Resultats de la cerca
Es mostren 1633 resultats
Cros Ciutat de Vic

Cros Ciutat de Vic
CA Vic
Atletisme
Cursa de cros disputada anualment a Vic des del 1980.
L’èxit dels Campionats de Catalunya i d’Espanya de cros, que s’organitzaren a Vic el 1979, impulsaren el CA Vic a crear el Cros, que fou l’hereu de la cursa sobre asfalt Tona-Vic Ha anat canviant el circuit i fou l’escenari dels Campionats de Catalunya de cros dels anys 1992, 1995 i 2008 L’atleta local Pere Casacuberta, amb quatre victòries consecutives 1987-90, és qui ha guanyat més vegades una cursa que també té en el seu historial atletes com Pere Arco, Carles Castillejo i Ayad Lamdassem En categoria femenina, una altra atleta local, Cristina Nogué, també amb quatre triomfs…
premis Príncipe de Asturias
Entitats culturals i cíviques
Premis atorgats anualment des del 1981 per la Fundación Príncipe de Asturias (des del 2014, Princesa de Asturias), vinculats a la Corona espanyola.
El president d’honor de la fundació és l’hereu o l’hereva de la corona espanyola Des de la seva creació 24 de setembre de 1980 fins a la coronació 19 juny de 2014, l’ocupà Felip de Borbó i de Grècia , i des d’aleshores deté la presidència d’honor de la fundació la seva filla Elionor de Borbó i Ortiz, motiu pel qual es canvià el gènere del nom de la fundació i dels premis Els guardons es concedeixen en vuit categories arts, ciències socials, comunicació i humanitats, cooperació internacional, investigació científica i tècnica, lletres, esports i concòrdia La cerimònia té lloc anualment el mes…
Centenari de la Revolució Russa
A Moscou se celebren, simultàniament, el centenari de la Revolució Russa 1917 i el 76è aniversari de la batalla de Moscou 1941 durant la Segona Guerra Mundial La primera data va significar l’enderrocament del tsarisme i la instauració del primer règim comunista de la història, que va donar lloc a la Unió Soviètica, de la qual la Federació Russa és, de fet, l’Estat hereu El segon esdeveniment és recordat pels russos com una gran victòria patriòtica que va aconseguir aturar l’expansionisme del Tercer Reich Des del Govern rus es recorda especialment aquesta segona data, mentre que…
Centro de Investigaciones Sociológicas
Sociologia
Centre públic d’investigació social i política creat el 1977 amb seu a Madrid.
És hereu de l’Instituto de la Opinión Pública IOP fundat el 1963 El 1990 assolí la condició administrativa d’organisme públic Adscrit al Ministeri de la Presidència, ha estat l’institut de recerca social aplicada més important a l’Estat espanyol els darrers 25 anys És conegut sobretot pels estudis d’intenció de vot i per l’anàlisi dels processos electorals des del retorn a la democràcia de l’Estat espanyol Ha contribuït a la realització de més de 1600 estudis estadístics i d’opinió pública, disponibles per al públic Ha desenvolupat algunes activitats complementàries que tenen com…
regne d’Etrúria
Història
Reialme creat per Napoleó a la Toscana (1801-07) en abolir-ne el gran ducat.
Envaït el territori pels francesos 1796, restà establerta la monarquia 1801 amb Lluís I de Borbó, duc de Parma, nebot de la reina d’Espanya, Maria Lluïsa A més, fou atorgada a França la part de l’illa d’Elba que pertanyia a l’antic ducat i fou annexat al nou regne el principat de Piombino, que poc després fou canviat pels Presidis de Toscana Lluís I, en morir 1803, fou succeït per la seva muller, Maria Lluïsa, regent de l’hereu Lluís II, i el seu govern permeté l’asil als enemics de França, la qual cosa irrità Napoleó, que abolí la monarquia tractat de Fontainebleau, octubre del…
Blanca de Castella
Història
Neta de Jaume II de Catalunya-Aragó.
Filla pòstuma de l’infant Pere de Castella, germà de Ferran IV, i de Maria d’Aragó, filla de Jaume II La seva mare la portà a Calataiud Per això i per les rendes que tenia als territoris de frontera entre Castella i Aragó fou promoguda una llarga qüestió amb l’àvia paterna de Blanca, la reina vídua Maria de Molina Fou projectat el matrimoni de Blanca amb Alfons XI de Castella i, després, amb el senyor de Biscaia, projecte, aquest darrer, rebutjat pel mateix rei Tampoc no arribà a terme el seu prometatge amb Pere, hereu de Portugal Retirada la seva mare al monestir de Sixena i…
Balduí II de Constantinoble
Història
Emperador de Constantinoble (1228-61).
Fill de Pere II de Couternay, succeí al seu germà Robert I regnà associat amb el seu sogre Joan de Brienne mort el 1237 Hagué de fer cara a les reivindicacions al tron de Bizanci dels emperadors de Nicea Joan II Ducas Vatatzés conquerí Adrianòpolis i Tessalònica, i el 1261 l’exèrcit de Miquel VIII s’emparà de Constantinoble, d’on pogué fugir Balduí II L’any 1267 conclogué amb Carles de Nàposl el tractat de Viterbo, pel qual, a canvi de la seva ajuda per a reconquerir l’imperi perdut, li'n cedí una part, i fou concertada la boda del seu fill i hereu, Felip de Courtenay, amb…
Pere d’Urtx
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1269-93).
Fill probable de Galceran d’Urtx i de la baronessa Blanca de Mataplana Era canonge de la Seu d’Urgell i ardiaca de Prats quan fou elegit bisbe d’Urgell Celebrà dos importants sínodes a la Seu d’Urgell, el 1276 i el 1286 Tingué fortes lluites amb el comte Roger Bernat III de Foix, hereu del vescomtat de Castellbò, pel domini de les valls d’Andorra, que posà fi al pariatge del 1278, patrocinat per Pere II de Catalunya-Aragó i completat per una altra sentència arbitral del 1288, que són el punt d’arrencada de l’actual règim polític d’Andorra Assistí a diversos concilis de Tarragona…
Azagra
Llinatge d’origen navarrès que exercí la sobirania sobre la senyoria d’Albarrasí
.
Lope Garcés de Azagra , ric home navarrès, fou senyor d’Ayerbe i d’Estella, feus que passaren al seu fill Rodrigo López de Azagra mort el 1156-57, el qual, amb Toda López, fou pare de Pedro Ruiz de Azagra , primer senyor d’Albarrasí Pere I d’Albarrasí , i del seu successor Fernando Ruiz de Azara Ferran I d’Albarrassí Aquest es casà amb Teresa Ibáñez de Guevara i foren pares de Pedro Fernández de Azagra Pere II d’Albarrasí , que tingué per fill i hereu Álvaro Pérez de Azagra Àlvar I d’Albarrasí Aquest es casà amb Agnès, filla illegítima del rei Teobald I de Navarra, i foren…
marquesat d’Àvola
Història
Títol concedit el 1542 a Carles d’Aragó, baró d’Àvola i de Terranova.
Passà per herència dels Tagliavia d’Aragona als Pignatelli, prínceps de Noia, que des d’aleshores s’han dit Pignatelli d’Aragona La baronia d’Àvola havia estat concedida el 1361 a Orland, fill natural de Frederic II, de Sicília Joan d’Aragó, sisè baró, des del 1453, es casà amb Beatriu de Cruïlles, hereva de la baronia de Terranova llur fill Gaspar d’Aragó, fou setè baró 1471 i baró de Terranova, el qual es casà amb Clara d’Aragó, tia seva llur fill i hereu 1483 Carles d’Aragó, fou el primer marquès d’Àvola i la filla d’aquest, Antònia d’Aragó, marquesa d’Àvola i de Terranova, es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina