Resultats de la cerca
Es mostren 2824 resultats
Joan Roca i Pinet
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1910 Fou un temps arquitecte municipal d’Olot El seu estil evolucionà 1912-36 des d’un Modernisme veí a Alfred Paluzie i Lucena al Noucentisme de Masó cases Masllorens al carrer de Fontanella, casa Bassols, garatge Sacrest i fàbrica Descals al de Vilanova, fàbrica Manufactures Olot al carrer del Bisbe Guillemet i elèctrica Bassols 1927, a Olot Projectà cinc grups escolars, com el de Ripoll, on apareix la influència de RGiralt, l’escorxador de Portbou, etc A Girona projectà, entre d’altres, la casa Barceló 1925, la casa i tallers Dalmau-Carles-Pla i la…
Francesc Salvat i Juncosa

Façana del convent de les germanes vetlladores-josefines de Girona, obra de Francesc Salvat i Juncosa
© Gencat.cat / Maria Dolors Casanovas i Voltà
Construcció i obres públiques
Agronomia
Mestre d’obres, pèrit agrònom i director de camins veïnals.
Titulat mestre d’obres a Barcelona el 1872 i a Madrid el 1886 Fou membre de l’Associació Literària de Girona Feu obres a Vilanova i la Geltrú, però treballà essencialment a Girona del 1872 al 1900 Dugué a terme la reforma de la fàbrica La Gerundense 1873-99, el Collegi de Caritat 1884, la urbanització dels carrers de Miralles i de les Beates 1886, dirigí la conclusió de l’església del Sagrat Cor segons projecte de Martí Sureda i Deulovol, en collaboració amb Manuel Almeda 1877-1901, la reforma de la fàbrica La Aurora i la construcció de la Granja Salesiana de Pedret…
Josep Maria Vives i Vidal

Josep Maria Vives i Vidal
© Carles Vives
Economia
Empresari.
Fill d’un adober, començà en el sector tèxtil als vint-i-un anys amb un taller de confecció de mitjons Posteriorment inicià la fabricació de teixits elàstics innovadors per a faixes —Fàbrica Vives Vidal, referent del tèxtil en el sector de la cotilleria— El 1957 l’empresa adquirí la llicència internacional de la marca de cotilleria nord-americana Warner’s La dècada de 1980 obtingué la llicència exclusiva de llenceria i cotilleria de Pierre Cardin per a tota Europa i, posteriorment, comprà les empreses franceses Gemma i Bilytis L’empresa també s’expandí amb la creació de marques…
Jaume Partagàs i Rabell

Jaume Partagàs i Rabell ente 1855 i 1860
Economia
Industrial i comerciant.
Marxà a Amèrica i s’establí a Cuba el 1831 Es dedicà al cultiu del tabac i el 1845 fundà la fàbrica de cigars La Flor de Tabacos Partagás que era continuadora d’una altra fundada per Joan Conill i Pi Empresari emprenedor, també inicià negocis en el ram de la destilleria del rom Integrat a les activitats i vida dels catalans residents en aquest país, fou president de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya 1866-67 Arran de rivalitats comercials, morí d’un tret en una baralla El seu fill Josep Partagàs i Puig heretà i continuà els negocis paterns, però tampoc tingué…
Vicenç Fisas i Comella
Economia
Empresari.
El 1947 fundà una petita fàbrica de gènere de punt a Sant Adrià de Besòs, que amplià el mateix any amb la compra d’una fàbrica de mitjons de llana a Olot, i el 1949 s’associà amb un fabricant de filats d’estam Després del tancament del negoci 1953, fou successivament director d’una entitat de crèdit 1957 i soci en el bufet d’advocats Castejón & Associats 1976-96, el qual fou requerit el 1980 per a assessorar l’empresa metallúrgica Francisco Lacambra Lacambra de les Masies de Voltregà, aleshores en una greu situació econòmica Amb el seu gendre Oriol Guixà es feu…
Uralita
Construcció i obres públiques
Empresa industrial productora de material per a la construcció.
Fou fundada el 1920 en ésser transformada l’empresa barcelonina Societat Roviralta i Companyia Fabrica productes de fibrociment a Cerdanyola del Vallès tancada el 1997, Getafe, Sevilla, Valladolid i Alcázar de San Juan, plàstics a Getafe i Cerdanyola, i formigó a Getafe L’any 2001 el grup consolidat amb filials tingué un volum de vendes de 1120 milions d’euros, i la seva activitat s’orientava vers la internacionalització, amb presència sobretot a Europa i el Brasil L’empresa estigué vinculada al grup financer March El domicili social és a Madrid L’any 2002 fou prohibit l’ús de l’amiant a l’…
Krasnogorsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Moscou, Rússia.
Fabrica aparells fotogràfics, materials plàstics i per a la construcció Fins el 1940 fou anomenada Banki
Miass
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Čel’abinsk, Rússia, vora el riu Miass, bastida el 1773.
Té fàbrica de camions i aparells electrònics, indústria de la fusta, extracció d’or i marbre
Casas-Ibáñez
Municipi
Municipi de la província d’Albacete, Castella-la Manxa, accidentat per la serra de La Loma del Cañizo.
Agricultura especialment cereals i ramaderia Entre les indústries destaquen una farinera i una fàbrica de pantalons
Serov
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Sverdlovsk, Rússia, situada a la riba del Kakva, a 7 km de la seva desembocadura en el Sos’va.
Indústria metallúrgica Nasqué el 1894 entorn de la fàbrica que construïa les vies del tren transsiberià
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina