
Poble i partida del municipi de València, situats a la costa, al S de la ciutat i al sector septentrional de l’Albufera.
La població, tota disseminada, es dedica sobretot al conreu de l’arròs la totalitat del terreny és marjal i s’estén a les vores de les carreteres de Castellar a la mar platja de Pinedo , continuada vers el S per la del Saler, centrada per un petit nucli i la parròquia del Roser, a la fi de la platja de Natzaret Al costat de la mar hi ha un petit sector dedicat a hortalisses El nou curs del Túria desemboca al N de Pinedo
Micronèsia
Arxipèlag
Conjunt d’illes de l’oceà Pacífic que s’estenen entre les Filipines i Indonèsia a l’W, Nova Guinea al S i la Polinèsia a l’E.
Comprèn els arxipèlags de les Palau , les Marianes , les Carolines , les Marshall i les Gilbert Les illes són petites, en llur majoria corallines i envoltades d’esculls que dificulten l’accés a llurs costes a l’W n’hi ha algunes que són volcàniques El clima, tropical, és força uniforme La fertilitat del sòl permet el conreu de llegums, cocoters i taro els melanesis produeixen copra A les illes hi ha fosfats i bauxita El 1978 un grup constituïren els Estats Federats de Micronèsia
Mendoza
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Andina, fronterera amb Xile.
La capital és Mendoza S'hi localitzen els cims Aconcagua, 7 032m i els passos Paso de la Cumbre, 4 064m més elevats dels Andes Al S hi ha alguns sectors volcànics L’agricultura es basa en el conreu de la vinya, de la qual s’obté la major quantitat de producció de tota l’Amèrica del Sud Hi és important la ramaderia porcs, cavalls i vaques Hi ha jaciments de petroli i de minerals d’urani, plom, argent, etc, i té indústria del ciment
Kuala Lumpur
Ciutat
Capital de Malàisia i del territori federal homònim.
Situada en una plana alluvial on conflueixen els rius Klang i Gomgak, prop de la costa de l’estret de Malaca Centre miner important estany El recent desenvolupament industrial ciment, metallúrgia, automòbils ha afavorit un gran creixement demogràfic des del 1947 quasi ha triplicat la població Centre experimental del conreu d’hevea Centre comercial actiu exportació de cautxú i importació d’arròs Centre d’ensenyament superior Universiti Malaya, fundada el 1962, i Universiti Teknologi Malaysia, el 1972 Nus de comunicacions ferroviàries i de carreteres Té aeroport internacional
tsonga
Etnologia
Individu d’un conjunt de pobles de llengua bantú i de cultura similar que ocupen la regió costanera meridional de Moçambic i alguns territoris de Sud-àfrica i Eswatini.
Hom calcula la seva població en un milió i mig d’individus Conquerits pels ngunis a l’inici del segle XIX, comprenen diverses tribus que són compostes de diversos clans patrilineals, organització que s’ha mantingut fins avui Llur economia tradicional es basa en el conreu del mill, la melca i el blat de moro i en la ramaderia Actualment, molts d’ells treballen com a assalariats a Zimbàbue i a Sud-àfrica, on emigren periòdicament Tot i estar teòricament cristianitzats, perviuen entre ells nombroses pràctiques animistes
patatera

Primer pla d’una patatera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, amb tubercles comestibles, les patates
; de fulles irregularment pinnatipartides, de flors blanques o morades, en forma d’estrella de cinc puntes, i de fruits en baia arrodonida i verdosa.
És oriünda dels Andes, on ja era conreada pels inques, i actualment el seu conreu és estès a tot el món, llevat de les baixes regions tropicals Comprèn nombroses culti-vars És plantada en hortes i en camps de secà, preferiblement en terres soltes i fèrtils La plantació és feta vegetativament amb trossos grillats de tubercle, que són soterrats en cavallons Els seus principals enemics són el míldiu de la patata Camp de patateres © Fototecacat Phytophthora infestans i l’escarabat de la patata Leptinotarsa decemlineata
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina