Resultats de la cerca

S'establí a Múrcia, on es distingí en la lluita contra el còlera, en l’epidèmia del 1885 El 1894 s’establí a Madrid, on ocupà, més tard, la càtedra de medicina legal de la universitat Publicà estudis sobre dactilografia, l’allegat Un error judicial 1905 i una Introducción al estudio de la psicología positiva 1905, i estrenà l’obra teatral Los degenerados 1896

Adquirí un notable prestigi arran de la seva tesi doctoral, Los matrimonios consanguíneos , que fou editada diverses vegades i obtingué un gran ressò en el món jurídic Exercí l’especialitat de digestòleg a Madrid Fou membre de la Junta del Ateneo de Madrid

Fou catedràtic 1690 a la Universitat de València El 1706 publicà Enigma sydereo , apologia del rei arxiduc Carles III El 1714 passà a Bilbao i després a Madrid, on publicà obres mèdiques, com Apología de la medicina 1726 i La calentura mesentérica 1730

Es doctorà en medicina a Barcelona 1869 Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, d’on fou arxiver, bibliotecari i vicepresident Publicà al periòdic “Lo Gai Saber” una collecció de refranys populars Aforística catalana , 1883, editada després a part

Llicenciat el 1945, fou catedràtic de farmacologia de les facultats de medicina de Cadis, València i de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector 1976-80 Fou president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears 1970-74, de l’onzè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana Reus 1980 i de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i del Patronat de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 1993-2002 Especialitzat en temes de drogoadicció, fou autor de Les drogues 1976 Dedicat també a la política, fou diputat per Convergència i Unió al Parlament de Catalunya,…

D’origen jueu, estudià a Salamanca i a París i viatjà per tot Europa Traduí i comentà les obres de Galè en llatí, i traduí al castellà la Matèria mèdica de Dioscòrides basant-se en la traducció italiana de Piero Andrea Mattioli, que enriquí amb comentaris, fruit en bona part d’observacions originals

Estudià cirurgia a Cadis i fou cirurgià militar El 1789 fou catedràtic del collegi de cirurgia de Cadis Pensionat, amplià estudis a París Fou catedràtic i director d’anatomia del collegi de cirurgia de Madrid Juntament amb Jaume Bonells publicà un Curso completo de anatomía del cuerpo humano , en cinc volums 1796-1800, que recollia els darrers avenços europeus en anatomia i que serví de text bàsic durant mig segle Nomenat cirurgià de cambra dels reis Carles IV i Maria Lluïsa 1795, els acompanyà a Roma en llur exili 1809

El 1948 arribà amb la seva família a Catalunya, fugint del règim comunista establert a Eslovènia aleshores antiga Iugoslàvia després de la Segona Guerra Mundial Llicenciat 1954 i doctorat 1957 per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de Pere Farreras  i d’Agustí Pedro i Pons, als qual succeí a la càtedra de patologia mèdica de les universitats de Salamanca 1967 i Barcelona 1969, respectivament Especialitzat principalment en malalties de la sang, entre les seves contribucions sobresurten l’estudi de l’esplenograma 1957, les collagenosis, les púrpures, la malaltia de Hodgkin, la…

Exercí la medicina a Calaf Anoia Mogut per les idees icarianes propagades per Narcís Monturiol a La Fraternidad , s’oferí a ésser el representant d’Espanya a l’expedició icariana Icària d’ Étienne Cabet Amb els donatius d’altres correligionaris anà a París i s’embarcà amb Cabet en la fragata Rome , amb la qual passà a Texas 1848 En sorgir dissensions, fou dels primers a oposar-se a Cabet el seu desencís el menà al suïcidi

Fill de Josep Oriol Ronquillo i Vidal, es doctorà el 1869 Fou vocal de la junta de l’Eixample per a qüestions de salubritat i inspector higienista de la província de Barcelona 1876 Publicà opuscles com Los obreros de Barcelona 1842, El consultorio higiénico 1865, uns Preceptos de salubrificación aplicables a las epidemias de Barcelona 1871 i una necrologia de PFMonlau 1871