Resultats de la cerca
Es mostren 15022 resultats
Orinoco
Riu
Riu de l’Amèrica meridional, el tercer en importància, després de l’Amazones i del Plata (2.150 km de longitud i 948.000 km2 de conca, que comprèn la gran regió dels llanos).
Neix a la serra de Parima, que juntament amb la de Pacaraima separa la seva conca de la de l’Amazones Travessa Veneçuela i desguassa a l’Atlàntic prop de Trinidad, formant un delta d’uns 25000 km 2 El cabal 18000 m 3 /s està subjecte a un règim d’aigües altes i d’estiatges, molt relacionat amb la climatologia de la conca i amb el règim pluvial de gairebé tots els tributaris Són freqüents en el curs els ràpids que dificulten la navegació Els afluents principals són l’ Apure i el Caroní
Nemunas
Riu
Riu de Bielorússia i de Lituània (937 km de longitud i 98 200 km2 de conca).
Neix al sud de l’altiplà de Minsk El curs inferior fa de frontera entre Lituània i Bielorússia Desguassa, en delta, al golf de Kursk, a la mar Bàltica De règim sobretot nival, té un cabal de 687 m 3 /s Es glaça generalment pel desembre Els principals afluents per la dreta són el Sventoji i el Dublysa El canal d’Oginsk l’enllaça amb el Dnièper, i el d’August, amb el Vístula Navegable des d’Alytus, serveix per al transport fluvial de fusta Passa, entre d’altres ciutats, per Grodno, Kaunas i Rusne
Mazowsze

Castell a la localitat de Pułtusk, a Mazowsze
© Oficina de Turisme de Polònia
Divisió administrativa
Regió històrica de l’E de Polònia, situada a l’W de la Polesje.
Regió plana, amb relleus aïllats d’origen morènic, formats per les primeres glaciacions, comprèn la conca mitjana del Vístula i el curs baix del Bug Inclou les regions naturals de Płock-Ciechanów, Sochaczew, Grójec i Czersk, i constitueix en conjunt una gran àrea agrícola, amb conreus de cereals, patates i lli Després del 1945 fou dividida entre les províncies de Varsòvia i Białystok Varsòvia, capital de l’estat polonès, en constitueix el primer centre regional Del 1194 al 1526 aquesta regió fou principat, governat per una branca de la família dels Piasts
Tròade
Geografia històrica
Antiga regió històrica de l’Àsia Menor, compresa entre l’Hel·lespont i el golf Edremit, al NW de la Turquia asiàtica.
Dominada pel mont Ida, és travessada pel curs dels rius Escamandre i Simois Habitada ja en època prehistòrica tercer i segon millenni, com ho testimonien les excavacions de Troia-Hisarlik, la regió passà posteriorment al domini dels frigis, i a la seva costa foren establertes moltes colònies gregues Possessió dels lidis i dels perses 546 aC, fou conquerida per Alexandre el Gran el 334 aC Suportà el període de guerres entre els diàdocs, i passà finalment a formar part de l’imperi Romà, dins la província d’Àsia
Bederrès
País del Llenguadoc mediterrani, Occitània, que rep el nom de l’antiga Beterris
, origen de l’actual Besiers.
El territori, limitat al sud pel mar, s’estén a banda i banda del riu Orb i del curs inferior de l’Erau al nord-oest arriba fins a la ciutat de Sant Ponç Presentava ja característiques pròpies abans de la colonització romana, que respectà la identitat del primitiu pagus , base, al llarg de l’edat mitjana, del vescomtat de Besiers Actualment, desaparegudes les peculiaritats administratives, les característiques comarcals perduren, humanament, a través del seu parlar, un subdialecte oriental del llenguadocià, parlat a Besiers, Agde, Pesenàs, Bedarius i Sant Ponç, i a llurs…
Adige
Riu
Riu d’Itàlia, el segon per la llargària (410 km).
Neix al Tirol del Sud al S del pas de Rèsia o Reschenscheideck en tres petits llacs Riu de règim alpí, ha tallat valls profundes en el seu curs alt, la primera de les quals és el Vintschgau o vall Venosta, i al seu pas pel Trentino és flanquejat per planes estretes on s’engorja sovint Nombroses centrals hidroelèctriques aprofiten l’energia de l’Adige i els seus afluents Passino, Eisack, Noce, Avisio Passat Verona, i fins a la seva desembocadura al S de Chioggia, drena una plana fèrtil d’economia agrícola
Częstochowa
La Mare de Déu Negra de Częstochowa, la veneració de la qual ha convertit la ciutat polonesa en centre de pelegrinatge nacional
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat del voivodat de Sląskie, Polònia.
Situada al sud del país, als contraforts del Jura de Cracòvia, sobre el curs alt del Warta S'ha desenvolupat entorn del convent paulí, fundat el 1382 La imatge de la Mare de Déu Negra, venerada en aquest santuari, el fa centre nacional de pelegrinatge, amb més d’un milió de visitants l’any El 1939 tenia 138000 h, una quarta part dels quals, sobretot jueus, foren exterminats pels nazis És un important nucli industrial indústries siderúrgiques, tèxtils i alimentàries Centre d’ensenyament superior Universitat Politècnica, fundada el 1949
la Comalada
Vall del Vallespir, al vessant S del Canigó, des de la pica fins a la vall del Tec.
La capçalera, on hi ha l' estany de la Comalada , és dominada pels pics de Sethomes 2 661 m alt, de Rojat 2 724 m alt i de Tretzevents 2 731 m alt El paisatge desolat dels cims canvia a partir dels 2 000 m amb els primers boscs de pi negre, on hi ha l’ermita de Sant Guillem de Combret Al curs baix hi ha diversos masos dedicats a la ramaderia i finalment el poble del Tec, a l’aiguabarreig del riu de la Comalada , que drena la vall, amb el Tec
riu Clariano
Riu
Afluent, per l’esquerra,del riu d’Albaida.
La capçalera rep aigües des dels contraforts nord-occidentals de la serra de Mariola, a llevant, i des de la serra d’Ontinyent, a ponent, dins la vall de Bocairent, la qual ha estat capturada parcialment, a la capçalera del Vinalopó i travessant el seu límit septentrional les serres d’Ontinyent i d’Agullent, pel congost de l’Infern El curs mitjà s’estén pels glacis de la vall d’Albaida i rega l’horta d’Ontinyent, Aielo de Malferit, l’Olleria i Montaverner, on desguassa al seu collector
riera de Lluçanès

La riera de Lluçanès amb les ribes poblades de pollancres
© Fototeca.cat
Riera
Afluent de capçalera de la riera Gavarresa.
Neix als relleus de Comià, a 1045 m alt, a ponent d’Alpens Lluçanès Té uns 20 km de curs travessa el Lluçanès de N a S, i desemboca, per la dreta, al seu collector prop d’Olost En la seva part superior travessa terrenys pinyolencs, plegats per accidents de direcció E-W, i es desenvolupa després per la plana lluçanesa, argilenca i gresosa, que ha fixat un poblament agrícola És de règim pluvial, amb màxim de maig, i d’un cabal escàs, atesa la reduïda extensió de la conca vessant
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina