Resultats de la cerca

La seva fórmula és CH 3 2 NH 2 Es presenta com un gas incolor amb una forta olor d’amoníac el seu punt de fusió es troba a −92ºC i el d’ebullició, a 7ºC Reacciona violentament amb oxidants forts i és altament inflamable Els seus gasos són densos i poden cremar en presència d’aire produint vapors tòxics d’òxids de nitrogen Es fa servir com a intermediari en la fabricació de fertilitzants, en síntesi orgànica i en la fabricació de productes farmacèutics, colorants i explosius

És emprat principalment com a sedant nerviós, antiespasmòdic i anafrodisíac

Recolza sobre les hipòtesis següents l’àtom només pot existir en uns certs estats estacionaris, caracteritzats pel fet que el seu electró només pot ocupar unes òrbites o nivells energètics ben definides, que, tot i ésser governades per la mecànica clàssica, són determinades per la condició que el moment angular orbital de l’electró sigui un múltiple enter de la constant de Planck reduïda L = nh , essent h = h/ 2π l’emissió i absorció d’energia per l’àtom no es realitza de forma contínua , com demanaria l’electrodinàmica clàssica en explicar el moviment circular dissipatiu d’un electró, sinó…

És emprat com a agent de metilació, com a solvent, com a propulsant per a aerosols d’alta pressió i com a pesticida, en la polimerització del cautxú sintètic com a líquid refrigerant i en medicina com a anestèsic

Abans hom definia la molècula, de manera menys general i precisa, com la més petita part d’una substància que podia tenir existència independent i estable conservant encara les seves propietats químiques i certes propietats fisicoquímiques D’acord amb aquesta definició podien existir molècules monoatòmiques Les molècules poden ésser formades, bé per un nombre ben definit i en general petit d’àtoms constituint aleshores entitats elementals anomenades molècules discretes , que solen existir tant en estat gasós com en estat condensat, bé per agregats d’àtoms o ions que existeixen només en estat…

A causa de la seva escassa brillantor, no fou descobert fins que el 1781 William Herschel l’observà amb un telescopi de 16 cm de diàmetre El semieix major de l’ellipse orbital fa 3008 milions de quilòmetres 20,11 UA i el seu període orbital és d’una mica més de 84 anys Urà fa una volta sobre si mateix mesurada respecte a les estrelles en 15,5 hores Aquesta rotació és retrògrada la projecció sobre el pla orbital del moviment de rotació és de sentit contrari al del moviment orbital això és conseqüència de la gran inclinació de l’equador respecte al pla orbital, que fa que el pol N estigui per…