Resultats de la cerca
Es mostren 1495 resultats
melodrama
Música
Composició musical, o part de composició, de caràcter teatral, en la qual un o més actors declamen un text sobre una base musical que està pensada per a reforçar l’efecte de les paraules.
En alguns casos només hi ha un personatge i aleshores rep el nom de monodrama o dos duodrama El gènere fou moda al segle XVIII, arran de les primeres creacions d’aquest estil Pygmalion , 1775, de Jean-Jacques Rousseau Jirí Antonín Benda també en compongué, i es feu famós amb alguns dels seus duodrames El procediment tingué una forta volada els darrers anys del segle XVIII i els primers del segle XIX, i fou adoptat per diversos compositors com a recurs dramàtic en algunes escenes crucials d’òperes Zaide , de Mozart Fidelio , de Beethoven Der Freischütz , ’El caçador furtiu', d’A von Weber…
Agra
El riu Yamuna al seu pas per la ciutat d’Agra, a l’Índia. A la dreta, el Taj Mahal
© X. Pintanel
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Uttar Pradesh, a l’Índia.
Situada en una gran corba que descriu el Yamunā vers l’E i aixecada damunt la plana de l’Hindustān, és el centre comercial, agrícola i industrial d’una regió productora de sucre, cotó i cereals, regada pel canal d’Agra i comunicada per ferrocarril i carretera Al costat de la producció artesanal que li ha donat anomenada seda, tapissos, orfebreria i el turisme de luxe, s’hi han desenvolupat les indústries tèxtils i química Té universitat i aeroport Agra conserva les millors obres arquitectòniques dels emperadors mogols s XVII com el palau del Diwan-i-an, la mesquita de la Perla i…
atxa
Militar
Arma ofensiva cavalleresca, amb una certa semblança amb l’instrument dit destral, del qual prengué l’origen.
Aparegué a Catalunya, en frescs i murals del segle XIV, i és tinguda en consideració, com a imprescindible en l’armament del cavaller, per Pere March i per Francesc Eiximenis Fou molt usada als segles XV i XVI tant en guerra com en batalles singulars, i n'hi ha una bella representació en el més famós Sant Jordi de Jaume Huguet A la part superior té tres elements destral, o fulla perpendicular al mànec martell, a l’extrem oposat, de vegades en forma de “bec de falcó” i daga que cal no confondre amb l’arma del mateix nom, que és el dard punxegut que ve a continuació del mànec Esmentat en el…
James Wyatt
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Fou l’arquitecte de Jordi III d’Anglaterra i supervisor de les obres del rei Esdevingué famós en guanyar el concurs per a construir l’Oxford Street Pantheon 1770-72 Realitzà algunes de les obres neoclàssiques més importants del seu moment, a vegades dintre l’ortodòxia de l’estil Adam Heaton House, a Lancashire 1772, Heveingham Hall, a Suffolk ~1790, Godwood House, Sussex 1800, i Borcklesby Mausoleum 1787-94 El seu eclecticisme i la sensibilitat a detectar els canvis de gust el portaren, però, a realitzar algunes de les obres cabdals del neogoticisme anglès, i és la figura que tipifica la…
Maria Ràfols i Bruna
Cristianisme
Religiosa.
Ingressà molt jove al convent de Sant Joan de Jerusalem El 1804 hom li oferí la direcció de l’hospital de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa, on es traslladà amb un grup de noies, origen de la seva congregació En quedar la ciutat sota el domini francès, fou obligada a dimitir el seu càrrec El 1813 hi tornà i regí la borderia de l’hospital El 1825 donà forma definitiva a la seva congregació, aleshores regida per Tecla Cantí, amb dotze altres monges germana de la caritat de Santa Anna Del 1826 al 1829 presidí la germandat El 1834 fou empresonada per una suposada conspiració contra la reina…
Bellver
Escultura
Família d’escultors.
Pere Bellver i Llop Vila-real 1768-València 1826, deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, rebé alguns premis i, en fer-se frare 1810, deixà l’art El fundador del llinatge fou, però, el seu germà, l’obscur imaginaire Francesc Bellver i Llop València -, pare de Francesc Bellver València 1812-90, de Marià Bellver Madrid 1817-76 i de Josep Bellver Àvila 1824-69, que treballaren preferentment a Madrid, dedicats al gènere monumental i a la imatgeria religiosa L’artista més notable d’aquesta família fou el fill d’aquest Francesc, Ricard Bellver i Ramon Madrid 1845-1924, de talent precoç, pensionat a…
Les Metamorfosis
Novel·la que Apuleu degué escriure en la seva maduresa (després del 161).
Sembla l’adaptació, amb troballes originals, d’una altra narració de la qual hi ha una versió grega Luci o l’Ase És la història de les aventures de Luci transformat en ase perquè volgué conèixer el món de la màgia de fet, glossa la punició de l’ànima constreta a endurar un seguit de proves abans d’abraçar el culte d’Isis Però aquest pla místic, o meravellós, gairebé es fon en el realisme, de tint eròtic o picaresc, que domina una gran part de l’obra Hi sobresurt el famós conte d' Amor i Psique IV 28-VI 24 Per al lector d’avui, la novella és, abans de tot, un model de l’antiga prosa…
Francesc Guerau
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Jesuïta 1655, fou censor del Sant Ofici i rector dels collegis de Barcelona, Urgell, Palma i Saragossa Predicador famós, publicà una dotzena d’obres molt divulgades, entre les quals cal remarcar El sabio instruido de la naturaleza , en tres parts Barcelona 1675, 1681 i 1700, i El sabio instruido de la gracia, en varias máximas o ideas evangélicas, políticas y morales 2 vol Madrid 1671, ambdues amb nombroses reedicions La primera està dividida en màximes, cadascuna amb el seu emblema, amb illustració i un breu text narratiu d’on extreu el contingut moral explanat a la màxima la segona consta d…
Adad-nīrāri I
Història
Rei d’Assíria (1307 — 1275 aC).
Posà els fonaments del poder assiri a l’Alta Mesopotàmia, el qual havia de continuar amb Salmanassar I i Tukulti-ninurta I Davant Babilònia, la gran rival del sud, aconseguí capgirar la situació favorable fins aleshores als babilònics en derrotar el rei cassita Nazimaruttash Pel que fa a l’est, frenà, sembla, les incursions dels lullubi i els guti, pobles muntanyencs del Zagros que des de sempre saquejaven les poblacions sedentàries de Mesopotàmia A l’oest, convertí, primerament, Khanigalbat territori residual de l’antic Mitanni en el seu vassall, en vèncer el rei Shattuara I i, després, en…
do
Antropologia
Concepte clau de l’antropologia social a partir de la publicació, el 1924, del famós Essai sur le don (1926) del francès Marcel Mauss.
Aquest autor entén el do com un element central de les relacions socials de les anomenades societats primitives El do vertebra un sistema d’intercanvi total que es presenta, en aparença, com a voluntari, espontani i desinteressat, encara que, de fet, sigui socialment obligatori i interessat Així es trena una xarxa de relacions socials que vinculen tota la comunitat, a partir de les obligacions bàsiques de donar, rebre i tornar regals Aquest model d’intercanvi de persones i béns proporciona una estructura fonamental, alhora religiosa, legal, moral i econòmica que sosté i reforça els lligams…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina