Resultats de la cerca

Filla de Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d’Espanya Fou casada amb el seu oncle el rei Ferran VII d’Espanya 1829, vidu sense fills, al qual inclinà a poc a poc cap a un cert liberalisme en oposició al partit apostòlic Actuà, amb el títol de reina governadora, com a regent de la seva filla la reina Isabel II del 1833 al 1840, que fou obligada a renunciar-hi Durant la seva regència tingué el suport dels polítics liberals i del sector de l’exèrcit que defensà el tron d’Isabel II contra els partidaris de l’infant Carles Maria Isidre primera guerra Carlina Promulgà l’…

Fins l’any 1962, que passà a París, dirigí el Servei de Prehistòria d’Algèria, des d’on dugué a terme nombroses excavacions i publicacions, entre les quals destaca el llibre de conjunt Préhistoire de l’Afrique du Nord 1956 Treballà a l’Institut de Paléontologie Humaine i a l’École Pratique des Hautes Études, de París Fou un decidit contrari de les hipòtesis de les relacions directes entre el nord d’Àfrica i la península Ibèrica, considerades inqüestionables fins els anys seixanta, i contribuí així, indirectament, a la nova visió de la prehistòria dels Països Catalans

Les seves adaptacions novellesques de la vida d’Alexandre Cassandre 1642-60, Cléopâtre 1647-58 i Faramong inacabada foren obres molt llegides a mitjan s XVII

Bisbe de Rouen 1550, rebé de la Lliga Catòlica el títol de rei amb el nom de Carles X 1589, tot i viure Enric III Aquest el féu empresonar i n'obtingué la renúncia

Titulat en arquitectura l’any 1942, des del 1952 fou redactor en cap de la revista Architecture Dels seus projectes, sobris i funcionals, sobresurt la casa de l’escriptor Paul Boon i altres domicilis particulars La seva poesia, molt estructurada, ofereix una visió total de la societat i del món actual, i interpreta esdeveniments o fets històrics de gran ressonància política Debutà el 1951 amb el recull Hoog water ‘Marea alta’, i obtingué un gran ressò amb  Dood hout ‘Fusta morta’, 1955 Obres posteriors són  Open einde ‘Final obert’, 1967 i, sobretot, Zelfverbranding ‘Cremar-se’, 1971, sobre…

Arran del seu matrimoni amb la cantant Nanine Paris, abandonà la carrera de metge per a dedicar-se a la teoria musical, i més específicament del cant Juntament amb el seu cunyat Aimé Paris, desenvolupà un nou mètode de notació musical, basat en el meloplasto de Pierre Galin, en el qual cadascun dels nombres de l’1 al 7 equivalia a un grau de l’escala mètode Galin-Paris-Chevé Acèrrim defensor del nou mètode, intentà provocar debats públics sobre el tema i enfrontaments entre els seus seguidors i els partidaris del sistema tradicional

Estudià música i cant a Brusselles i París i debutà a Ginebra amb La bohème 1920 Després d’haver obtingut diversos èxits a Niça i Montecarlo, el 1927 fou contractat a l’Òpera Còmica de París, on participà en l’estrena de Résurrection , de F Alfano, el mateix any Entre el 1928 i el 1931 formà part de la Chicago Grand Opera Company Simultaniejà les seves obligacions amb la companyia nord-americana i les aparicions a Europa, especialment a París, on el 1929 debutà al Palais Garnier Reaparegué a la capital francesa de manera pràcticament ininterrompuda fins el 1940 Del 1936 al 1943 cantà…

Fou director espiritual de santa Margarida Maria d’Alacoque i un dels primers propagadors de la devoció al Sagrat Cor de Jesús Beatificat per Pius XI el 1929, la seva festa se celebra el 15 de febrer

Fou fourierista i republicà durant la seva joventut El 1852 publicà els Poèmes antiques , veritable manifest de l' escola parnassiana en el pròleg rebutjà les tendències romàntiques i propugnà la inspiració mitològica i la ciència del vers Posteriorment publicà els Poèmes barbares 1862 i els Poèmes tragiques 1886 La seva poesia palesa un pessimisme similar al de Vigny, un hellenisme que és una forma de lluita contra la seva obsessió nihilista i un sentit precís de la descripció