Situada dins l’antic terme del castell de Riner, fou inicialment l’única parròquia del terme. Per donació dels seus patrons, els senyors del castell, depengué de la canònica de Santa Maria de Solsona. Les primeres notícies de l’església corresponen al testament de la muller del primer senyor del castell, Guifré de Riner. Aquesta dama, anomenada Rotrudis, en el seu testament sacramental, publicat l’any 1027, deixà dos molins a Sant Martí de Riner. Posteriorment, un altre membre de la família dels senyors del castell, Ponç Hug de Riner-Cervera, amb la seva muller Beatriu, donà a Santa Maria de Solsona l’església de Sant Martí de Riner amb totes les altres esglésies edificades al terme, llevat de la de Santa Susanna, que havia estat donada a Santa Maria de Castellfollit. Aquesta possessió es veié confirmada a la tercera acta de consagració de l’església de Santa Maria de Solsona i a les butlles papals posteriors. El seu àmbit parroquial s’anà reduint amb l’aparició de noves parròquies dins el seu terme. Primerament amb la de Santa Maria de Su i després amb la de Santa Susanna. Actualment continua tenit culte com a parròquia del terme, si bé el seu edifici actual no sembla que conservi restes d’època romànica.