Resultats de la cerca
Es mostren 1829 resultats
tucà
Ornitologia
Nom donat a tots els ocells de la família dels ramfàstids, de l’ordre dels piciformes
.
El tucà toco Ramphastos toco , que arriba a atènyer 62 cm, és el més gros i habita a les Guaianes i el Brasil El tucà menut Selenidera maculirostris fa 30 cm, és el de dimensions més reduïdes i habita al SE del Brasil El tucà de bec laminat Andigena laminirostris , de 42 cm, combina els colors blau, groc, negre, vermell i verd, i habita a Colòmbia i a l’Equador El tucà de gola blanca Ramphastos cuvieri fa 60 cm, i habita de Colòmbia a Bolívia i el Brasil El tucà de gola groga Ramphastos sulfuratus , de 57 cm, habita des del S de Mèxic fins a Veneçuela
cacatua
cacatua
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de l’ordre dels psitaciformes, semblants als papagais, que pertanyen principalment al gènere cacatua
.
Es caracteritzen pel fet de tenir el cap adornat d’un plomall erèctil de colors vistosos, així com és vistós tot el seu plomatge, amb predomini del blanc i el negre El bec és gros i fort, comprimit lateralment S'alimenten de llavors, bulbs i brots Nien en forats que fan amb el bec en troncs d’arbres Propis d’Austràlia i les illes d’Oceania, viuen sovint reunits per parelles o formant petits grups Són bons voladors, i s’enfilen pels troncs amb l’ajuda del bec S'acostumen fàcilment a viure en captivitat i poden aprendre a fer exercicis i repetir paraules
Richard Parkes Bonington
Pintura
Pintor anglès.
Deixeble del baró Gros a França 1820 i amic d’Eugène Delacroix A Venècia 1826 fou influït pels vedutisti setcentistes Pintor romàntic de paisatge i de petites escenes històriques i orientals, tingué una gran influència sobre la pintura del seu país i, sobretot, sobre la francesa Fou un gran aquarellista Rouen , abans del 1822, i Posta de sol al país de Caux , 1828, a la Wallace Collection de Londres i en els seus olis Vista del parc de Versalles , al Musée du Louvre de París hom observa una simplificació de les formes i un tractament del color que el fan un dels inspiradors més…
Ferran d’Aunés
Història
Militar
Almirall de l’imperi Bizantí arran de l’expedició de Roger de Flor amb els almogàvers a Orient.
Arribada la companyia a Constantinoble, fou nomenat almirall 1303 i es casà amb una dama enllaçada amb la família imperial, filla de Raul, dit el Gros Passà la hivernada del 1303 al 1304 amb l’estol a l’illa de Quios vigilant les embarcacions turques d’allí es dirigí a la ciutat d’Ània 1304 i després a Gallípoli, des d’on conduí a Constantinoble la família de Roger de Flor, abans que aquest anés a Andrinòpolis 1305 En la matança de catalans i aragonesos a Constantinoble el poble el cercà a la casa del seu sogre incendiada la casa, hi morí amb els seus
Joan Thomas Cabrelles
Esports de tir
Tirador.
Membre del Tiro Nacional de Barcelona, destacà al final de la dècada de 1950 en pistola de velocitat Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 en la prova de pistola de velocitat a 25 m, així com en diversos Campionats del Món Guanyà el Torneig Ibèric 1964 i fou quatre vegades campió d’Espanya en la prova de velocitat sobre siluetes 1961, 1964, 1965, 1966 Durant els anys seixanta també fou diverses vegades campió de Catalunya i de Barcelona en pistola de velocitat i en arma curta de gros calibre Baté el rècord d’Espanya en pistola de velocitat amb una tirada de 581 punts
malaltia de Paget
Patologia humana
Osteodistròfia fibrosa hipertròfica d’evolució crònica i d’etiologia desconeguda, caracteritzada per un quadre anatomicoradiològic que afecta alguns ossos (la pelvis, el sacre, el fèmur, la columna lumbar, el crani, etc.).
Histològicament hi ha canvis destructius o osteoclàstics, fenòmens reparatius o osteoblàstics i esclerosi òssia El conjunt d’aquestes anomalies dóna la imatge radiològica d’un os en forma de mosaic Clínicament pot ésser asimptomàtica durant tota la vida o bé manifestar-se per dolors intensos amb signes inflamatoris locals, deformitats òssies importants cap gros, cifosi dorsal, cames arquejades, etc, fractures espontànies, degeneració sarcomatosa, insuficiència cardíaca i símptomes neurològics, com ara compressió medullar, hipertensió cranial, sordesa i atròfia òptica…
Amenaces homòfobes a l’alcalde de Terrassa
L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, denuncia haver estat objecte d’insults i amenaces homòfobes per un individu no identificat per haver canviat el nom d’un carrer de la ciutat fins ara dedicat a Salvador Gros, un voluntari de la División Azul, pel de Font de la Noguera Ballart rep immediatament milers de missatges de suport de ciutadans per la xarxa, així com del president de la Generalitat, Carles Puig- demont, i de la majoria de partits polítics catalans L’Observatori contra l’Homofòbia demana al Govern que sancioni l’autor dels insults en aplicació de la Llei per a garantir…
Manuel II Paleòleg
Història
Emperador d’Orient (1391-1425).
Fill de Joan V , acudí a Occident 1399 per cercar ajut contra els turcs de Baiazet I, però només obtingué promeses, que no foren complertes Amic del soldà Mahomet, aconseguí de recuperar alguns territoris Morea, restablí l’ordre a l’Imperi i mantingué la defensa de Constantinoble Amb l’adveniment del fill de Mahomet, Murad II, la pau novament fou amenaçada i hagué de defensar la ciutat contra les escomeses turques 1422 Se salvà amb la submissió a Murad i la paga d’un gros tribut que exigia, entre altres coses, la cessió dels ports més importants de la mar Negra Poc temps després…
cabirol
Mastologia
Gènere de mamífers remugants de la família dels cèrvids, de petites dimensions, més petits que els cérvols, de cos elegant, amb el pelatge de colors variables segons les estacions, de tons predominantment bruns rogencs, i clapat de blanc en els individus joves.
Les banyes dels mascles, petites i caduques, presenten poques ramificacions i són bifurcades a la punta Són molt àgils i ràpids habiten, en petits grups familiars, en boscs espessos de muntanya durant l’estiu, i baixen a les valls a l’hivern Són dòcils, tímids i pacífics s’alimenten d’herba, brots tendres, fulles i fruita Llur caça és reglamentada hom n’aprecia la carn i les banyes S’adapten bé a la vida en captivitat N’hi ha diverses espècies les més freqüents són C capreolus , pròpia de tot Europa, que habita als Pirineus i al sistema Ibèric, i C pygargus , una mica més gros…
Santa Coloma de Bordoll (Orellà)
Art romànic
El vilar de Bordoll villa Bardolio , 957 - Bordoll , 1019, avui totalment deshabitat, era a uns 12 km al nord-oest d’Orellà, limítrof amb el terme d’Aiguatèbia L’església del lloc, dedicada a santa Coloma, és esmentada per primera vegada el 1231 Tingué consideració de parròquia i així apareix en les dècimes de la diòcesi d’Elna del 1279 i el 1280 Més tard fou sufragània de Santa Cecília de Celrà Segons J Giralt, era a la confluència del còrrec dit Torrent Gros amb el riu de Censà En queden pocs vestigis —els fonaments d’un absis semicircular—, recentment descoberts a la serra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina