Resultats de la cerca

Fill de Pere II de Couternay, succeí al seu germà Robert I regnà associat amb el seu sogre Joan de Brienne mort el 1237 Hagué de fer cara a les reivindicacions al tron de Bizanci dels emperadors de Nicea Joan II Ducas Vatatzés conquerí Adrianòpolis i Tessalònica, i el 1261 l’exèrcit de Miquel VIII s’emparà de Constantinoble, d’on pogué fugir Balduí II L’any 1267 conclogué amb Carles de Nàposl el tractat de Viterbo, pel qual, a canvi de la seva ajuda per a reconquerir l’imperi perdut, li'n cedí una part, i fou concertada la boda del seu fill i hereu, Felip de Courtenay, amb…

Fill probable de Galceran d’Urtx i de la baronessa Blanca de Mataplana Era canonge de la Seu d’Urgell i ardiaca de Prats quan fou elegit bisbe d’Urgell Celebrà dos importants sínodes a la Seu d’Urgell, el 1276 i el 1286 Tingué fortes lluites amb el comte Roger Bernat III de Foix, hereu del vescomtat de Castellbò, pel domini de les valls d’Andorra, que posà fi al pariatge del 1278, patrocinat per Pere II de Catalunya-Aragó i completat per una altra sentència arbitral del 1288, que són el punt d’arrencada de l’actual règim polític d’Andorra Assistí a diversos concilis de Tarragona…

Lope Garcés de Azagra , ric home navarrès, fou senyor d’Ayerbe i d’Estella, feus que passaren al seu fill Rodrigo López de Azagra mort el 1156-57, el qual, amb Toda López, fou pare de Pedro Ruiz de Azagra , primer senyor d’Albarrasí Pere I d’Albarrasí , i del seu successor Fernando Ruiz de Azara Ferran I d’Albarrassí Aquest es casà amb Teresa Ibáñez de Guevara i foren pares de Pedro Fernández de Azagra Pere II d’Albarrasí , que tingué per fill i hereu Álvaro Pérez de Azagra Àlvar I d’Albarrasí Aquest es casà amb Agnès, filla illegítima del rei Teobald I de Navarra, i foren…

Passà per herència dels Tagliavia d’Aragona als Pignatelli, prínceps de Noia, que des d’aleshores s’han dit Pignatelli d’Aragona La baronia d’Àvola havia estat concedida el 1361 a Orland, fill natural de Frederic II, de Sicília Joan d’Aragó, sisè baró, des del 1453, es casà amb Beatriu de Cruïlles, hereva de la baronia de Terranova llur fill Gaspar d’Aragó, fou setè baró 1471 i baró de Terranova, el qual es casà amb Clara d’Aragó, tia seva llur fill i hereu 1483 Carles d’Aragó, fou el primer marquès d’Àvola i la filla d’aquest, Antònia d’Aragó, marquesa d’Àvola i de Terranova, es…

Els seus descendents es cognomenaren de Condé o de Borbó-Condé , i també de Borbó , des que obtingueren el ducat de Borbó 1661 Els membres més importants foren el besnet del fundador de la casa Lluís II de Borbó-Condé mort el 1686, el rebesnet d’aquest darrer, Lluís V Josep de Borbó-Condé mort el 1818, i el net d’aquest, Lluís Antoni Enric de Borbó-Condé mort el 1804 En morir 1830 el darrer príncep, Lluís VI Enric Josep de Borbó-Condé feu hereu testamentari dels seus béns el príncep Enric d’Orleans, duc d’Aumale, fill del rei Lluís Felip I El títol de príncep de Condé fou…

El nom provenia d’una corrupció humorística del Walhalla wagnerià Llogat el 1901, fou punt de reunió d’artistes i universitaris, com Joaquim Borralleras, Jacint i Ramon Reventós, Dídac Ruiz, Eugeni d’Ors, JF Ràfols, P Ynglada, Nonell, F Laberta, JM Junoy, Feliu Elias, Manolo Hugué, D Carles, E Monegal, I Smith, I Pascual, Picasso, JM Folch i Torres, etc Fou en certa manera l’hereu d’Els Quatre Gats, tot i que, ací, ja no hi assistien els artistes de la generació pròpiament modernista Més endavant ~1908 passà a un altre local de la Riera de Sant Joan, que, com l’anterior,…

Fou membre de l’Institut de France, professor a la Universitat de Montpeller i director de la “Revue des Langues Romanes” Des de la seva tesi sobre La Dissimilation consonantique 1895 fins al seu gran Traité de phonétique 1933, Grammont treballà per establir els principis generals del canvi fonètic, tot trencant amb la tradició atomista i filològica de la fonètica històrica Hereu dels neogramàtics i alhora deixeble de Saussure, considerà les llei fonètiques com a universals que actuen en el quadre sistemàtic propi de cada llengua particular Tot i que s’oposà a la fonologia…

Fill d’ Eduard II i d’ Isabel , filla de Felip IV de França Durant la seva minoritat foren regents la seva mare i el privat Roger Mortimer El 1330 aconseguí el poder, i desterrà la seva mare i feu executar Mortimer Intentà de recuperar Escòcia, però no ho aconseguí En morir el darrer fill de Felip IV de França sense descendència, pretengué la corona francesa com a hereu dels drets de la seva mare, i declarà la guerra a Felip VI guerra dels Cent Anys Per l’acord de Brétigny 1360 obtingué les regions de Gascunya, Guiena, Poitou i Calais i el pagament d’una indemnització de guerra…

Feu estudis de comerç i pedagogia a Barcelona, on s’establí, fins que, mancat de salut, tornà a Roda de Ter, on es dedicà a l’ensenyament mercantil durant més de vint-i-cinc anys Dirigí el setmanari El Obrero  1919, en què mantingué una secció en català amb els seus articles patriòtics radicals per a acostumar els obrers a llegir en l’idioma propi, i collaborà en molts periòdics en defensa d’un ideari catalanista radical Escriví sobretot poesia i publicà els reculls Follies 1881, Brots 1888, amb el qual obtingué certa anomenada, i, publicat pòstumament el 1928, La barca d’or…

Segon fill del duc Francesc I Assassinat 1476 el seu germà Galeàs Maria I, s’oposà a Simonetta, home fort de la regent, Bona de Savoia, i el 1477 fou confinat a Pisa Nomenat 1479 duc de Bari pel rei de Nàpols, que el sostenia, entrà a Milà i el 1480 assumí el poder ducal en nom del seu nebot Joan Galeàs I Enemistat amb Nàpols, s’alià amb Carles VIII de França 1492, però després formà part de la Lliga de Venècia 1495 contra ell El 1494 morí l’hereu i Lluís se n'atribuí la corona i fou àrbitre de la política italiana i mecenes important, però fou deposat i internat a Loches 1500 en…