Resultats de la cerca

Llicenciat en filologia catalana i dedicat a la docència Tota la seva obra gira a l’entorn d’un principal interès de descoberta i de reconeixement dels Pirineus, en general, i el Pallars de manera particular Presideix el Consell Cultural de les Valls d’Àneu, fundà i dirigí les revistes  Àrnica  1990-2003 i Nabíus des del 2004, i coordina les trobades d’escriptors als Pirineus, reunions que pretenen crear un nou i modern imaginari literari de la muntanya És autor d' Itineraris turístics per les Valls d’Àneu 1988, L’economia de les Valls d’Àneu la identitat d’un territori 1991, Les Valls d’Àneu…

Una branca florentina s’establí a Sarzana Gènova i al començament del swgle XVI passà a Còrsega amb Francesco Buonaparte mort el 1529 Historiadors i genealogistes catalans, però, diuen que l’ascendència de Napoleó cal cercar-la a Mallorca, on a mitjan segle XIV hi havia una família Bonapart, a la qual pertanyia el jurista Hug Bonapart, nomenat el 1409 regent de Còrsega Sembla que abans d’aquesta data hom no troba cap Bonaparte a Còrsega Dels uns o dels altres descendí l’advocat Carlo Maria Buonaparte 1746-85, el qual es casà amb Maria Letizia Ramolino 1750-1836, a qui el seu fill…

L’any 1223 lluità al servei del comte de Rosselló Nunó Sanç contra Guillem de Montcada, en defensa de Perpinyà, i el 1229 es destacà en la conquesta de Mallorca Adepte del catarisme, detingut per la inquisició i condemnat, només aconseguí d’escapar-se'n gràcies a l’ajut de poderosos amics rossellonesos Fins el 1246 no obtingué del bisbe d’Elna l’absolució, confirmada per Innocenci IV el 1247, a instància del rei Jaume I Tanmateix, no abandonà la seva ideologia Des del 1242 prengué a les seves mans el govern del vescomtat de Fenolleda, en nom de l’hereu Hug de Fenollet Els francesos procuraren…

Fou governador de Tudela 1114-26 en nom de Rotró i del rei aragonès El 1129 l’arquebisbe Oleguer li cedí la ciutat i el Camp de Tarragona , llevat de les esglésies amb els béns i les persones que en depenien, perquè els repoblés i reorganitzés, i li donà el títol de príncep de Tarragona El 1133 anà a Fraga a ajudar Alfons I d’Aragó i, potser, féu un viatge a Roma i un altre a Normandia per reclutar gent per a repoblar Tarragona Tingué quatre fills de la seva muller, Agnès o Sibilla, morta el 1170 Guillem, Robert, Ricard i Berenguer El 1149, sota l’episcopat de Bernat de Tort, atorgà carta de…

No hi ha gairebé notícies directes de l’existència d’un castell a Bàscara, vila que depenia, des d’almenys el segle IX, dels bisbes de Girona La possessió d’aquesta població fou molt discutida ja a l’alta edat mitjana i, així mateix, al llarg de la restant època medieval i àdhuc posteriorment, a causa de la seva situació, que féu que Bàscara tingués un paper estratègic considerable Segons Josep Pella i Forgas Historia del Ampurdán , Barcelona 1883, pàg 507, el comte Hug d’Empúries atacà, l’any 1225, el castell de Bàscara A la baixa edat mitjana, aquesta població, que tingué un…

El castell de Vilademany era situat al lloc actualment ocupat pel mas Forroll, llindant amb l’indret de Vilobí d’Onyar i adossat a la capella de Sant Jaume de Vilademany Aquesta capella i la capella també romànica de la Mare de Déu de Vilademany són les úniques que conserven el locatiu Vilademany No és fins al segle XII que trobem referències documentals del llinatge Vilademany L’any 1121, segons un document del Liber feudorum maior , Pere Ramon de Vilademany feia de testimoni en un jurament de fidelitat retut per Berenguer, fill de Teresa, al comte Ramon Berenguer III per diversos castells…

Es conserven dos documents, un sense datar i l’altre datat l’any 1077 de convinences pel castell de Castellet de Llimiana, signades, la primera entre el comte Ramon V de Pallars Jussà i Bernat Hug, i la segona entre el mateix Ramon V i Ramon Mir L’any 1087, de nou el comte Ramon V i la seva muller, Valença, signaven un conveni pel mateix lloc de Castellet amb Guillem i Guilabert Ez, pel qual el comte podia “ in ipso castro de Castellet intrare et exire et querreiare ” Segles després, vers l’any 1526, consta com a església sufragània de Sant Miquel del Castell, és a dir, de Sant…

Situada dins l’antic terme del castell de Riner, fou inicialment l’única parròquia del terme Per donació dels seus patrons, els senyors del castell, depengué de la canònica de Santa Maria de Solsona Les primeres notícies de l’església corresponen al testament de la muller del primer senyor del castell, Guifré de Riner Aquesta dama, anomenada Rotrudis, en el seu testament sacramental, publicat l’any 1027, deixà dos molins a Sant Martí de Riner Posteriorment, un altre membre de la família dels senyors del castell, Ponç Hug de Riner-Cervera, amb la seva muller Beatriu, donà a Santa…

Es trobava vora l’església de Sant Andreu del Pujol Melós Actualment resten les ruïnes de la casa del mateix nom, refeta els segles moderns Amb tot, és molt versemblant que una excavació de l’indret aportaria informació d’interès Són comptades les notícies de què disposem avui sobre aquest petit castell Al primer 1109 i segon 1110 testaments de Guillem Guitard de Caboet, de la família d’aquest nom de l’Alt Urgell, són esmentats, entre els seus béns, el castell de Navès i el del Pujol, el qual cal identificar molt probablement amb el que recollim ací Recordem que poc abans 1100 l’església del…

Es casà amb Berenguera El 1149, juntament amb el seu pare, que es titulava príncep de Tarragona, i l’arquebisbe Bernat Tort, signà una carta de franqueses a tots els qui vinguessin a repoblar la ciutat de Tarragona A partir d’aquest moment, a causa de la senectut del seu pare, dirigí la política de la família normanda a Tarragona, cosa que el féu entrar en conflicte amb l’arquebisbe per qüestió de jurisdiccions i dominis 1151 això féu que l’arquebisbe renunciés el mateix any als seus drets sobre Tarragona a favor del comte Ramon Berenguer IV Mort el seu pare 1154/57, Guillem renuncià el títol…