Resultats de la cerca
Es mostren 3341 resultats
Bartolomiej Pekiel
Música
Compositor i organista polonès.
El 1641 era a Varsòvia, al servei de la cort en qualitat d’organista Més tard exercí el càrrec de director musical suplent, també a la cort, sota la supervisió del llavors director musical Marco Scacchi Quan Scacchi abandonà el càrrec el 1649, Pekiel l’ocupà de manera provisional, fins que el 1653 n’obtingué el nomenament definitiu El 1658, a Cracòvia, treballà com a director musical de la capella de la catedral, plaça abans ocupada per F Lilius Les darreres referències documentals seves com a director musical a la ciutat daten del 1664, tot i que, possiblement, hi exercí el…
Carl Friedrich Christian Fasch
Música
Compositor, director i clavecinista alemany.
Era fill del compositor Johann Friedrich Fasch, de qui rebé la primera formació pel que fa a clavicèmbal i teoria de la música Posteriorment estudià violí a Zerbst amb Karl Höckh El 1750 anà a Strelitz i hi fou deixeble de Johann Wilhelm Hertel, director de l’orquestra de la cort de Mecklenburg El 1756 fou nomenat segon clavecinista, al costat de CPE Bach, a la cort berlinesa de Frederic II de Prússia Aquest càrrec comportava, entre altres coses, acompanyar les interpretacions de flauta travessera del monarca El 1774 esdevingué director de l’Orquestra de l’Òpera…
Pier Francesco Corteccia
Música
Compositor i organista italià.
Tingué com a mestre a Bernardo Pisano La seva activitat musical s’inicià com a nen cantor a l’església de Sant Joan Baptista de Florència, a la qual es mantingué vinculat la major part de la seva vida escolà de cor entre el 1515 i el 1522, sacerdot i membre de la capella des del 1527, organista entre el 1535 i el 1539, i mestre de capella des del 1540 fins a la seva mort Durant un temps ho simultaniejà amb el càrrec d’organista de la capella dels Mèdici, i des del 1540, amb el de mestre de capella a la cort ducal i a la catedral Com a resultat de la seva posició a la cort…
Carlos Patiño
Música
Mestre de capella i compositor castellà.
Es desconeix on va tenir lloc la seva formació musical i sota la responsabilitat de quin mestre La primera notícia de la seva activitat professional data del 1628, any en què obtingué el càrrec de mestre de capella del reial monestir de La Encarnación de Madrid, lligat estretament amb la cort de Castella Al final del 1633 fou nomenat mestre de la capella reial, en substitució del cèlebre Matthieu Rosmarin Exercí aquest càrrec fins a la seva mort, assolint un gran prestigi com a compositor i organitzador de la música tingué excellents collaboradors, entre els quals l’arpista,…
Mateu Lluís Simon i Delitala

Mateu Simon i Delitala
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Història
Història del dret
Jurisconsult, polític i bibliòfil.
Fill de Bartomeu Simon l’Alguer 1734 — 1819, doctor en lleis i intendent del patrimoni reial a l’Alguer 1767, probable autor de poemes catalans Estudià a Sàsser, l’Alguer i Càller i es doctorà en filosofia i teologia 1784 i en dret canònic i civil 1787 Substitut del fiscal reial 1793 Anà a Toscana i fou acusat injustament de jansenista El 1794 tornà a Càller i dirigí el Collegi dels Nobles Implicat en l’acció antipiemontesa d’Anjoi, fou expulsat, juntament amb el seu pare i germans, de l’illa De nou a l’Alguer, el governador Tharena li atribuí concomitàncies amb els jacobins algueresos, però…
Eudòxia
Història
Emperadriu d’Orient, muller de l’emperador Arcadi (395).
Contribuí a la caiguda d’Eutropi i exercí una gran influència sobre el seu marit El seu luxe i les frivolitats de la cort foren atacats per Joan Crisòstom, però Eudòxia n'aconseguí la deposició i després l’exili
Innocenci VI
Cristianisme
Nom que adoptà Étienne Aubert en esdevenir papa (1352-62).
Jurista de renom, fou bisbe de Noyon 1338, de Clarmont 1340 i d’Òstia 1352 Intentà de reformar la cort pontifícia i lluità contra els espirituals Confià al cardenal Gil Álvarez de Albornoz la pacificació dels Estats Pontificis 1353
Ignasi de Constantinoble
Cristianisme
Abat i patriarca.
Fill de l’emperador Miquel I Rangabe Fou partidari dels rigoristes de la cort, i abdicà i reprengué diverses vegades el patriarcat Fou canonitzat pel seu adversari i successor Foci La seva festa se celebra el 23 d’octubre
1359-1413: Una institució en evolució: les primeres diputacions
La Diputació del General nasqué a causa d’una guerra que assolà Aragó i el País Valencià i arruïnà Catalunya la guerra amb Castella, dita dels dos Peres El nucli original de la Diputació fou la comissió econòmica elegida a les corts per a administrar el donatiu concedit al rei per a la defensa del país A mitjan segle XIV regia la corona de Catalunya-Aragó Pere III el Cerimoniós 1336-87, un monarca força bellicós que es comprometé en nombroses guerres interiors i exteriors Castella era governada per Pere I el Cruel 1350-69, guerrer i venjatiu, que abocà en la contesa tot l’esforç dels seus…
Petrópolis
Ciutat
Ciutat de l’estat de Rio de Janeiro, Brasil.
La seva situació, en una vall 813 m d’altura de la serralada litoral, en fa una bona estació climàtica, molt visitada Bisbat catòlic Fundada per l’emperador Pere II 1843, serví un quant temps de residència estival a la cort
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina