Resultats de la cerca
Es mostren 3587 resultats
Característiques generals de les plantes superiors
Introducció Els espermatòfits presenten típicament rel, tija i fulles, òrgans vegetatius similars als que són propis dels pteridòfits El conjunt de rel, tija i fulles, que rep el nom de corm , és la manifestació exterior d’una organització interna molt complexa característica dels vegetals que han colonitzat definitivament el medi aeri, els cormòfits o plantes vasculars De manera general, podríem dir que la rel s’encarrega de l’obtenció de l’aigua i els nutrients en dissolució, que les fulles fan la fotosíntesi i que la tija actua de pont entre l’una i les altres és el suport…
lorantàcies
Botànica
Família de santalals que inclou prop de 1 500 espècies, pròpies sobretot de les regions tropicals.
Són plantes llenyoses, paràsites o hemiparàsites, de fulles simples, coriàcies, oposades o verticillades, de flors amb el periant de 4 a 6 divisions i amb l’ovari ínfer, disposades en raïm, espiga o cima, i de fruits drupacis o bacciformes
zigofil·làcies
Botànica
Família de gruïnals que consta d’unes 250 espècies, majoritàriament de països càlids.
Són plantes herbàcies o arbustives, de fulles oposades, pinnaticompostes i estipulades, de flors hermafrodites, hipògines i generalment actinomorfes i pentàmeres, i de fruits secs o carnosos A aquesta família pertanyen el guaiac Guaiacum officinale i els queixals de vella Tribulus terrestris
botgeta
Botànica
Planta herbàcia de la família de les crucíferes, que forma coixins espinosos de 10 a 40 cm d’alçària.
Les fulles, petites, lanceolades, blanquinoses, són recobertes per un borrissol Les flors, petites, són blanques Els fruits són silícules de contorn orbicular És emprada com a depuratiu de la sang Viu als pedregars de les muntanyes, majorment al País Valencià
teloma
Botànica
Òrgan caulinar elemental dels cormòfits més primitius, no comparable a una tija ni a una fulla.
D’acord amb la teoria telomàtica, dels telomes s’han originat, per una sèrie de processos de superposició, de planació, de fusió, de reducció i d’involució, les tiges, les arrels, les fulles i els òrgans reproductors complexos dels cormòfits superiors
ambliornis
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, pròxims als paradiseïns, d’uns 30 cm de llarg, de plomatge poc vistós, proveïts d’un gran plomall al cap.
Són anomenats, també, ocells jardiners perquè els mascles construeixen nius en forma de cabana i a l’entrada hi dipositen flors, fulles, fruits, insectes morts de colors vius, etc, per atreure la femella Són propis dels boscs de Nova Guinea
ull de gall
Fitopatologia
Malaltia de la planta de cafè produïda pel fong basidiomicet Mycena citricolor (Stilbum flavidum).
També pot atacar els cítrics, el mango i les musàcies Sobre les fulles de la planta afectada apareixen taques arrodonides de 0,5 a 1 cm de diàmetre, primer verdes i després blanques voltades d’orles blanques concèntriques Produeix defoliació
Joan Clapés i Corbera
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Exercí de sacerdot i fou consiliari de diverses associacions religioses Escriví poesia fou premiat en diferents Jocs Florals i llibres de pensament religiós i històric, entre d’altres De la seva obra destaca Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar 1931
Fons d’art romànic del Museu del monestir de Santes Creus (Aiguamúrcia)
Art romànic
El museu El Museu del Monestir de Santes Creus té el seu precedent en dos projectes diferents, proposats per Eduard Toda i Güell, el 1932, i Pere Lloret i Ordeix, en 1937-38 Des del final dels anys seixanta i gràcies a l’empenta d’E Fort i Cogul, del seu fill i, especialment, del canonge de la seu tarragonina Pere Batlle i Huguet, es començà a treballar de nou en un petit museu que obrí les portes el 1974, si bé restringit a la visita dels especialistes D’ençà d’aquest moment un seguit d’iniciatives, encapçalades primer per P Batlle i després pel Departament de Cultura de la Generalitat,…
Les rutàcies
Rutàcies 1 Ruda Ruta angustifolia a aspecte de la planta x 0,5 b detall d’una flor amb els marges dels pètals laciniats x 2 c detall d’un fruit x 3 2 Gitam Dictamnus albus a detall d’una flor x 1 b detall d’un estam x 2 Eugeni Sierra Família gairebé cosmopolita, s’estén principalment per les regions tropicals i temperades i inclou uns 150 gèneres Només set espècies es troben espontànies als Països Catalans Les rutàcies es caracteritzen per la possessió de glàndules secretores productores d’essències a les fulles, les tiges, les flors i els fruits Algunes de les espècies tenen interès en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina