Resultats de la cerca
Es mostren 28637 resultats
grava
Construcció i obres públiques
Pedra reduïda a trossos petits (fins a un màxim de 8 cm de diàmetre) que hom empra en construcció per a afermar el sòl, per al formigó, etc.
Hom l’obté com a subproducte de les pedreres o per trituració de pedres més grosses
foneria

foneria Fosa en el forn elèctric del material a emmotllar
© Fototeca.cat
Tecnologia
Indústria o establiment on hom realitza la fosa de metalls i aliatges i en fa la colada dins de motlles de forma adequada.
Una foneria comporta una sèrie de seccions que realitzen les següents operacions el modelatge , que consisteix a produir els models, generalment de fusta, poliestirè o plàstic i l’utillatge necessari per a l’emmotllament caixa de mascles, rasquetes, etc l' emmotllament , que consisteix a preparar els motlles per a la colada, que poden ésser d’arena de foneria emmotllament en arena o de metall emmotllament en conquilla la fosa , que permet de fer passar els metalls a l’estat líquid i realitzar aliatges amb les barreges necessàries la colada , en la qual hom vessa el metall o l’…
grada
Transports
Estructura de fusta, de ferro o de ciment armat, en forma de pla inclinat, sobre la qual hom construeix o carena els vaixells a les drassanes.
La grada ha de tenir una resistència i unes dimensions adequades als vaixells més grans que hom hi ha de construir i una inclinació entre un 8% i un 15% per a poder acarar les naus construïdes o carenades
reconèixer
Admetre (una cosa que hom negava, de què hom dubtava).
empresa
Allò que hom emprèn, designi que hom posa en execució.
cristal·loide
Química
Dit de cadascuna de les substàncies que es difonen ràpidament a través d’una membrana animal i que hom podia obtenir cristal·litzades, en oposició a les que ho feien lentament i no podien ésser-ho (col·loide).
Actualment hom ha abandonat aquesta distinció, car una mateixa substància pot existir simultàniament com a colloide o com a cristalloide, segons quines siguin les condicions del sistema Així, hom ha aconseguit de cristallitzar la clara d’ou, classificada tradicionalment com a colloide
epístola farcida
Cristianisme
Epístola amplificada mitjançant un «farciment» al començ, a la fi o entremig del text llatí habitual, que hom cantava durant la missa.
Fou una pràctica corrent, sobretot a França, des del s XI fins al XIV, i hom en coneix nombrosos exemples, tant en llatí com en llengua vulgar A Catalunya, es conserven les epístoles de sant Esteve —text provençal, potser del s XIII, força difós a les esglésies occitanes i cantat almenys fins al s XIX a Ais de Provença— i de sant Joan Evangelista, menys aprovençalada i de caire més popular El valor literari d’aquestes epístoles és bastant migrat són curioses, però, com a mostra d’un ús molt antic de la llengua vulgar en la litúrgia
nadala
Art
Imprès o postal ornamentats (amb il·lustracions, amb lletres decoratives, etc) que hom tramet com a felicitació en ocasió de les festes de Nadal.
Com a mitjà plàstic, hom en destaca els dos aspectes de reproducció i de creació d’obres d’art En aquest darrer, és important la incorporació d’obres d’artistes de fama internacional sigui amb una temàtica específicament nadalenca o bé, cas més freqüent, llur utilització amb funcions simbòliques relacionables amb el Nadal Destaquen també les colleccions de christmas de la UNICEF, d’un accentuat caràcter naïf i emulador de les arts populars o directament consistent en manifestacions d’aquest art
enrotlladora
Indústria tèxtil
Màquina emprada en l’enrotllament dels teixits, com a preparació o pas intermedi en un procés continu (tenyit, estampat, etc) o com a operació final en les peces que hom presenta en forma de rotlle.
Segons el sistema de transmissió del moviment al corró on va enrotllat el teixit, hom les classifica en enrotlladores d’accionament central , quan el moviment és transmès directament a l’eix del corró enrotllador, o bé enrotlladores perifèriques o de contacte , on hom fa moure el corró enrotllador per fregament amb un segon corró accionat
refrigerador
Tecnologia
Alimentació
Aparell per al refredament i la conservació de productes en el qual hom obté baixes temperatures mitjançant una màquina frigorífica.
Els refrigeradors domèstics, anomenats neveres o frigorífics, són de potència reduïda i consisteixen en uns mobles la part exterior dels quals sol ésser de planxa embotida i la interior de matèria plàstica, separades per un material aïllant, en els quals hom pot diferenciar tres zones de temperatures ben determinades el congelador, entre -10°C i -7°C, eventualment d’accés independent des de l’exterior, el cos central, a uns 4°C i proveït de dos o més prestatges, i la part inferior, entre 6°C i 8°C, generalment proveïda d’un o dos calaixos adequats a la conservació de llegums,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina