Resultats de la cerca
Es mostren 6002 resultats
cròtals

Cròtals andalusos del 1925
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical idiòfon format per dos disquets metàl·lics còncaus.
Generalment són de bronze, amb un agafador a la part central externa fet de cordill, cinta o material elàstic El so es produeix per entrexoc, bé sostenint-los amb dos dits d’una mateixa mà, o bé sostenint un disc a cada mà En algunes àrees culturals orientals, l’agafador és una llarga cinta o cordill que uneix les dues parts de l’instrument, amb l’objectiu de produir el so sostenint per la cinta una de les parts mentre és colpejada amb el cantell de l’altra part Semblantment a les campanes, el gruix del metall, el diàmetre i la forma poden determinar l’afinació i producció dels…
manuella
Esport
Halter de barra curta i de poc pes que hom pot manejar amb una sola mà.
lectura de marques
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Reconeixement automàtic de dades en forma de marques fetes a mà sobre un paper o targeta.
punyet
Indumentària
Porció de tela afegit a l’extrem d’una màniga i que cobreix parcialment la mà.
vergançó
Indústria tèxtil
Vara de freixe emprada per a batre o estovar la llana o el cotó a mà.
rodamot
Indústria tèxtil
Roda motora dels torns, de les filadores, etc, proveïda d’una maneta i moguda a mà.
tirabou
Dansa i ball
Ball antic que ballaven un nombre indefinit de balladors donant-se la mà i formant cadena.
cantera
Indústria tèxtil
Fileta, especialment la d’alguns telers a mà, tals com els de teixir vellut o ris.
artesania
Arts decoratives
Producció d’obres decoratives o amb pretensions artístiques fetes a mà i amb repetició de peces.
Diversos oficis menestrals han donat lloc a formes d’artesania així, la ceràmica, la forja del ferro, el repussat de l’aram, la vidrieria vidre bufat, la fusteria fusta tallada, etc L’artesania pot correspondre a una tradició artística de la contrada o la població de l’artesà, i aleshores constitueix l’anomenat art popular, o bé pot ésser fruit de la creació personal de l’artesà Avui l’artesania sofreix una deformació en benefici dels fabricants d’objectes “típics” de les comarques turístiques
Barbablava
Conte per a infants de Charles Perrault recollit a Contes de ma mère l’Oye
(1697).
La jove muller de Barbablava, tot desobeint-lo, descobreix els cadàvers de les sis dones que havia tingut el seu marit aquest vol matar-la, però arriben els germans de la noia i la salven Figura en les traduccions catalanes dels contes de Perrault d’Oriol Martí i Lluís Via, 1907, i de Ramon Miquel i Planas, 1909 i en el Llibre de Fades, d’Arthur Rackham, traduït per Marià Manent 1934 Aquest tema ha inspirat una opereta de Jacques Offenbach — Barbe-bleue 1866— una òpera de Paul Dukas — Ariane et Barbe-bleue 1907— i una òpera de Béla Bartók — El castell de Barbablava 1911—
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina