Resultats de la cerca
Es mostren 1987 resultats
velisa
Transports
Vela de proa, de quatre punys, semblant al spinnaker o baló, que permet navegacions en popa i al llarg i que, per un enginyós sistema de carregadora, hom pot recollir sense dificultats fins i tot anant plana.
La velisa que s’empra modernament en vaixells esportius pretén ésser un sistema de navegació també per a embarcacions de pesca i mercants, camp en què actualment han estat fetes proves que representen un estalvi d’un 20 a un 25% del consum de combustible Els treballs d’investigació es deuen al veler català Jaume Plana
tirotricina
Farmàcia
Antibiòtic obtingut per mitjà de Bacillus brevis
.
Format per gramicidina i tirotricina, té una acció que sembla deguda a la inhibició del poder enzimàtic i a la lisi consegüent Forma unes pólvores blanques, insolubles en l’aigua, però solubles en l’alcohol Hom l’empra per al tractament de ferides, úlceres i empiemes Per via oral no és activa i en injectable és perillosa
tarida
Transports
Nom donat a una embarcació de transport, emprada a la Mediterrània durant l’edat mitjana, de la qual hi ha nombroses descripcions diferents i contradictòries.
Sembla que era una embarcació de molta mànega, que arborava dos pals i tenia dos timons a popa, un a cada banda, i se suposa que a l’origen emprà rems D’altres versions la descriuen com una embarcació plana que era remolcada per una galera, especialment destinada al transport de tropes, cavalls, queviures i material de guerra
mascle
Tecnologia
Eina emprada per a roscar interiors.
Per a roscar a mà hom utilitza un joc de tres mascles, el de desbast , l' intermedi i el d’acabat En el roscatge a màquina és utilitzat un mascle únic i més llarg que els de roscar a mà Per a forats grossos i treballs seriats hom empra els mascles desmuntables , de pinta radial o de pinta circular
metotrexat
Farmàcia
Química
Fàrmac anticancerós.
En medicina és emprat el monohidrat que es presenta en forma de cristalls de color groc que es descomponen a 185-204°C Actua com a antimetabòlit, en combinar-se amb l’enzim tetrahidrofòlic-reductasa Inhibeix la síntesi de les bases púriques i pirimidíniques, indispensables per a la formació d’ADN i d’ARN Hom l’empra com a antineoplàstic
balsa
Tecnologia
Fusta de la balsa, blanca, la més lleugera de totes (pes específic 0,21-0,25), a causa de l’aire que omple els seus abundants porus, bé que notablement resistent.
Per la seva flotabilitat ha estat emprada des de l’antigor en la construcció d’embarcacions canoes, rais, etc, suradors, boies, salvavides, etc També s’empra en la construcció aeronàutica i com aïlladora de la calor refrigerador, et i de les vibracions També s’utilitza per a fer embalatges i en la construcció de maquetes i models
morganàtic | morganàtica
Història del dret
Dit de l’home o de la dona de rang inferior casats amb un príncep o un sobirà.
La conseqüència d’aquesta unió podia portar a la pèrdua de la corona de qui la contreia o dels seus drets al tron, i sempre a la pèrdua dels drets dels fills que en naixien La paraula, originada al Sacre Imperi, s’estengué per tot Europa A la península Ibèrica hom emprà més la paraula matrimoni desigual
còpia
Cinematografia
Fotografia
Exemplar positiu obtingut a partir d’un negatiu.
En cinematografia hom treu de primer la còpia de treball per fer-hi les operacions de muntatge, i després la còpia d’explotació o estàndard amb el so incorporat per a ésser projectada als locals de cinema Per a fer els contratipus hom empra la còpia ‘lavender' , impressionada sobre pellícula especial de tonalitat fosca i de molt poc contrast
desodoració
Tecnologia
Operació d’eliminar les pudors i olors estranyes d’un local, un frigorífic o un objecte qualsevol.
Per a desodorar locals o embalatges hom empra substàncies oxidants que destrueixen les olors clor, aigua oxigenada, clorur de calci, ozó Unes altres substàncies desodorants emmascaradors o ambientadors encobreiexen les pudors amb les seva olor característica vinagre o perfums o n'adsorbeixen alguns tipus carbó vegetal i animal En general, el millor desodorant és l’ozó
foraster | forastera
Dit de la persona que es troba en una localitat que no és la seva o que hi resideix temporalment.
Al País Valencià i a les Illes Balears hom empra aquest terme com a apellatiu que designa les persones de l’Estat espanyol no originàries dels Països Catalans que s’hi han establert, especialment els immigrats de parla castellana, i també llurs modes i llurs costums i àdhuc la llengua, com, per exemple, parlar en foraster
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina